Madrid

Comença el judici contra els etarres acusats de l'assassinat d'Ernest Lluch

Aquest matí ha de començar a l'Audiència Nacional el judici per l'assassinat d'Ernest Lluch al novembre de l'any 2000. El fiscal demana 54 anys de presó per als tres suposats etarres acusats d'assassinar l'exministre i dirigent del PSC. José Ignacio Krutxaga, Lierni Armendáriz i Fernando García Jodrà són els presumptes integrants del comando Barcelona d'ETA acusats de l'assassinat que el 21 de novembre del 2000 va commocionar especialment la societat catalana.

Actualitzat
Ara fa un any i mig que dos guàrdies urbans van sospitar del vehicle en què circulaven José Ignacio Krutxaga i Liarni Armendáriz per l'avinguda del Paral·lel de Barcelona. Després de detenir-los, van comprovar que el cotxe anava carregat amb 15 quilos d'explosius. Set mesos després, l'agost de l'any passat, queia el cap del comando Barcelona, Fernando García Jodrá. En total, havien passat nou mesos des de l'assassinat de l'exministre i dirigent socialista, Ernest Lluch: era el 21 de novembre del 2000, a dos quarts de deu del vespre. Jodrá i Krutxaga l'esperaven a l'interior del pàrquing, però va ser Krutxaga qui li va disparar dos trets. Mentrestant, Armendáriz els esperava a fora per fugir. Per tot això, el fiscal demana 54 anys de presó per a cada un dels presumptes assassins de Lluch. Les dues principals proves amb què compta són: l'informe de balística fet sobre la pistola que la Guàrdia Urbana va incautar a Krutxaga quan el van detenir, i que coincidia amb l'arma utilitzada per matar Lluch, i la declaració de Jodrá, que va dir que l'ordre de matar Lluch havia vingut directament de la direcció d'ETA a França. El fiscal de l'Audiència Nacional exposarà, en el judici que comença avui, l'escrit de conclusions provisionals en què acusa els presumptes etarres de responsables dels delictes d'assassinat terrorista, robatori i falsificació de documents i demana una indemnització de prop de 500.000 euros, uns 83 milions de pessetes, per la dona i les filles de l'exministre. Al comando Barcelona també se'l fa responsable de l'assassinat dels regidors del PP de Sant Adrià de Besòs i Viladecavalls i del guàrdia urbà Juan Miguel Gervilla.
Anar al contingut