Comença el rescat públic del ruïnós negoci de les autopistes radials de Madrid

El Ministeri de Foment ha iniciat el rescat de les autopistes en fallida i ha assumit la gestió de la primera, la radial R-4, Madrid-Ocaña. S'ha rescindit el contracte amb l'empresa concessionària, un grup format per Ferrovial, Sacyr i Liberbank.

Durant el mes de març, el ministeri assumirà també tres radials més (R-3, R-5 i R-2), l'M-12 (eix aeroport) i també l'AP-36 (Ocaña-La Roda). I el pròxim 1 d'abril, l'Estat es quedarà l'autopista Cartagena-Vera i la circumval·lació d'Alacant. Més endavant, l'AP-41, que encara no ha entrat en fase de liquidació.

Tots aquests trams d'autopista passen a la Societat Estatal d'Infraestructures del Transport, Seittsa. I a poc a poc es tornaran a licitar per passar a l'àmbit privat.

Notícia relacionada: El Congrés reclama al govern espanyol no tornar a privatitzar autopistes
 

El Ministeri espera treure'n entre 700 i 1.000 milions d'euros, una quantitat petita si tenim en compte que en vol pagar als actuals propietaris prop de 2.000 milions. Però, com que hi ha litigis oberts, el cost total es podria elevar fins als 4.500 milions.

En declaracions a TV3, el responsable de Seittsa diu que el cop a les arques públiques serà mínim. I és que, tal com va reconèixer el govern espanyol, aquest rescat tindrà un impacte en el dèficit d'aquest any. Així s'expressa José María Piñero, director general de la Societat Estatal d'Infraestructures de Transport Terrestre:

"S'aconseguirà obtenir un preu que, d'alguna manera, compensi el pagament que ha de fer l'administració, i repercuteixi amb el menor cost possible en el dèficit públic i els ciutadans."

Piñero insisteix que, amb la nova legislació, un rescat d'aquestes característiques no tornarà a passar:

"Amb la nova legislació, quan tornem a licitar aquestes autopistes, el que el mercat pagui per la infraestructura i l'explotació serà el que rebi, encara que fracassi."

La història de les radials

Projectes de l'època del govern Aznar, les radials al voltant de Madrid van ser concebudes com l'alternativa a les autovies, sovint col·lapsades. Per no agreujar el dèficit públic, es va elegir una fórmula mixta: la titularitat de les autopistes era pública, però el cost de la construcció l'assumia el sector privat, que es quedava l'explotació de l'obra.

 

Però la crisi arriba i els conductors s'estimen més haver de suportar embussos que no pas pagar peatges. L'alt cost de la infraestructura i les expropiacions fan que les radials siguin un negoci ruïnós. I els contractes signats a l'època han forçat l'Estat a quedar-se els trams en fallida.

L'any passat, el Tribunal de Comptes es va pronunciar sobre el cost que hauria d'assumir l'Estat en concepte de Responsabilitat Patrimonial de l'Administració (RPA), i va calcular que la factura pública podria arribar als 3.718 milions d'euros.