Compten d'un en un 1.800 milions d'arbres al Sàhara i al Sahel, més dels que es pensava
Un estudi fet a partir d'imatges de satèl·lit i d'un sistema d'intel·ligència artificial permet comptar masses boscoses i arbres aïllats a la part occident del Sàhara i del Sahel
A la part occidental del Sàhara i del Sahel i a la zona subhumida adjacent hi ha més de 1.800 milions d'arbres. No es tracta d'una estimació. Un equip de científics els ha comptat un per un gràcies a satèl·lits d'alta resolució i a un sistema d'intel·ligència artificial.
Així han demostrat que en aquesta regió hi ha una densitat arbòria superior a la que es creia. I això té repercussions a l'hora de calcular el ritme de desforestació, el segrest de carboni o la capacitat per produir aliments.
L'equip internacional ha estat encapçalat per Martin Brandt, de la Universitat de Copenhaguen, i l'estudi s'ha publicat a la revista "Nature".
Calcular el nombre d'arbres en una regió no és fàcil. La majoria de satèl·lits tenen una resolució superior al quilòmetre quadrat. Això permet detectar masses boscoses, però fa molt difícil comptar arbres solitaris que es troben escampats.
Entrenat amb 89.899 dibuixos
En les dues dècades passades han aparegut satèl·lits comercials amb molta més resolució. Són capaços de capturar la imatge d'objectes que mesuren un metre quadrat o fins i tot menys.
I en això s'han basat Brandt i els seus col·legues per comptar els arbres. Amb més d'onze mil imatges amb una resolució espacial de mig metre han estudiat una zona que abasta 1,3 milions de quilòmetres quadrats, més del doble que la península Ibèrica.
Però hauria resultat molt poc pràctic que les anàlisis de les imatges i el comptatge els fessin els investigadors directament. Per això van recórrer a sistemes d'intel·ligència artificial.
Així van poder detectar qualsevol dosser arbori la part superior dels arbres de dos metres quadrats o més. Es van dissenyar unes xarxes neuronals, que imiten el raonament humà, per reconèixer aquests dossers per la forma i el color.
Això no va eliminar una laboriosa feina prèvia. Per entrenar el sistema van haver de fer manualment 89.899 dibuixos de capçades d'arbres diferents i en entorns i condicions diversos. Així, el sistema distingiria el que realment era un arbre o un arbust dintre de cadascuna de les imatges.
Fins i tot a les zones més àrides
I així van arribar a aquest resultat de més de 1.800 milions d'arbres, que significa 13,4 arbres per hectàrea, amb una mida mitjana de dotze metres quadrats. No es tracta, doncs, d'arbres molt petits.
Lògicament, dintre de la regió hi havia diferències. A les zones hiperàrides, on cauen, anualment, de 0 a 150 mil·límetres de pluja, n'hi ha només 0,7 per hectàrea. Així, cobreixen només el 0,1% de la superfície total.
A les àrides, amb pluges anuals que aporten entre 150 i 300 mil·límetres, hi ha 9,9 arbres per hectàrea i cobreixen l'1,6%. En les semiàrides entre 300 i 600 mm cobreixen un 5,6% de la superfície, amb 30,1 arbres per hectàrea. I, finalment, a les zones subhumides de 600 a 1.000 mm anuals de pluja arriben a ocupar el 13,3% de la superfície, amb 47 arbres per hectàrea.
Els arbres comptabilitzats anaven des dels arbustos quan la seva superfície estava entre 3 i 15 metres quadrats fins a les àrees boscoses amb més de 200 m2 en conjunt, passant per arbres petits d'entre 15 i 50 m2 i grans de 50 a 200 m2.
Tot això fa concloure als investigadors que les seves dades posen en entredit la idea dominant sobre la poca presència d'arbres a les zones desèrtiques.
Una nova forma de calcular
Un estudi publicat el 2015 també a "Nature" calculava que a tot el món hi ha 3 bilions d'arbres, repartits en unes 430.000 zones boscoses. Afegien que cada any se'n talen 15.000 milions i que això significava que, des de l'inici de l'agricultura, fa 12.000 anys, el nombre d'arbres arreu del món havia disminuït un 46%.
Però en un comentari que acompanya l'article publicat ara, Niall Hanan, de la Universitat Estatal de Nou Mèxic, assenyala que el mètode utilitzat en aquell cas comportava errors i incerteses, sobretot a les zones més seques.
Per això, valora la recerca publicada ara, que també proporciona informació sobre la localització dels arbres.
Hanan considera que la tècnica utilitzada pot contribuir a la gestió dels boscos, a controlar la desforestació i a avaluar el carboni segrestat en la biomassa.
Els arbres juguen un paper essencial per la seva contribució a la biodiversitat, ofereixen refugi i recursos alimentaris i protegeixen de l'erosió.
Per això, saber quina quantitat n'hi ha en diverses zones és molt important, afirmen els investigadors, per comprendre com la presència dels arbres influeix en el rendiment dels conreus i en el seu contingut en nutrients i com afecten la seguretat alimentària.
