La porta de Brandenburg il·luminada amb la paraula "Gràcies" en rus, anglès, francès i alemany per commemorar el 75 aniversari de la capit…
La porta de Brandenburg il·luminada amb la paraula "Gràcies" en rus, anglès, francès i alemany per commemorar el 75è aniversari de la capitulació de l'exèrcit nazi (Reuters/ Fabrizio Bensch)

Commemoració deslluïda pel coronavirus dels 75 anys de la rendició de l'Alemanya nazi

Les runes d'una Europa destruïda per la Segona Guerra Mundial han donat pas, 75 anys després, a una Europa amb els carrers buits i colpejada per la pandèmia del coronavirus

RedaccióActualitzat
El cap de l'Estat Major alemany, el coronel Alfred Jodl, firma el document de rendició incondicional de l'exèrcit alemany a Reims el 7 de maig de 1945

Ara ha fet 75 anys d'aquesta imatge: la rendició de l'Alemanya nazi davant les potències aliades. I amb la rendició de l'exèrcit alemany va arribar la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa.

Per a la història queden les imatges dels carrers de Berlín que, com els de la majoria de ciutats alemanyes, van quedar en runes. El rastre de mort i destrucció que van deixar els bombardejos aliats van ser la factura dels anys que tot un país va anar a remolc d'un grup de fanàtics liderats per Adolf Hitler.

Caps de l'exèrcit aliat davant les runes dels edificis del centre de Berlín després de la rendició nazi (Reuters)
Caps de l'exèrcit aliat davant les runes dels edificis del centre de Berlín després de la rendició nazi (Reuters)


Adolf Hitler i el seu cercle més estret van crear la maquinària de la mort dels camps de concentració i d'extermini. Amb el temps els records s'esvaeixen, però a Alemanya hi ha cultura de memòria històrica i voluntat perquè la taca negra del nazisme no s'esborri.

Havien previst fer una gran cerimònia d'Estat per commemorar el 75è aniversari de la derrota del nazisme. Però la crisi del coronavirus ha trastocat tots els plans i s'ha optat per actes de commemoració íntims i amb distàncies de seguretat ben marcades.

El monument a les víctimes de la guerra i la violència ha estat l'escenari central d'uns actes commemoratius discrets a Alemanya. A Berlín, la cancellera Angela Merkel i el president alemany Frank-Walter Steinmeier han dipositat unes flors davant el Memorial a les Víctimes al Neue Wache. Les autoritats alemanyes han aprofitat l'aniversari per alertar de noves formes de nazisme, racisme i odi.

La cancellera Angela Merkel i el president alemany, Frank-Walter Steinmeier, al Memorial a les Víctimes de Berlin
La cancellera Angela Merkel i el president alemany, Frank-Walter Steinmeier, al Memorial a les Víctimes de Berlin (Reuters/Hannibal Hanschke)

Frank-Walter Steinmeier, president federal d'Alemanya, ha recordat que el 8 de maig és un dia de perdó i d'agraïment perquè els alemanys van ser alliberats del nacionalsocialisme des de fora, i ha advertit que avui els toca a ells alliberar-se de les noves formes de nazisme o de racisme:

"El 8 de maig del 1945 va ser el final del domini violent del nacionalsocialisme. El final de nits de bombes i de marxes de la mort. El final d'una criminalitat alemanya sense precedents i del trencament de la civilització que va suposar la Xoà."

 

La crisi del coronavirus també ha marcat els actes pels 75 anys de la derrota de l'Alemanya nazi que s'han fet a les capitals dels països aliats. El record d'aquell 8 de maig de fa 75 anys, el dia de la capitulació del règim nazi, s'ha celebrat sense desfilades ni els actes multitudinaris previstos a causa del coronavirus.

A Londres, hi han sobrevolat avions militars amb els colors de la bandera britànica i les principals institucions han fet actes de commemoració.

Celebració del 75 aniversari de la rendició nazi a Londres (Reuters)
Celebració del 75è aniversari de la rendició nazi a Londres (Reuters)

Fa 75 anys que a Londres, els britànics van envair Trafalgar Square per celebrar que la Guerra a Europa s'havia acabat. Ara, 75 anys més tard, la imatge de la ciutat és molt diferent. Carrers buits, amb la quietud que el virus mundial ha imposat, i celebracions íntimes a les cases.

Els londinencs, però, no han volgut deixar de guarnir les façanes dels edificis amb la Union Jack.

La bandera britànica decora aquesta casa a Tooting, Londres (Reuters//Hannah McKay)
La bandera britànica decora aquesta casa a Tooting, Londres (Reuters//Hannah McKay)

La casa reial anglesa, que des que va esclatar la crisi del coronavirus ha deixat el palau de Buckingham i és en altres residències reials, ha aparegut amb motiu de l'aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa.

La reina Elisabet II ha recordat en un vídeo les paraules que el seu pare, el rei Jordi VI, va adreçar als milers de londinencs que omplien Trafalgar Square el 1945 per celebrar la fi de la guerra i la derrota nazi:

"Al principi, les perspectives eren fosques, el final, llunyà, i el resultat, incert. Però vam mantenir la convicció que la causa era justa, i aquesta creença, com el meu pare va subratllar en el seu discurs del Dia de la Victòria, ens va ajudar a arribar al final. No us rendiu mai, no desespereu, aquest va ser el missatge d'aquell dia."

 

 

El seu hereu, el príncep Carles, que és a Balmoral, ha dipositat un ram de flors en memòria de les víctimes de la Segona Guerra Mundial:

El príncep de Gal·les i la seva dona a Balmoral, Escòcia (Europa Press/ Amy Muir)
El príncep de Gal·les i la seva dona a Balmoral, Escòcia (Europa Press/Amy Muir)

 

A França, la capitulació nazi s'ha commemorat a París, sota l'arc de Triomf, en un acte molt sobri per les restriccions imposades pel coronavirus. En una cerimònia íntima, el president Emmanuel Macron ha fet una ofrena al monument al soldat desconegut, amb els carrers completament buits:

Celebració a París del 75 aniversari de la rendició de l'exèrcit alemany
Celebració a París del 75è aniversari de la rendició de l'exèrcit alemany (Reuters /Francois Mori)

La lluita contra el nazisme va crear aliances que encara es conserven, amb el noble objectiu de preservar la pau al continent europeu. Bona part de la moderna arquitectura política i econòmica d'Europa es fonamenta en el record d'aquell període de les primeres dècades del segle XX, marcat per l'ascens del feixisme, el genocidi i el nihilisme.

 

ARXIVAT A:
Segona Guerra MundialAlemanyaAngela MerkelNazismeFrançaEmmanuel Macron
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut