Els cranis humans i els d'altres primats tenen diferències molt clares (Yale University)
Els cranis humans i els d'altres primats tenen diferències molt clares (Yale University)

Comparen el nostre cervell amb el dels macacos i descobreixen quan ens fem humans

La maduració més lenta en l'etapa embrionària i en l'adolescència, la clau de les diferències

Xavier DuranActualitzat

Què fa que els humans tinguin moltes més capacitats cognitives que la resta de primats? La clau es troba en dos períodes del desenvolupament: l'etapa embrionària i l'adolescència.

Així ho ha demostrat un equip internacional que ha comparat el desenvolupament del cervell humà i el del macaco, una espècie molt propera i probablement el primat no humà més estudiat. La recerca l'ha liderat Nenad Sestan, de la Universitat Yale i de l'Institut Kavli de Neurociències, i ha comptat amb la participació de quatre investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt de la Universitat Pompeu Fabra i el CSIC. L'estudi es publica a la revista "Science".

Conèixer l'evolució del cervell humà és bàsic per comprendre aspectes concrets tant de les capacitats cognitives com del comportament i dels trastorns que l'afecten. Per esbrinar els mecanismes moleculars que han dut a un cervell tan complex, els investigadors van fer un estudi comparatiu per determinar les diferències entre el desenvolupament del cervell humà i el del macaco.

Una maduració més lenta

Per això, van analitzar a nivell de neurones individuals gairebé 800 mostres de teixit de setze regions en cervells prenatals i postnatals procedents de 26 macacos i 36 humans. Per completar la comparació van fer servir també teixit del cervell de cinc ximpanzés.

Els resultats indiquen dues etapes bàsiques en què el cervell humà estableix diverses connexions que li donen capacitats distintives. Una és l'etapa embrionària i fins la setmana disset de l'embaràs. Es tracta d'un procés més lent en els humans, que dura unes setmanes més que en els macacos. L'altra etapa és l'adolescència, quan el cervell també madura més lentament que el dels nostres parents macacos.

Aquest procés més lent és el que ens donaria unes característiques diferents, com explica Tomàs Marquès-Bonet, director de l'IBE i un dels autors de l'estudi:

"Aquesta maduració més pausada podria aportar més plasticitat neuronal als humans durant la seva infància i permetre una major capacitat per a l'aprenentatge, la memòria i la percepció sensorial, trets propis d'una capacitat cognitiva del més alt nivell."

La recerca també ha aportat coneixement sobre el paper de diversos gens relacionats amb el risc de tenir trastorns neuropsiquiàtrics. Els autors van observar que aquests gens tenen diferències en la seva expressió en humans i macacos.

En particular, han observat diferències en els gens relacionats amb l'aparició de l'autisme, el trastorn de dèficit d'atenció (TDA), l'esquizofrènia, el trastorn bipolar, la depressió, l'Alzheimer i el Parkinson. L'expressió d'aquests gens és diferent en humans i macacos en període concrets de desenvolupament. Segons Marquès-Bonet, això pot aportar llum "sobre com i quan poden aparèixer aquests trastorns en humans".

Notícia relacionada: El cervell dels psicòpates té diferències causades per l'estrès en la infantesa

 

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut