Concert al Sant Jordi: conclouen que no va tenir impacte en la transmissió de Covid
Catorze dies després del concert de Love of Lesbian, només hi va haver 6 positius entre els gairebé 5.000 assistents, 4 dels quals s'haurien contagiat en una altra banda
Concert al Sant Jordi: conclouen que no va tenir impacte en la transmissió de Covid
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Concert al Sant Jordi: conclouen que no va tenir impacte en la transmissió de Covid

Catorze dies després del concert de Love of Lesbian, només hi va haver 6 positius entre els gairebé 5.000 assistents, 4 dels quals s'haurien contagiat en una altra banda

Virgínia Arqué NuenoActualitzat
TEMA:
Covid-19

No hi va haver pràcticament transmissió de Covid durant el concert de Love of Lesbian al Palau Sant Jordi del 27 de març, ara fa just un mes.

És la conclusió a què han arribat els investigadors de l'estudi clínic dut a terme durant aquella actuació, la primera multitudinària a Europa des de l'inici de la pandèmia, feta com a experiment o prova pilot.

Dels 4.592 assistents al concert que van participar en l'estudi de forma completa, només 6 van donar positiu per Covid-19 en els 14 dies posteriors a l'acte, tots de forma lleu o asimptomàtica. I en 4 d'aquests 6 casos, les dades deixen clar que el contagi no es va produir al concert.

La incidència acumulada en els assistents durant els 14 dies posteriors al concert ha estat de 130,7 casos per cada 100.000 habitants, la meitat que la mitjana a la ciutat de Barcelona en el mateix període i per al mateix grup d'edat, que era de 260 casos per 100.000 habitants.

És per això que l'estudi, fet per la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses i l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, conclou que no hi hagut "cap impacte en la transmissió de la Covid-19 durant el concert".

"Les dades permeten excloure que el concert del Palau Sant Jordi hagi constituït un esdeveniment de supertransmissió de la Covid-19, tal com s'havien catalogat aquests tipus d'esdeveniments en recintes interiors i amb assistència massiva de públic."


El concert era una prova pilot impulsada per la plataforma Festivals per la Cultura Segura, que agrupa els responsables del Primavera Sound, Sónar, Cruïlla i Canet Rock. Tenia, a més, el suport institucional de les conselleries de Cultura i Salut i de l'Ajuntament de Barcelona.

Tots els assistents van passar un test d'antígens abans del concert i duien una mascareta FFP2.

A dins estaven dividits en tres sectors no comunicats, però no havien de guardar distàncies de seguretat entre ells.

L'actuació, dissenyada com a prova pilot, va ser la primera multitudinària a Europa des de la pandèmia (ACN/Pere Francesch)

La clau de l'èxit: el compliment "exquisit" de les normes

D'aquesta experiència, el doctor Josep Maria Llibre n'ha destacat tres titulars: que es poden cribrar 5.000 assistents a un acte en un matí i de manera fluïda; que la gent va complir les mesures de seguretat de forma "exquisida", conscients de la responsabilitat que adquirien en participar-hi, i que el concert no va ser un esdeveniment de supertransmissió "amb tota seguretat".

La conclusió: la cultura és segura, si es respecten les mesures adequades.

"Un concert de música en viu, en un recinte tancat, on assisteixin 5.000 persones que poden cantar, ballar i abraçar-se i que han de passar un cribratge previ d'antígens i portar mascareta i amb una ventilació optimitzada al local, és una activitat segura."

Per Llibre, els 5.000 participants en aquest estudi "podran dir sempre que van assistir al gran concert que va reobrir la cultura segura al món en el decurs d'una pandèmia greu".

Bonaventura Clotet, responsable del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol, ha destacat finalment la importància de la cooperació público-privada en aquest estudi i també l'actitud dels voluntaris, que van respectar les normes en tot moment.

"En aquests moments difícils que vivim, l'estreta cooperació entre tots els estaments és molt important. Aplicant criteris científics i estudis observacionals ben dissenyats s'arriba a unes conclusions vàlides per a tothom."

Les entitats impulsores confien que aquest sigui el punt de partida per a la recuperació de l'activitat cultural i la música en viu amb assistència massiva.


El precedent de la Sala Apolo

Les conclusions de l'estudi s'han presentat aquest dimarts en un acte al mateix Palau Sant Jordi, amb representació de les institucions i entitats que hi han participat, des de la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, i el tinent d'alcalde de Barcelona Jaume Collboni, fins als seus impulsors (els coorganitzadors de La Cultura és Segura), passant pels coordinadors i autors materials d'aquest treball, els doctors Bonaventura Clotet, Boris Revollo i Josep Maria Llibre.

El projecte, engegat el juny de l'any passat, "buscava solucions viables per reprendre activitats culturals de forma segura durant la pandèmia", segons ha explicat el Dr. Boris Revollo. La primera prova pilot es va fer a la Sala Apolo de Barcelona, al desembre, i va ser un èxit rotund.

"L'estudi a l'Apolo va demostrar que es podia evitar la transmissió de SARS-Cov-2 en un concert de música en viu en un ambient tancat, que llavors es considerava d'alta transmissió."

Hi van participar un miler de persones, totes amb un test d'antígens negatiu el mateix dia del concert. La meitat van entrar a la sala i l'altra meitat no, perquè eren un grup de control.

Els que van entrar, portaven mascareta FFP2 excepte quan consumien una beguda, en espais destinats a aquesta finalitat. Es va controlar l'aire de la sala i també en espais crítics, com els lavabos.

No hi va haver ni un sol contagi. Davant d'aquest èxit, van passar a la fase 2: fer un concert amb un nombre de persones 10 vegades més gran.

ARXIVAT A:
Covid-19Coronavirus Música

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut