Com Tom Hanks a "La terminal", però de debò: 7 mesos a l'aeroport de Kuala Lumpur

La història del sirià Hassan al-Kontar ha acabat bé: l'han acollit com a refugiat al Canadà

RedaccióActualitzat

Hassan al-Kontar, un sirià de 36 anys, ha viscut una experiència kafkiana, obligat a viure en una terminal de l'aeroport de Kuala Lumpur, a Malàisia, durant més de 7 mesos.

En aquest aeroport ha reproduït la història de Mehran Karimi Nasseri, un iranià que va viure com a apàtrida durant 18 anys a l'aeroport Charles De Gaulle de París.


Com Tom Hanks a "La terminal"

Una història portada el cinema diverses vegades, entre les quals hi ha la pel·lícula de Steven Spielberg "La terminal", protagonitzada per Tom Hanks i inspirada en Nasseri.

 

La història del Hassan no és tant llarga com la de Nasseri, però gairebé. A més ha acabat força bé: aquest dimecres va arribar al Canadà, on l'han acollit com a refugiat, de manera que s'hi podrà quedar a viure.


Fora de Síria

A Al Kontar la guerra de Síria, començada el 2011, el va agafar vivint als Emirats Àrabs Units, on havia anat a treballar. Per por a la guerra s'hi va quedar, malgrat des del 2012 se li havia acabat el visat.

Fa un any va marxar en direcció a Malaisia, i després d'uns quants mesos allà com a turista, el març va intentar arribar a l'Equador per demanar-hi asil, però el van detenir en una escala a Cambodja i el van tornar a Kuala Lumpur.

 

 

 

Atrapat a l'aeroport

A l'aeroport, sense documentació en regla i sense visat, es va quedar atrapat. Van passar els dies, les setmanes i els mesos, i es va convertir en un habitant permanent de la terminal.

Com va fer Nasseri dècades abans, ha utilitzat els lavabos públics fins i tot per tallar-se els cabells, s'ha alimentat del que li han donat els treballadors i de menús sobrants de companyies aèries, etc.


Les xarxes com a eina

Però a diferència de Nasseri, Al-Kontar disposava d'eines per demanar ajuda al món: internet i les xarxes socials. Cinc dies després de quedar bloquejat, va tuitejar el seu primer SOS sense ser conscient, encara, del llimb en què es trobava:

"No hi ha altres països que ens acceptin. No sé què fer. Algú m'ha aconsellat que faci un vídeo."

 


Això li va permetre un ressò internacional considerable, que li va donar visibilitat:

 

 

Els seus dispositius portàtils li han permès fins i tot ser entrevistat en directe per televisions d'arreu del món:

 


Recerca d'asil

A la sala de transbords va improvisar una petita oficina per buscar opcions d'asil al món. Durant tots aquests mesos no s'ha cansat de repetir que el seu cas evidencia la indefensió de molts refugiats:

"És un cas humanitari, no és un cas polític. No és només la meva història, sinó la del poble sirià, que des del 2011 viu una situació molt semblant."

 



Voluntari per anar a Mart

Malgrat els moments crítics que ha viscut no ha perdut el sentit de l'humor: va enviar una petició de feina d'astronauta a la NASA oferint-se per al primer viatge tripulat a Mart, al·legant que no hi havia cap país que el volgués, ni li quedava cap cap lloc a la terra on anar:

 


 

 

Destí final: el Canadà

Els missatges enviats des de Kuala Lumpur van tenir resultats: activistes del Canadà es van mobilitzar perquè el país l'acollís com a refugiat. També van recollir diners per pagar-li el viatge.

Aquest dilluns va gravar i penjar un vídeo molt diferent dels anteriors, i ja en un altre aeroport:

"Avui soc a l'Aeroport Internacional de Taiwan. Demà arribaré a la meva destinació final: Vancouver, Canadà."

 



I finalment ho ha aconseguit: cansat i emocionat, ha aterrat al Canadà, a Vancouver, on ha pogut abraçar Laurie Cooper, l'activista canadenca que ha portat el seu cas.

A aquest país li han concedit la residència permanent com a refugiat, i també li han ofert casa i feina.

Una de les primeres coses que ha dit després de sortir de l'aeroport de Vancouver és que no vol tornar a viatjar en avió mai més.

 

ARXIVAT A:
Migracions
compartir a Whatsapp
Següent
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut