Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Com recuperar les platges del Maresme? Desconstruir per protegir, la fórmula dels experts

Experts en canvi climàtic diuen que caldrà desconstruir infraestructures, càmpings i indústries a primera línia de costa per protegir el litoral de Maresme

Anna Lasaga HertogsActualitzat

Ones que descalcen la via del tren i que fins i tot trenquen els vidres d'alguna estació, càmpings que s'inunden quan hi ha un temporal de mar i milions de metres cúbics de sorra que s'aboquen a les platges en regeneracions que duren pocs anys i que cal repetir.

És la realitat que viu el litoral del Maresme, una de les comarques més exposades als efectes del canvi climàtic, justament per la seva configuració.

Davant d'aquesta situació, un estudi encarregat pel Consell Comarcal del Maresme, en què han participat 38 experts i que ha tingut el suport del CREAF, assegura que a mitjà o llarg termini caldrà desconstruir algunes grans infraestructures, com els ports o la línia de tren.

Jordi Bonet, tècnic en canvi climàtic del Consell Comarcal, reconeix que al Maresme totes les poblacions comparteixen una problemàtica similar: "Tots tenim el mateix problema amb la sorra de les platges, tots tenim ports que vam construir perquè pensàvem que era un potencial econòmic i ara s'ha vist que poden tenir més perjudicis que no pas beneficis."

Una màquina mou sorra a la platja
Una màquina mou sorra a la platja (ACN / Eloi Tost)

Allà on hi ha un port, la sorra s'acumula a la banda de llevant i desapareix a la de ponent. Per això, per exemple, Mataró té grans platges i Cabrera pràcticament no en té.

Bonet explica que els ports tenen el desavantatge que són els murs de la transició de les sorres: "Aquesta transició és essencial si volem imaginar un Maresme més resilient, que no sigui víctima dels propers temporals marins, que seran molt significatius en els pròxims anys."

Segons els experts del comitè científic, les platges són la millor defensa davant els temporals, però per recuperar-les cal alliberar una part fonamental, la part del sistema de platges que queda, justament ocupada pels passejos i el tren.

Annelies Broekman és investigadora del grup d'aigua i canvi global del CREAF. Avisa que una platja no és el que tots pensem: "No és la part de la tovallola; una platja és una part submergida al mar, la part emergida que tu veus i on poses la tovalla i també una part darrere, que és la part dunar que l'alimenta i la manté i que ens hem carregat totalment."

Broekman afirma que, perquè la platja ens pugui protegir i ajudar a reduir la vulnerabilitat de les cases que hi ha darrere, cal reconstruir aquesta part dunar: "La línia del tren és al bell mig de la clau per renaturalitzar la costa."

Però, de moment, la proposta de traslladar el tren a l'interior que s'ha fet repetidament des de la comarca queda totalment aparcada. Des del Ministeri de Transports s'aposta per reforçar la línia actual amb esculleres que la protegeixin, com s'ha fet a Cabrera.

Els problemes amb la sorra arriben també al Barcelonès, com aquesta platja de Badalona
Els problemes amb la sorra arriben també al Barcelonès, en llocs com aquesta platja de Badalona (ACN / Xavier Jubierre)

Annelies Broekman també alerta sobre alguns càmpings i indústries situats a primera línia de mar. Diu que renaturalitzar les platges significa treure els càmpings: "Es tracta d'aquells càmpings que són en un indret on suposen un perill per a les persones i per a la comarca, amb aquest efecte indirecte, i cal canviar-los d'espai."

"Hi ha indústries d'alta perillositat, categoria Seveso --que treballen amb substàncies marcades com a perilloses--, a primera línia de mar, un punt molt vulnerable per risc de contaminació."

I encara un altre element bàsic per recuperar les platges: la mateixa sorra. Al Maresme l'haurien d'aportar rius i rieres, però moltes estan urbanitzades i no aporten sediments. En el cas de la Tordera, el principal subministrador, l'extracció d'aigua del seu curs fa que pràcticament baixi seca i no aporti sorra.

De fet, una de les coses bones que va tenir el temporal Gloria va ser l'aportació de tones de sediments del riu Tordera cap al mar. Això va eixamplar considerablement el delta i va aportar sorres a les platges del voltant. El repte és que no calgui un Gloria perquè la sorra continuï arribant.

 

ARXIVAT A:
Medi ambientCrisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut