Comença a França el primer judici per complicitat amb el genocidi a Ruanda
Comença a França el primer dels judicis a una vintena de responsables del genocidi dels tutsis del 1994.
Vint anys després del genocidi de Ruanda, avui comença a París el primer judici contra un ciutadà ruandès acusat de participar en aquella massacre. I no serà pas l'únic, perquè hi ha una vintena més de judicis pendents a ciutadans ruandesos responsables d'aquells fets. França intenta netejar així la seva imatge en aquella part del continent africà, on el seu paper en el genocidi ha estat sovint qüestionat.
El primer que s'asseurà al banc dels acusats serà Pascal Simbikangwa, antic responsable de l'espionatge del govern hutu que va ordenar la matança de la minoria tutsi (15% de la població) la primavera del 1994. Es calcula que hi van morir unes 800.000 persones. La justícia francesa l'acusa de complicitat amb el genocidi i de crims contra la humanitat.
Per a Dafroza Gauthier, que va perdre vuitanta membres de la seva família durant la matança, es tracta d'un dia important: "És un moment històric. És un moment important per a les víctimes, que han estat esperant aquest judici vint anys. Per a ells, per a les seves famílies, però també per als francesos, que durant aquella època van estar desinformats del que passava."
Fins ara la major part de les persones jutjades per les atrocitats comeses a Ruanda han estat processades pel tribunal internacional creat expressament per les Nacions Unides per jutjar els responsables. Ara, però, els tribunals francesos prenen la iniciativa. No només es jutjarà als responsables, sinó que també es posarà en relleu l'actitud del govern francès de l'època.
"Hi havia un veritable rebuig de les autoritats polítiques franceses per perseguir aquests casos, a causa de -un altre cop, raons polítiques- l'actitud francesa durant el genocidi. És cert que ha estat molt polèmica i que les autoritats franceses no volien que aquesta polèmica arribés al debat públic en ser portada als tribunals". Qui parla així és Clemence Bectarte, advocat del International Federation of Human Rights:
El cert és que França, que ha recuperat la iniciativa a Àfrica amb les recents intervencions a Mali i a la República Centreafricana, ara vol demostrar que ha deixat de ser refugi per als criminals de les seves excolònies.
