Concentració al Suprem contra "la vulneració de drets de la justícia espanyola"

RedaccióActualitzat

Concentració a Madrid davant del Tribunal Suprem, on centenars de persones s'han manifestat sota el lema "No hi ha justícia" per denunciar la manca d'independència que creuen que afecta el poder judicial espanyol.

Entre els col·lectius que s'hi han concentrat hi ha grups que demanen la derogació de la llei mordassa, entitats que protesten contra la recent sentència que obliga els clients a pagar l'impost de constitució de les hipoteques, els impulsors dels referèndums sobre la monarquia o les associacions que demanen la llibertat dels líders independentistes catalans.

També s'hi han afegit delegacions de partits catalans, com el PDeCAT i Esquerra.

 

En el seu manifest, denuncien el que consideren la vulneració de drets civils i polítics dels ciutadans amb sentències com "Castor, Prestige, La Manada, Palma Arena, presos polítics, Altsasu, rapers, actors, twitters, despeses hipoteques, targetes black o el cas Noos":

"A l'Estat Espanyol, amb freqüència, s'estan dictant diferents resolucions pel Tribunal Suprem, el Constitucional i l'Audiència Nacional que, amb una interpretació abusiva de les lleis, són una clara vulneració dels drets civils i polítics. Aquesta dinàmica genera indefensió a la ciutadania, alhora que alarma social producte de la creixent manca de confiança en la tasca del poder judicial."

Més de 150 organitzacions han volgut protestar així per la politització dels jutges i la vulneració de drets que creuen que genera el sistema judicial:

"Les males pràctiques clientelars en l'ascens a la carrera judicial ha comportat que encara perduri una reduïda cúpula de magistrats que són ascendits per designació política als màxims càrrecs de l'administració judicial, sense que aquesta promoció respongui a mèrits professionals sinó a la seva adscripció ideològica. Aquest mecanisme de designació atempta contra el principi de la divisió de poders, sent així un autèntic frau en el nucli mateix del sistema democràtic"

 

 

En el seu manifest, mencionen també la polèmica sentència de La Manada i demanen la formació dels jutges per incrementar la seva sensibilitat social per contribuir a l'eradicació de la violència masclista:

"Sentències com La Manada posen en evidència que el Poder Judicial encara ha d'assumir que la violència contra les dones no és una qüestió individual, ni privada, sinó que és una qüestió de dimensió social i política. La violència exercida en contra de les dones és una alta negació dels drets humans i l'evidència del domini patriarcal que l'exerceix i que provoca que les dones no puguin aconseguir el seu ple desenvolupament com a éssers humans i ciutadanes de ple dret."

 

 

En relació a Catalunya, diuen que no s'ha respectat la presumpció d'innocència:

"Cal recordar que només a Catalunya hi ha més de 1.200 persones imputades. D'elles més de 700 són autoritats locals i altres càrrecs electes. Tots ells han vist greument afectats els seus drets individuals i col·lectius per actuacions pacífiques en l'exercici del seu càrrec. Tot i que encara no s'han celebrat els judicis i, per tant, tothom hauria de tenir el dret de presumpció d'innocència, en aquests casos l'acció de la justícia espanyola està comportant presó incondicional sense fiança, inhabilitacions preventives i ingerències greus en el funcionament de les nostres institucions (Parlament i ajuntaments), vulnerant el resultat de les eleccions."

Asseguren també que el funcionament de la Justícia espanyola a l'Informe GRECO1 del Consell d'Europa, en quatre informes consecutius, inclou advertències i denúncies per males pràctiques realitzades de forma continuada en el temps.

ARXIVAT A:
JudicialJudici procésGovern empresonatLa ManadaNóosCastorAltsasuLlibertat d'expressió HipotequesMemòria històrica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut