Comença el macroprocés pels atacs jihadistes del 2015 al cor de París amb 131 morts

L'opinió pública francesa el qualifica com un judici excepcional. I les xifres ho avalen. 20 acusats, dels quals 14 seran presents. 1.800 acusacions representades per 330 advocats. I en el calendari, més de vuit mesos de sessions. Totes en una macro sala especial, construïda per a l'ocasió, amb capacitat per a 550 persones i un pressupost de 8 milions d'euros. Emplaçada a l'històric Palau de Justícia, a l'Île de la Cité de París.

La justícia explica que s'ha volgut mantenir el procés allà per evitar traslladar-lo a un palau de Congressos i eliminar qualsevol risc d'espectacle. I perquè, simbòlicament, París va ser la gran víctima d'aquell 13 de novembre del 2015; que va fer 131 morts i més de quatre-cents ferits.

Ha de ser al cor de la capital francesa, diuen, on es jutgin aquells fets. Els voltants del Palau de Justícia estan totalment blindats, amb fortes mesures de seguretat.

El ministeri de l'Interior ha revisat a l'alça el risc d'atemptat terrorista a tot França i ha apujat un graó en el pla de vigilància antiterrorista, sense situar-lo però al seu nivell màxim.

Salah Abdeslam, l'acusat que centra totes les mirades.

La instrucció del procés ha donat respostes sobre el que va passar aquell vespre de divendres. Un comando de deu jihadistes atemptaria primer a l'Estadi de França, a Saint-Denis, en ple amistós entre els blaus i la selecció alemanya.

D'aquell atac, perpetrat per tres suïcides, en sortiria il·lès Salah Abdeslam, l'únic supervivent del comando que serà present en el judici i, com la majoria d'acusats, s'enfronta a la cadena perpètua.

Detingut el 2016; fins ara s'ha mostrat poc col·laborador amb la Justícia. La seva declaració al judici és una de les més esperades. Pel que podria aportar de nou; per bé que són poques les esperances entre víctimes, familiars i supervivents que acabi declarant.

Olivier Laplaud, vicepresident de l'Associació Life for Paris, una de les que representen les víctimes, voldria que expliqués "quin era el pla posterior. Per què no va detonar, com els altres, el seu cinturó d'explosius a l'estadi i si hi havia un pla de fer-lo explotar en un altre lloc de París".

La declaració dels acusats està prevista després de la dels testimonis, per a les quals s'han reservat cinc setmanes. Testimonis del que va passar a la Sala Bataclan, quan els jihadistes van interrompre a trets el concert dels Eagles of Death Metal assassinant 89 persones. Fins que les forces especials de la policia hi van irrompre.

Aquell mateix vespre, els terroristes també havien sembrat el pànic en diverses terrasses dels districtes 10 i 11 de París, amb la mort d'una quarantena de persones. S'hi ha de sumar una altra víctima als voltants de l'Estadi de França.

El dilema de les víctimes

A les portes del procés judicial, hi ha supervivents que dubten si hi han de declarar. Perquè hi ha el risc d'explicar sovint el mateix. O perquè recordar els fets d'aquell 13 de novembre pot reobrir les traumàtiques ferides que encara queden.

Abans de la primera sessió, les víctimes que ho han desitjat, han pogut tenir una primera presa de contacte amb la sala. Com en altres processos per actes terroristes, l'associació Paris Aide aux Victimes fa mesos que els dona assistència psicològica. Han dissenyat un pla d'acompanyament per a totes les sessions del judici.

Carole Damiani, psicòloga i directora de l'equip, posa l'accent en una altra novetat d'aquest procés. S'ha creat expressament una emissora de ràdio per retransmetre les sessions. Perquè la quantitat d'acusacions fa impossible que totes siguin a la sala al mateix temps.

"Per a nosaltres és alguna cosa desconeguda que no sabem com funcionarà. Hem preparat una línia d'assistència telefònica per a les víctimes que segueixin el judici per la ràdio. Però és veritablement una cosa de la qual no tenim experiència prèvia."

En aquest vídeo del Telenotícies de TV3 pot veure com es prepara el judici i com és la macrosala que l'acollirà:

Fugir de la ràbia

A l'agenda del judici, la declaració també de François Hollande, que era president de la República llavors; del seu primer ministre, Manuel Valls, i del llavors ministre de l'Interior, Bernard Cazeneuve.

A pocs mesos d'unes eleccions presidencials previstes per l'abril, l'Associació Life for Paris demana als polítics "que siguin dignes i que es mantinguin al marge", explica Olivier Laplaud.

El vicepresident de l'entitat també espera que el judici sigui just, "i que les víctimes tornin a ser presents en l'opinió pública, per refermar el missatge que el que necessiten és comprensió, humanitat, no ràbia, perquè la ràbia mai és la resposta al terrorisme".