Aquesta és una de les pitjors conseqüències del bloqueig d'Israel

Condemnades a Gaza: dones amb càncer denuncien que no les deixen sortir a fer tractament

Aquest divendres s'ha estrenat a Barcelona el documental "Condenadas en Gaza", el darrer treball de la periodista Ana Alba, morta el maig de 2020 per un càncer

Clara Barbal i Mortés Actualitzat
TEMA:
Palestina

"Tinc dret a viure com qualsevol altra persona i a rebre el meu tractament com cal. Em nego a morir així". La Nivin Habub té 42 anys i pateix un càncer de mama. A Gaza, no pot rebre el tractament que necessita i ha d'anar a fer-se'l a hospitals palestins de Jerusalem Est o de Cisjordània. Per sortir, ha de trepitjar territori israelià.

Aquesta és una de les pitjors conseqüències del bloqueig d'Israel: com tantes altres malaltes de la Franja, sovint les autoritats israelianes no li donen permís per sortir.

Esgrimeixen raons de seguretat, i fins i tot vincles de les pacients amb Hamas, les mateixes que fan servir per prohibir l'entrada d'escàners i màquines de radioteràpia a la Franja.

Aquesta és la història de "Condenadas en Gaza", un documental sobre dones palestines que pateixen càncer. Atrapades als 365 quilòmetres quadrats de superfície de la Franja, és com una sentència de mort.

És el darrer treball codirigit per la periodista Ana Alba. S'ha estrenat de manera pòstuma aquest divendres a Barcelona en un acte d'homenatge a la seva trajectòria.

Alba va ser corresponsal d'El Periódico a Israel i Palestina des del 2011 i durant aquell temps va cobrir les dues guerres de Gaza --les de 2012 i 2014. També va fer de corresponsal de guerra a Bòsnia i Kosovo a finals dels noranta.

 

Ana Alba, corresponsal d'El Periódico a Jerusalem durant nou anys (Wikimedia Commons)

Beatriz Lecumberri, amiga, companya de professió i codirectora del film, explica que els darrers mesos de rodatge van treballar al ritme de la malaltia de l'Ana.

"Va ser molt dur, però fins al darrer moment va fer plans per veure'l acabat i que aquesta història es conegués. L'Ana era així."

 

 

"La salut femenina no és una prioritat"

Lecumberri explica que van començar a estirar el fil d'aquesta problemàtica el 2018, quan el Tribunal Suprem israelià va emetre una sentència en què deia que no es pot denegar la sortida de Gaza per rebre tractament en hospitals palestins de Cisjordània o Jerusalem Est.

Segons l'Organització Mundial de la Salut, la taxa de supervivència del càncer de mama a Gaza és del 65% passats els cinc anys - a Espanya és del 90%.

Això és perquè els diagnòstics arriben tard: com a dones, estar malalta pot significar rebuig, aïllament i abandonament. El documental apunta a Israel, però també a les autoritats palestines:

"Tenir un càncer a Gaza és terrible, tant si ets dona com home. Però si ets dona, tens un obstacle més: la societat. L'aïllament de Gaza afavoreix el seu silenciament. La salut femenina no és una prioritat per a Hamas i l'Autoritat Nacional Palestina. Ho denuncien les mateixes dones i els centres de reproducció femenina. El bloqueig facilita tot això, però també la divisió interna de Ramallah  i Gaza. Les seves dones no són una prioritat."

Tot i la sentència, Israel no ha relaxat la seva política amb els malalts de la Franja, i no han augmentat els permisos de sortida: "La llei humanitària està per sobre de qualsevol altra consideració, però el que nosaltres hem pogut veure és que amb la sentència no ha canviat la realitat de les persones malaltes", explica Lecumberri.

Sovint, les autoritats israelianes deneguen el permís per sortir a rebre tractament a les dones malaltes de càncer


"Va voler separar la malaltia del documental"

Ana Alba entenia perfectament el patiment de les seves protagonistes. Sabia que no n'hi havia prou de poder sortir de tant en tant per fer una sessió de quimioteràpia, sinó que el tractament necessita continuïtat. Ella també estava lluitant contra un càncer.

"Condenadas en Gaza" van ser molts mesos de treball que Alba va combinar amb sessions de quimioteràpia a Barcelona, la seva ciutat natal. No el va poder veure acabat, però el documental traspua la seva passió periodística per explicar les històries dels més oblidats.

"Hi va haver moments molt bonics, de complicitat i de solidaritat amb les protagonistes. Però l'Ana va voler separar la seva malaltia del documental. El seu desig era veure el documental acabat i que el públic conegués la història."


El film es va finançar a través d'una campanya de micromecenatge i amb el suport del govern de Cantàbria, i va quedar finalista a la categoria de millor documental al Best Film Awards de Londres. Ara, estarà disponible al gran públic.

 

ARXIVAT A:
Palestina Israel
Anar al contingut