Comencen els referèndums d'annexió en quatre zones d'Ucraïna controlades per Rússia

Aquest divendres, a les set del matí, han començat els referèndums d'annexió a Rússia convocats en quatre zones d'Ucraïna controlades per forces russes. Són consultes amb el vistiplau de Moscou, però sense cap reconeixement internacional. El mateix que va passar a Crimea.

La consulta es fa a bona part de les regions de Donetsk i Lugansk, al Donbass, a l'est del país, i també una part de les regions de Kherson, al sud, i de Zaporíjia, al sud-est.

Les quatre zones representen el 15% del territori ucraïnès.

L'enviat de TV3 al Donbass, Manel Alías, està seguint el referèndum que es fa a la regió de Donetsk. Ha pogut entrar en un dels col·legis electorals i ens mostra una papereta. També l'omnipresència de banderes russes i l'absència de banderes d'Ucraïna.

TV3 entra en un col·legi electoral de Donetsk, al Donbass, on ja ha començat el referèndum d'annexió a Rússia. @ManelAlias ens mostra com s'hi votarà. Es fan referèndums en quatre regions d'Ucraïna ocupades per l'exèrcit rus. https://t.co/LDVJMsGVp5 pic.twitter.com/UKNlTWXuzU

— 324.cat (@324cat) September 23, 2022

Els referèndums, que està previst que s'allarguin fins dimarts que ve, van ser anunciats dimarts passat pels líders prorussos al capdavant de les àrees controlades per Moscou.

Els quatre primers dies es vota a casa o al lloc de treball, fins on es traslladen les urnes. Els col·legis electorals només obriran l'últim dia per poder-hi anar a votar.
 

"Il·legals i il·legítims"

El govern ucraïnès i els seus aliats ja ha dit que no reconeixeran aquests "simulacres" de referèndums ni els seus resultats, previsiblement favorables a la incorporació dels territoris a la Federació Russa.

L'OTAN els considera "il·legals i il·legítims", i també han estat denunciats per la Unió Europea.

Entre els líders que s'han pronunciat en contra hi ha el secretari general de l'ONU, António Guterres; el president de França, Emmanuel Macron, i el president dels Estats Units, Joe Biden. Des de Nova York, on participa en l'Assemblea General de l'ONU, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha denunciat que "una invasió il·legal no es pot tapar amb referèndums il·legals".

Fins i tot el govern de la Xina, pròxim al govern rus, ha fet una apel·lació al respecte a la integritat territorial dels estats.

L'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), que sovint exerceix d'observadora en referèndums arreu del món, ha deixat clar que els que s'han convocat a Ucraïna no s'ajusten a la legalitat ucraïnesa ni al dret internacional, i que tenen lloc en zones que no són segures i de les quals ha fugit una part de la població.

"Decidir el seu destí"

El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha argumentat que "la població dels respectius territoris hauria de decidir el seu futur" i que "la situació actual confirma que volen ser amos del seu destí".

Ucraïna i la comunitat internacional veuen els referèndums com un pretext del govern rus per annexionar-se els territoris ocupats, com ja va fer amb Crimea l'any 2014, una votació que no ha estat reconeguda per la comunitat internacional.

Una annexió a partir de la qual Moscou justificaria l'escalada militar per la necessitat de defensar el seu territori.

En aquest sentit, Dmitri Medvédev, expresident rus i vicepresident del Consell de Seguretat de la Federació Russa, ha remarcat recentment que "la invasió del territori rus és un delicte que permet utilitzar totes les forces d'autodefensa".

Unes forces que Medvédev i també el president rus, Vladímir Putin, han deixat clar que inclouen l'arsenal nuclear de què Rússia disposa.

Set mesos d'invasió

La celebració dels referèndums coincideix, aquest dissabte, amb els set mesos de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna i arriba després d'avanços significatius de l'exèrcit ucraïnès, que amb una contraofensiva ha recuperat força terreny i ha obligat a replegar-se l'exèrcit rus.

Una situació d'aparent debilitat de les forces russes que ha portat Putin a anunciar una "mobilització parcial" de 300.000 reservistes.

Aquesta mesura ha agafat per sorpresa els ciutadans russos, una part dels quals han optat per sortir del país abans de ser cridats a files.

Els vols als països que no demanen visat s'han esgotat i a les fronteres terrestres amb països com Geòrgia i Finlàndia hi ha cues quilomètriques de cotxes que volen sortir de Rússia.

Aquest moviment imprevist de Putin planteja un dilema a la Unió Europa, que fins ara havia restringit la concessió de visats als ciutadans russos.

Caldrà veure si els 27 són capaços de donar una resposta única a l'èxode de russos, perquè mentre Alemanya ja s'ha mostrat oberta a acollir-ne, Polònia i les repúbliques bàltiques són contràries a fer-ho.

La mobilització també ha estat contestada als carrers amb manifestacions en una quarantena de ciutats russes, reprimides per la policia, que ha fet més de 1.400 detencions. Es dona la circumstància que alguns dels detinguts haurien estat mobilitzats.