Comencen a calcular el salari mínim català de referència d'acord amb el cost de la vida

Diferents departaments de la Generalitat comencen a calcular quin és el salari mínim català de referència que el govern vol aplicar en els pròxims anys.

El resultat dels càlculs es coneixerà al novembre i serà una xifra estimada, diferenciada del Salari Mínim Interprofessional, que tindrà en compte l'equitat salarial i el cost de la vida, més elevat a Catalunya que la mitjana estatal. L'SMI no té en compte aquest factor i per això el govern el considera "insuficient".

Pere Aragonés, vicepresident de la Generalitat (ACN)
 

Les diferències del cost de la vida als diferents territoris de l'Estat provoquen pobresa allà on la vida és més cara, com és el cas de Catalunya, segons el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès. La desigualtat afecta sobretot les rendes mínimes, les dones i els migrants:
 

"Prop del 15% dels treballadors catalans, tot i tenir feina, estan en risc de pobresa."

En un termini màxim de 3 mesos, tots els departaments implicats (Economia, Hisenda i Treball, Afers Socials i Famílies) han de presentar els seus resultats per poder establir la quantia del salari de referència i saber quin impacte social i econòmic tindria la mesura, prevista per a aquesta legislatura.  

Pere Aragonès defensa el salari mínim català de referència com a eina d'equitat, però admet que Catalunya no té capacitat per legislar sobre els salaris. Tot i això, ha recordat que altres vegades "s'han superat les limitacions competencials a partir de l'acord" entre agents socials i econòmics i l'administració catalana.

Reticències dels sindicats i la patronal

Tot i la proposta del vicepresident, la patronal i els sindicats ja van anunciar que veuen amb escepticisme la creació d'un salari mínim de referència a Catalunya. Antoni Abad, president de la patronal Cecot:

"És un tema que políticament és llaminer. És evident que som una associació, la Cecot, que ha estat a favor que s'actualitzés el Salari Mínim Interprofessional. Però a partir d'aquí aquesta escala l'entenem poc."

Per altres motius, els sindicats tampoc defensen el salari mínim català de referència. Enrique Rodríguez, secretari general de Comissions Obreres al Vallès Occidental, considera que no és la solució a la precarietat:

"El millor vehicle per recuperar poder adquisitiu i per millorar les condicions dels treballadors i les treballadores és la negociació col·lectiva i el conveni col·lectiu. La resta està bé, moralment dona empenta, però és la negociació col·lectiva el que millora les condicions de vida i de treball."

Badia del Vallès, un dels municipis més pobres de Catalunya

Badia del Vallès, un exemple

Per lluitar contra la pobresa entre els treballadors, el Consell Comarcal del Vallès Occidental aplica des del 2017 el seu propi salari de referència, establert en 1.071 euros mensuals.

Una de les beneficiades és l'Eva Moran, assistenta domiciliària de l'empresa Accent Social que treballa a Badia del Vallès, un dels municipis més pobres de Catalunya, amb una renda per habitant de 18.000 euros l'any.

En el cas de l'Eva Moran, la mesura comarcal li suposa afegir 100 euros mensuals per completar la nòmina convencional, un extra molt benvingut:

"La veritat és que el nou plus de 100 euros es nota."

L'Eva Moran és assistenta domiciliària
 

El president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Ignasi Giménez, creu que la mesura és imprescindible per reduir desigualtats:

"Si no volem que hi hagi treballadors pobres hem de pagar uns salaris dignes. Això significa incrementar en moltes ocasions els contractes que tenim amb aquestes empreses de serveis. Jo crec que les empreses ho han entès a la perfecció."

Unes 500 persones es beneficien actualment del salari mínim del Vallès Occidental, que s'aplica als empleats del Consell Comarcal i als treballadors de les empreses que es contracten per prestar serveis. L'objectiu és ampliar-ho a tots els assalariats pobres de la comarca, on  treballen 300.000 persones.

Al Vallès Occidental treballen 300.000 persones