La NASA suspèn el llançament del coet de la missió Artemis I per un problema en un motor
El llançament es tornarà a intentar aquest dissabte
La NASA ha suspès, per avui, la primera prova del programa Artemis, amb què l'agència espacial nord-americana vol tornar a enviar humans a la Lluna, mig segle després de l'últim cop que es va fer, el 1972 amb el programa Apol·lo.
La nau espacial Orion i el coet Space Launch System (SLS), el més potent construït fins ara, s'havien de llançar aquest migdia des del centre espacial Kennedy, a Florida, però s'ha cancel·lat per un problema en un dels quatre motors que els enginyers estan avaluant.
The launch of #Artemis I is no longer happening today as teams work through an issue with an engine bleed. Teams will continue to gather data, and we will keep you posted on the timing of the next launch attempt. https://t.co/tQ0lp6Ruhv pic.twitter.com/u6Uiim2mom
NASA (@NASA) August 29, 2022
La pròxima data per tornar a provar-ho és aquest dissabte 3 de setembre al vespre, a les 20:17, hora nostra.
És la missió Artemis I, la primera de les tres previstes fins al 2025. La durada del viatge ha de ser de 42 dies i 2,1 milions de quilòmetres, per acabar, si tot va bé, amb l'amaratge de la nau a l'oceà Pacífic, davant de la costa de San Diego.
Per què la NASA vol tornar a la Lluna?
Si bé l'objectiu de la NASA a curt termini és tornar a enviar astronautes a la Lluna 50 anys després, a llarg termini es planteja establir-hi una base permanent i, amb Artemis, es començaran a provar els sistemes per explorar altres destinacions més allunyades de la Terra, com el planeta Mart.
Per què s'ha batejat l'operació com a Artemis?
El nom d'Artemis fa referència a la deessa Àrtemis o Artemisa, germana bessona del déu Apol·lo, que en la mitologia grega era deessa de la Lluna, a més a més de la caça o de les muntanyes.
Quantes missions té Artemis?
D'entrada, la NASA ha programat tres missions, separades per un interval d'un any.
L'Artemis I és la que comença aquest dilluns i servirà per provar tots els sistemes de la nau espacial Orion i el coet Space Launch System de cara a l'Artemis II, prevista per a la primavera del 2024, i que ja inclourà tripulació. En aquesta segona missió, quatre astronautes orbitaran la Lluna.
No serà fins a l'Artemis III, el 2025, que dos dels astronautes de la missió trepitgin la superfície lunar. Per ara, la NASA ha presentat l'equip inicial, format per 18 astronautes, i assegura que els dos escollits seran, per primer cop, una dona i una persona negra.
En què consisteix la missió Artemis I?
Artemis I és la missió que ha de servir per provar tots els sistemes i mecanismes abans d'incloure tripulació a la nau. Està previst que duri 42 dies, 3 hores i 20 minuts.
Entre els elements per comprovar, la potència del coet SLS per impulsar l'Orion cap a la Lluna. Perquè la nau espacial pugui escapar de l'atracció de la gravetat de la Terra, cal que arribi a una velocitat de 22.600 milles per hora, uns 36.300 quilòmetres per hora. Només així podrà agafar el rumb cap al satèl·lit terrestre.
Segons la NASA, l'Orion volarà més lluny del que ho ha fet mai fins ara cap nau espacial, a 450.000 quilòmetres de la Terra.
A més a més, l'Orion romandrà a l'espai més temps que qualsevol altra nau sense connectar-se a una estació espacial i tornarà a la Terra més ràpid del que s'ha fet mai, a 40.000 km/h --quaranta vegades més de pressa que un avió comercial--.
Un cop torni a l'atmosfera de la Terra, l'Orion assolirà la temperatura més alta a què ha arribat mai una nau espacial: 2.800 graus Celsius, que és una mica més de la meitat de la temperatura del Sol. Això és així per la reducció dràstica de velocitat, que passarà dels 40.000 als 480 quilòmetres per hora.
De fet, provar la seguretat de l'escut tèrmic de la nau és un dels objectius principals d'Artemis I, ja que és impossible recrear aquestes condicions de temperatura i velocitat.
Hi haurà tripulació a bord?
En aquesta primera missió d'Artemis, no hi viatjaran astronautes. Per contra, hi haurà a bord de la nau tres maniquins. Un de cos sencer, que ocuparà el seient del comandant i s'ha batejat com a Moonikin Campos, a través d'un concurs popular; i dos torsos més, que han anomenat Zohar i Helga.
El maniquí que fa de comandant ha de proporcionar dades sobre què poden experimentar els membres de la tripulació durant el vol. Entre altres coses, hi ha dos sensors al seient per enregistrar l'acceleració i la vibració durant tota la missió.
Els dos torsos de maniquí estan fabricats amb materials que imiten ossos humans, teixits tous i òrgans d'una dona adulta. Estan equipats amb més de 5.600 sensors i 34 detectors per mesurar l'exposició a la radiació que es poden trobar els astronautes.
Un dels torsos, en Zohar, portarà una armilla de protecció contra la radiació, mentre que l'altre, la Helga, no. Així se'n valorarà l'eficàcia. En cas que sigui l'òptima, podria ampliar el ventall d'operacions dels astronautes en l'eventualitat d'una tempesta solar.
Més enllà dels elements tècnics, dins Orion també hi ha objectes diversos, com quatre figures de LEGO, 300 banderes nord-americanes, llavors de diferents arbres, una pedra del mar Mort, una roca de la Lluna que va extreure la tripulació de l'Apollo 11 o 245 pins de plata de Snoopy.
