Consells per mantenir a ratlla el pressupost familiar amb un estil de vida més sostenible

La inflació es troba en el 9% i té capficada la ciutadania, que sovint es diu que s'ha empobrit amb la pujada dels preus. Però l'IPC és una mitjana estadística i l'empobriment s'hauria de mesurar a cada casa segons el seu patró de consum.

Però no cal perdre's en càlculs complicats perquè l'escalada de preus dels últims mesos té com a clars culpables el gas, les gasolines i els productes alimentaris. Prendre mesures en aquests camps reduirà la inflació domèstica i l'empobriment, a més de contribuir a revertir la crisi climàtica. Valor Afegit ho ha comprovat de la mà de ciutadans que practiquen un consum crític i més conscient.

Philipp Röckmann fa llenya al pati de casa seva, a la falda del Montseny. És un enginyer especialista en energies renovables que va escollir la fusta com a combustible per escalfar l'aigua dels banys i la calefacció de la seva casa unifamiliar. La caldera que va instal·lar fa vuit anys és un model fabricat a Àustria. El sistema es completa amb un dipòsit on va a parar l'aigua escalfada i que es pot mantenir a diferents temperatures en funció del seu ús.

Philipp explica que la instal·lació i la caldera són molt més cares que unes de combustibles fòssils. En canvi, amb el combustible l'estalvi és molt gran: "jo gasto cada any cinc tones de llenya que equivalen a 750 € per a tot l'any. Tinc veïns que paguen la meitat o més cada mes per la factura de gasoil o gas propà."

La Maria Fernández va estudiar economia ecològica i viu amb en Philipp. Endreça la roba que li ha deixat a la porta una veïna que participa en el sistema d'intercanvi de roba que tenen organitzat al municipi de Gualba. En aquesta casa la despesa de roba és molt baixa gràcies a l'intercanvi. Una opció que forma part del consum crític que fa la parella i que comporta un control de la despesa amb l'elaboració d'una senzilla comptabilitat domèstica.

Just abans de la pandèmia, diu la Maria, "vam fer un estudi de la despesa de la casa, un Excel en què posàvem alimentació, vehicles, transport. Va molt bé fer això per adonar-te d'on poses els diners."
 

Cooperativa de consum

A la cooperativa de consum La Senalla, al barri de Gràcia de Barcelona, tres de les sòcies han vingut per endur-se la compra a casa. Les cooperatives de consum funcionen amb el treball voluntari de les persones associades i la major part estan lligades a la compra de productes ecològics i de proximitat.  El treball voluntari pot ser d'una hora a la setmana i és una de les claus de la reducció de costos de la cooperativa.

Marta Estella diu que la clau és comprar directament al productor sense que hi hagi intermediaris. "Això és una manera que afavoreix el productor, que pot tenir un preu més just per la feina que fa, que no pas el que els paguen els grans distribuïdors que els escanyen, i afavoreix molt també els consumidors."

La fórmula cooperativa ha fet possible que moltes persones més puguin accedir a productes ecològics, que s'han associat sempre a uns preus més elevats. Però més enllà de la comparació dels preus, les persones que opten per aquests productes sovint replantegen també la seva dieta per raons ambientals i tendeixen a consumir menys carn i peix, que també són els productes més cars i els que generen una petjada ecològica més gran.

Per la Marta Estella "no es pot comparar una dieta tradicional amb el mateix amb productes de proximitat i ecològics, cal fer un replantejament general de què mengem. En la meva infantesa el consum de carn era obligat, però arriba un moment que et replanteges les coses."

Produir energia alternativa

A la rodalia de Moià hi destaca una masia que té instal·lades al sostre unes plaques fotovoltaiques per a la producció d'energia elèctrica. És un equip connectat a la xarxa del qual s'aprofita la producció per al consum domèstic durant el dia i que es combina amb altres fonts d'energia renovable. L'objectiu és tenir energia elèctrica i produir també aigua calenta per a la calefacció i els banys.

La Montse Peiron explica que tenen diverses fonts d'energia renovable, com les plaques fotovoltaiques, unes plaques solars tèrmiques, una caldera de pèl·lets, és a dir, de biomassa, una bomba de calor i una llar de foc. "Totes aquestes fonts d'energia escalfen aigua en un acumulador i d'aquí surt l'aigua que va a les aixetes i la que va a la calefacció, que es difon per terra radiant, el sistema més eficient i confortable."

La Montse Peiron i la Isabel Atela han treballat durant anys en un centre de recerca sobre consum conscient per motius ambientals. Defensen un estil de vida que ara guanya atractiu per la crisi de preus que afecta tot el món des de l'inici de la guerra d'Ucraïna.

De vegades, afirma la Montse, diem que "si vols fer un consum conscient i et surt més car és que alguna cosa no la fas bé. Hi ha molt camp per córrer, des de renunciar als productes d'un sol ús, reutilitzar, reparar. Amb aquestes idees al cap de reaprofitar, reduir, minimitzar, surt molt més barat."

L'energia de les plaques també serveix per carregar la bateria de la bicicleta elèctrica amb què la Montse fa els desplaçaments diaris per anar a la feina. Una opció poc corrent al món rural, on l'ús del cotxe particular és molt generalitzat.

"La bicicleta elèctrica obre moltes possibilitats que abans no hi eren. Aquí vivim als afores del poble on treballo. A peu trigaria mitja hora i no hi vaig amb cotxe, ho faig amb bicicleta elèctrica per les pujades i baixades que hi ha", diu la Montse Peiron.

Els preus de les energies convencionals han disparat la inflació, però la factura personal es pot reduir si s'aposta per les renovables i un canvi d'hàbits en la vida diària.

Alguns consells que poden resultar útils en aquest sentit són:

• Consumir energies renovables i participar en la producció.
   
• Optar pel transport públic, la bicicleta o compartir cotxe.
   
• Fer una dieta baixa en proteïnes animals, com carn i peix.
   
• Renunciar als productes d'un sol ús i reutilitzar tant com es pugui.
   
• Reparar mobles i electrodomèstics a casa o al servei tècnic.
   
• Intercanviar roba, mobles i altres coses de la casa.
   
• Optar per productes de qualitat que tinguin una llarga durabilitat.
   
• Moderar la temperatura de la calefacció a 19 graus i la de l'aire condicionat a 27.
   
• Revisar l'aïllament de portes i finestres per no llançar energia.
   
• Moderar la temperatura de la rentadora a 30 graus i la del rentaplats a 50.
   
• Estendre la roba en lloc de fer servir l'assecadora, que consumeix molta energia.