Com treballa la comissió que dona llum verda a les peticions d'eutanàsia a Catalunya

S'encarrega de supervisar tot el procés per respectar la voluntat del sol·licitant i evitar possibles abusos o irregularitats

Begoña Grigelmo Miguel / Josep Maria Porta PalauActualitzat

A Catalunya es practiquen des de l'agost eutanàsies acollint-se a les garanties de la llei que va entrar en vigor a finals de juny. Les primeres demandes s'han agilitzat sense problemes greus, malgrat el dret dels professionals a acollir-se a l'objecció de consciència.

Posar en marxa els mecanismes per fer-ho possible ha suposat un gran esforç en ple estiu per a metges, infermeres i la resta de professionals implicats. L'objectiu és poder donar una resposta ràpida i efectiva a qui demana ajuda per morir.

Una comissió d'experts s'encarrega de supervisar tot el procés per respectar la voluntat del demandant i evitar possibles abusos o irregularitats.

L'autonomia del pacient es posa al centre: quan un patiment crònic ja li ha fet sentir que la seva vida ha d'arribar al final, és el malalt qui decideix el moment, el lloc i la manera de morir.

El doctor Albert Tuca, coordinador de la Unitat de Suport i Cures Pal·liatives del Servei d'Oncologia de l'Hospital Clínic de Barcelona és qui lidera la Comissió de Garantia i Avaluació pel Dret a l'Eutanàsia, que va començar a treballar abans que la llei entrés en vigor, a finals de juny, de manera que pocs dies després, quan es van fer les primeres sol·licituds ja es va posar en marxa el complex engranatge per tramitar-les.

El doctor Tuca explica que la majoria de peticions que reben "són un treball personal i molt avaluat, amb la família, amb l'entorn social i són sol·licituds molt consolidades".

Totes les sol·licituds passen per la comissió, que controla el procés del principi al final. D'entrada verifica els criteris per demanar l'ajuda per morir: tenir una malaltia greu i incurable, amb patiment físic o psíquic constant i insofrible, sense possibilitat de millora, o tenir un patiment greu i crònic que limiti l'autonomia.

La comissió pot demanar aclariments i verificar les dades, fins i tot al domicili del sol·licitant, "perquè no hi hagi cap dubte, per completar la informació que ja havien presentat el metge responsable i el metge consultor".

El metge consultor ha de ser d'un equip diferent al del metge responsable, el que ha triat el pacient: qui l'assessora i l'acompanya fins al final. El pacient també decideix el lloc per exercir el seu dret, al domicili o en un centre, i si pren ell la medicació o si l'hi dona un professional.

"A vegades, hi ha hagut algun cas, en què el sol·licitant ha demanat que sigui ingressat en un hospital, però el metge responsable és un metge d'atenció primària, i hem hagut de treballar mecanismes de coordinació entre nivells assistencials per donar resposta", explica el president de la Comissió de Garantia i Avaluació.

Per garantir al màxim el respecte a la voluntat del sol·licitant, el mecanisme té molts filtres. Es treballa amb terminis molt ajustats i la comissió revisa que tots els tràmits es vagin fent en els períodes previstos i que no es cometi cap irregularitat. Entre 20 i 40 dies després de rebre la sol·licitud, la comissió emet el dictamen, favorable o desfavorable.

 

Fins ara no n'han emès cap de desfavorable. Però si arribés una sol·licitud que no s'ajusta exhaustivament als requisits de la llei, el doctor Tuca insisteix que "fins i tot amb un diagnòstic desfavorable mai abandonem a la persona, ajudant-lo en un procés que en aquest moment, a lo millor, no és aplicable a la normativa legal".

En tot el procés, que és molt garantista, el que es busca és protegir tant el pacient i les seves voluntats, com la feina dels professionals:

"Com a mínim una sol·licitud ha d'estar verificada per tres metges i un jurista, han de participar serveis de farmàcia. Tot això que, a més, està perfectament controlat dins d'una plataforma del Departament de Salut. És difícil, però l'objectiu és garantir els drets i la seguretat de la persona i també dels professionals", assegura el doctor Albert Tuca.

 

Els serveis de farmàcia dels centres fan un control estricte de la medicació: queda registrat qui, com i on s'administra, en quines dosis i què s'ha retornat:

"No et pots equivocar en una dosi d'una medicació. Penseu que és una medicació que potser és la primera vegada que l'utilitza un metge de la primària."

Mentre que en altres comunitats com Madrid, Extremadura o Andalusia, la llei tot just comença a caminar, a Catalunya cada setmana es tramiten sol·licituds per acollir-se a la llei de l'eutanàsia. Posar-la en marxa ha suposat un gran esforç en ple estiu per als metges, infermeres i la resta de professionals implicats; la idea: donar una resposta ràpida i efectiva a qui demana ajuda per morir.

ARXIVAT A:
Eutanàsia
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut