Com saber qui ha difós el vídeo sexual a la discoteca Waka i què passa si es comparteix

El vídeo sexual d'una menor d'edat a la discoteca Waka de Sant Quirze del Vallès encara circula a internet 6 dies després, tot i la denúncia de la família i que els Mossos hagin demanat la retirada de les imatges. 

L'anonimat de la xarxa, però, no impedirà saber qui va ser la primera persona que va penjar a internet el vídeo i va provocar que es viralitzés i causar un dany major. Per exemple, en un cas d'un ciberpederasta investigat fa uns anys, un jutge de Manresa demanava informació a Google sobre uns emails i a Facebook sobre uns comptes. Tres setmanes més tard, els Mossos va rebre les dades: les IPs, una numeració que va permetre identificar el responsable.

Bruno Pérez Juncà, pèrit judicial informàtic forense, ha explicat a TV3 que un cop es penja un contingut a la xarxa se'n perd el control, però deixa una traçabilitat que permet estirar el fil per trobar-ne l'origen:

"Tot deixa una traçabilitat. En el moment en què s'envia un vídeo, es registren les metadades i es detecta quin tipus de telèfon ha estat. També cal recordar que existeix la traçabilitat de les antenes de telefonia per saber a qui s'ha enviat."

Jutges es queixen de la poca col·laboració de les plataformes

En canvi, és més difícil aconseguir la retirada d'un vídeo publicat a xarxes sense consentiment quan es tracta d'empreses en països fora de la Unió Europea, sense conveni de cooperació bilateral. Els jutges diuen que, a la pràctica, molt sovint les plataformes no col·laboren i es queixen de la lentitud del procediment, com manifesta a TV3 la jutgessa María del Prado Escoda.

"La realitat és una i nosaltres anem amb carros i cavalls. Ens hauríem de posar com a estats, de reunir per tractar aquestes qüestions i arribar a acords i convenis per evitar aquestes conseqüències sobre les víctimes."

Una d'aquestes conseqüències és el posterior assetjament per xarxes, una violència digital que segueix patint la víctima durant temps. Davant d'això, experts i jutges plantegen que, en aquests casos, es podrien reclamar indemnitzacions a les plataformes socials per danys morals.

Conseqüències legals per la gravació de "situacions íntimes"

L'advocat expert en dret digital, Jordi Bacaria, ha dit a Catalunya Ràdio que hi ha conseqüències legals per la gravació d'imatges de persones "en situació íntima", tant si és amb el seu consentiment com sense. També per a les persones que "assumeixen una situació de risc", com en aquest cas, enmig d'una discoteca.

També es podria castigar legalment la difusió, segons l'expert, tant si es té o no el consentiment de les persones que apareixen a les imatges:

"Podem considerar que la persona (o les persones) que grava no redifon les imatges, però és fàcil que qui gravi en aquest cas sí que ho faci. I aquesta persona es pot dir que ha comès un doble delicte".

En tots dos casos es parla d'un delicte de revelació de secrets. 

Què passa si comparteixo les imatges

Bacaria assegura que, tot i que "és difícil" demostrar que totes aquelles persones que han compartit el vídeo saben què suposa el que estan fent, existeixen precedents que ho condemnen:

"Fa anys que hi ha sentències respecte a la possibilitat que saps el que estàs fent quan fas un retuit. Si és així i redifons les imatges, podem incórrer també en el mateix delicte [de revelació de secrets], però amb una pena inferior."

La difusió d'un vídeo sexual sense el consentiment de la víctima està castigat al Codi Penal amb penes de presó de fins a 1 any per a qui el grava i puja a les xarxes.

La mare de la noia de 16 anys va presentar una denúncia davant els Mossos d'Esquadra per agressió sexual després que s'hagués difós un vídeo on es veu la seva filla fent una fel·lació a un noi a la pista de ball d'aquest establiment. Tot plegat en una discoteca que ja compta amb un llarg historial d'incidents.