Comença a Girona el judici pel naufragi de Banyoles, en què van morir 21 jubilats francesos

Girona és escenari del judici per la mort de 21 jubilats francesos en el naufragi de la barca d'esbarjo del llac de Banyoles, en una vista oral que serà la més llarga, complexa i cara de la història judicial catalana. La magnitud del procés obliga a celebrar el judici al pavelló del recinte firal de Girona. Una altra de les novetats del judici és la retransmissió via satèl·lit de la vista a tres ciutats franceses -Rouen, Laval i Saint Giles-Croix de Vie- perquè el puguin seguir sense desplaçar-se a Girona els supervivents i familiars del naufragi del 8 d'octubre de 1998. Vint-i-una sessions de judici, tres acusats, quatre responsables civils i 235 testimonis citats a declarar en el judici que està previst que acabi el 10 de gener del 2003. En total, han estat citats 68 testimonis espanyols i 167 estrangers, la gran majoria francesos. La vista arrenca amb les qüestions prèvies que puguin presentar els advocats i la declaració dels tres acusats, els dos propietaris de l'embarcació que va naufragar, Bartomeu Gayolà i Simó Rodríguez, i el que va ser regidor d'urbanisme de l'Ajuntament de Banyoles, Josep Alsina. Després de l'interrogatori dels processats, acusats de 21 delictes d'homicidi per imprudència temerària greu i de 16 delictes més de lesions, pels quals es demanen penes de 4 anys de presó, es donarà pas a la declaració dels testimonis, que es prolongarà durant tot el mes de novembre. Per la seva part, el portaveu de les víctimes, Bruno Guyon, ha dit que els propietaris són responsables perquè van manipular l'embarcació i l'Ajuntament de Banyoles per la falta de control. LES VÍCTIMES REVIUEN EL CAS Les víctimes hauran de reviure el fet davant la jutge del cas a Girona. Per la seva part, l'Associació de Víctimes lamenta que hagin calgut 21 morts per cridar l'atenció sobre les normes de seguretat. Esperen que el judici serveixi per tancar el dol i que els tres acusats, inclòs l'Ajuntament, siguin condemnats i paguin les indemnitzacions, perquè moltes víctimes es van quedar viudes de cop i no tenen prou recursos ni forces per tirar endavant. D'altra banda, l'associació de víctimes estudia prendre accions legals a França, com demandar l'empresa que va organitzar el viatge, un cop s'acabi el procés a Catalunya.