Com van viure els polítics la sentència del TC sobre l'Estatut, ara fa 10 anys?

Aquest diumenge, 28 de juny, ha fet 10 anys de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovada el 2006.

Aquella sentència va ser un punt d'inflexió polític, un moment clau, perquè el text s'havia aprovat al Parlament, al Congrés i en referèndum, però el TC en va declarar inconstitucionals 14 articles essencials i en va reinterpretar 27 més.

Què va canviar aquella sentència i en quina direcció ho va fer? Quines conseqüències polítiques va tenir? Hem parlat amb alguns dels protagonistes que van viure des de dins aquelles jornades tan difícils.

Per a Artur Mas, que era el cap de l'oposició al Parlament al capdavant de Convergència i Unió, ja des d'aquell mateix dia la sentència tenia conseqüències històriques:

Artur Mas el juny del 2010: "El pacte constitucional de l'any 78, poc o molt, queda tocat: ha tocat el tema de la nació, ha tocat el tema de la llengua..."

"L'àrbitre t'expulsa"

10 anys després, Mas considera que el que ha passat des de llavors ja es podia preveure, poc o molt:

Artur Mas, ara: "Això no és gratis ni és neutre: pensar-se que després d'això no passarà res és o desconèixer, ignorar la realitat de Catalunya, o ser molt atrevit. L'àrbitre t'expulsa del terreny de joc."

Joan Puigcercós, que com a portaveu d'ERC al Congrés, era un home clau en la relació amb el president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, va interpretar la sentència com el senyal per posar el rumb cap a la independència:

Joan Puigcercós el juny del 2010: "Després de l'estocada mortal a l'Estatut de Catalunya, hi ha més catalans i catalanes convençuts que aquest és l'únic camí: un estat independent en el marc de la UE."

Un camí sense sortida

10 anys després, Puigcercós creu que aquella sentència va demostrar que els intents de reformar l'Estat de des dins anaven cap a un camí sense sortida, i que Zapatero va cedir:

Joan Puigcercós (ara): "Zapatero veu que està sol i que ha de triar: o plega ell o canvia. I va decidir canviar, i va passar tota l'estratègia al senyor Rubalcaba, que és qui va dirigir, manegar, ordenar, endreçar la involució."

El PSC es va trobar en una situació molt incòmoda, malgrat que el llavors president José Montilla va assegurar que l'Estatut havia quedat afectat, però que "era ben viu".

"Una tasca de pedagogia"

Ara, Laia Bonet, llavors secretària del seu govern i assessora durant l'elaboració de l'Estatut, creu que haurien d'haver fet més pedagogia a Madrid:

"Crec que també hem de ser autocrítics... Una tasca de pedagogia arreu de l'Estat, a tots els actors que podien contribuir a formar opinió pública. Ningú va acabar pensant que hi hauria una manipulació tan important com la que hi va haver per part del PP."

"Ni vencedors ni vençuts"

Els responsables del PP de llavors van esforçar-se per treure ferro a la situació:

Soraya Sáenz de Santamaría, el juny del 2010: "És moment de prudència, de moderació, de responsabilitat."

Alícia Sánchez-Camacho, el juny del 2010: "No hi ha d'haver ni vencedors ni vençuts."

Ni la direcció del PP a Catalunya ni la líder de llavors, Alícia Sánchez-Camacho, han volgut participar en aquesta informació.

Un nom: Soraya Sáenz de Santamaría

Sí que ho ha fet Montserrat Nebrera, que va assessorar el partit a l'inici de la reforma de l'Estatut, quan Josep Piqué n'era el líder.

Segons Nebrera, la decisió de sortir de la ponència parlamentària per reformar-lo té nom i cognoms:

"Soraya Sáenz de Santamaría, es diu així. Ella va venir, va ser quadrar-se en banda i dir que no, que no, que no, que no. I llavors el PP es va quedar fora de la ponència. En general, els passa a tots els partits que tenen obediència a tot el conjunt de l'Estat, i és que coses que s'entendrien des de Catalunya, potser no s'entenen des d'un altre lloc."

Per a molts, la sentència va ser un moment clau, un moment històric que canvia el curs de les coses, com és el cas del llavors líder d'Iniciativa per Catalunya, Joan Herrera:

Joan Herrera, el juliol del 2010: "El que ha canviat és que les coses ja no podran ser iguals."

Una altra partida

Vist en perspectiva, aquell moment va ser un punt d'inflexió, però també es pot interpretar com un avançament del que hauria de venir anys després en resposta al projecte independentista:

Joan Puigcercós: "És l'esperit de l'1 d'octubre, eh? És un altre tipus de porra, aquesta, és la porra de les sales."

Laia Bonet: "Portàvem 2 anys d'una crisi profundíssima. En aquest context va aparèixer un relat que pretenia llançar una esperança."

Montserrat Nebrera: "De l'articulació del diàleg a la trinxera hi ha un moment de desencert."

Artur Mas: "Allà comença una altra partida, i això no ho dic jo, no ho diu un president de la Generalitat, posem-li el nom que vulguem, això ho va dir una bona part del poble de Catalunya."