Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Comissió de secrets oficials: només paper i boli, i risc de presó si n'expliques res

Els diputats que revelin les informacions que sentin o vegin dins la comissió s'exposen a un delicte de revelació de secrets oficials, amb penes de fins a quatre anys de presó

RedaccióActualitzat

Deixar els mòbils en una caixa metàl·lica abans d'entrar o l'obligació de guardar el secret de tot el que s'hi parli. En aquestes condicions, els deu membres de la comissió de secrets oficials, a més de la presidenta Meritxell Batet, han escoltat aquest dijous les explicacions de la directora del CNI, Paz Esteban, sobre l'ús de Pegasus per espiar els mòbils tant d'independentistes com del president Sánchez, la ministra de Defensa i el ministre Marlaska.


Què és la comissió de secrets oficials del Congrés?

La comissió de despeses reservades i secrets oficials es va crear el 1995 i, entre altres coses, exerceix el control parlamentari del Centre Nacional d'Intel·ligència, el CNI.

Anualment, la comissió coneix els objectius d'intel·ligència que té assignats i l'informe que elabora el director --ara directora-- avaluant les activitats, la situació i el grau de compliment dels objectius de l'any anterior.

També controla els fons reservats dels ministeris que tenen assignades partides d'aquest tipus: Interior, Exteriors i Defensa. Els seus titulars han de presentar informes cada sis mesos.


En quines condicions es reuneix?

La comissió es reuneix a porta tancada. Els assistents estan obligats a mantenir el secret del que vegin, sentin o diguin. Així ho estableix la llei de secrets oficials, que data del 1968.

Si cal examinar documents, només es deixa tocar la fotocòpia, que sí que es pot comparar amb l'original. Els diputats poden prendre notes, però no fer fotografies ni conservar-ne còpies.

Tampoc fer gravacions. Per això, els mòbils queden fora.


Qui en pot formar part?

Els membres de la comissió els tria el ple del Congrés dels Diputats en una votació secreta. Fins a la setmana passada calia una majoria de tres cinquenes parts per ser elegit.

Arran del Catalangate i per facilitar la presència dels partits independentistes, el PSOE i Unides Podem van rebaixar aquesta majoria. Així, en aquest cas hi ha un representant de cadascun dels deu grups parlamentaris que hi ha en aquesta legislatura.

La comissió està presidida per la presidenta del Congrés.

El Congrés va modificar la majoria necessària per poder ser membre de la comissió de secrets
El Congrés va modificar la majoria necessària per poder ser membre de la comissió de secrets (Europa Press / Eduardo Parra)

A què s'exposa un diputat que divulgui el que s'hi ha explicat?

S'exposa a la comissió d'un delicte de revelació de secrets oficials, tipificat al Codi Penal, a l'article 598, i que té penes d'entre un i quatre anys de presó.

Segons ha explicat a "Els matins" de TV3 el catedràtic de Dret Penal de la Universitat de València, José Luis González Cussac, especialista en la llei de secrets oficials, es podria considerar aquest delicte perquè una suposada revelació "afectaria la seguretat i la defensa nacionals".

La directora del CNI està obligada a respondre-ho tot?

Sí. En tot cas, la comissió no té accés a totes les matèries classificades. Hi ha algunes excepcions.

El CNI té el dret de no proporcionar dades sobre les seves fonts i els mitjans que utilitza o sobre les que procedeixin de serveis d'intel·ligència estrangers o organismes internacionals amb qui té acords o convenis d'intercanvi d'informació classificada.


Totes les informacions tenen el mateix grau de protecció?

No. La legislació estableix dos graus de protecció. Així, les matèries que aborda el CNI poden ser reservades o secretes, en funció del grau d'afectació en la seguretat de l'Estat, en la defensa o en la pau exterior que podria tenir la revelació d'aquestes informacions.

Quan es tracta de matèria reservada, la informació es passa als portaveus dels grups parlamentaris. Però si és matèria secreta, només hi accedeixen els deu diputats de la comissió de secrets oficials.


Una comissió secreta serveix o no serveix per fiscalitzar els serveis secrets?

En les últimes hores han respost a aquesta pregunta tres diputats que han format part d'aquesta comissió de fons reservats. Un és el portaveu del PNB, Aitor Esteban, que ha declarat: "La comissió de despeses reservades no servirà per a res. Jo hi he estat i mai s'ha explicat un secret. Mai."

En aquesta línia, l'exdiputat d'Esquerra Joan Tardà ha assegurat, en declaracions a TV3: "El diputat està rendit, només pot escoltar i prendre notes, i no pot saber mai exactament si el que li diuen és veritat ni què és allò que no li diuen."

L'exdiputat de CiU Jordi Xuclà, en canvi, assegurava que serveix èr a alguna cosa: "És útil si es fan les preguntes ben fetes, és útil si es prepara la sessió, és útil si es lliguen caps; però no és útil si hi ha la pressió de sortir disparat a filtrar o fer un tuit."

Segons el catedràtic José Luis González Cussac, tradicionalment, "la comissió no ha complert les seves funcions", però "perquè els diputats que n'han format part no han complert les funcions que els dona la llei de controlar l'eficiència i la legalitat dels serveis d'intel·ligència", més que no pas per una deficiència legislativa.

ARXIVAT A:
EspionatgeCatalangateCongrés dels DiputatsPegasus
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut