Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Consulta on són les grans ciutats catalanes al rànquing europeu de morts per falta de verd

Barcelona i la seva àrea ocupen el lloc 90 i Lleida és la capital que surt més ben parada en un estudi de l'ISGlobal

Irene Vaqué ReigActualitzat

Si les principals ciutats europees complissin la recomanació de l'OMS sobre la proximitat dels edificis als espais verds, es podrien evitar gairebé 43.000 morts prematures cada any.

És la conclusió de l'estudi sobre aquest àmbit que ha fet un equip de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), a partir de les dades de més de 1.000 ciutats (978 municipis i 49 àrees metropolitanes) de 31 països d'Europa.

L'Organització Mundial de la Salut recomana que prop de les zones residencials, a no més de 300 metres en línia recta de cada domicili, hi hagi un espai verd d'almenys mitja hectàrea, és a dir, 5.000 metres quadrats.

Per fer-se'n una idea, el parc de la Ciutadella, de Barcelona, té més de 17 hectàrees; el Parc de Cervantes, a la mateixa ciutat, en té 9; i el parc de l'Alhambra, de l'Hospitalet de Llobregat, gairebé 1,8.

 

A partir de diverses dades sobre la vegetació, els investigadors han elaborat un rànquing de les ciutats amb més mortalitat atribuïble a la falta d'espais verds, que s'ha publicat a la publicació científica The Lancet Planetary Health.


Com queden les ciutats catalanes al rànquing

Barcelona i la seva àrea apareixen a la classificació com la ciutat número 90 amb pitjors dades. Forma part de la part vermella de la llista, dels indrets que haurien de millorar la presència i proximitat de zones verdes als habitatges.

Cal tenir en compte que la dada fa referència no només a la capital catalana: Badalona, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Viladecans

A l'àrea de Barcelona, un 81,64% de la gent viu per sota de l'objectiu de zones verdes recomanades per l'OMS. Si se seguissin les recomanacions oficials, es podrien evitar 924 morts prematures cada any.

Gent al parc de la Devesa de Girona
Girona obté pitjors dades que Tarragona i Lleida en l'estudi sobre mortalitat i espais verds (ACN/Xavier Pi )

Girona i Tarragona se situen a la zona mitjana del rànquing, als llocs 397 i 481. Són a la zona groga de la llista, mentre que Lleida obté dades molt més bones. És al lloc 819, situat a la part verda i serien 9 les morts evitables.

Reus és a la posició 668. Més avall hi trobem Manresa (767), Vilanova i la Geltrú (791), Granollers (797). Mataró (802) o Igualada i la seva àrea (841).


Gijón i Elx, les dues cares de la moneda

Si es filtren les dades per Espanya, la pitjor situació la tenen, per aquest ordre:

Gijón
La Corunya
Cadis
La Línea de la Concepción
Ferrol
Ceuta
Barcelona i la seva àrea
Santander
Bilbao i la seva àrea
Oviedo
Santa Cruz de Tenerife
Algesires

Totes aquestes ciutats són a la part vermella de la llista. De fet, Gijón és la quarta ciutat de més de 100.000 habitants amb pitjors dades. El 71% de la població viu en llocs amb menys zones verdes de les recomanades.

L'altra cara de la moneda és Elx. És al capdamunt de les ciutats grans amb menys mortalitat associada a la falta de vegetació propera als edificis. Tot i això, un 20% de la població viu per sota dels nivells recomanats.

La segona en aquest rànquing és Telde, a l'illa de Gran Canària, mentre que Cartagena ocupa el cinquè lloc.

Madrid i la seva àrea metropolitana (538) o València (352) estan molt millor que Barcelona i se situen a la part verda de la llista. 
 

Trieste, la ciutat amb la pitjor dada

Les ciutats de més de 100.000 habitants que hi surten més mal parades són, per aquest ordre: Trieste (Itàlia), Torí (Itàlia), Blackpool (Regne Unit), Gijón (Espanya) i Brussel·les (Bèlgica).

En el cas de Trieste, el 74% de la població viu per sota dels nivells recomanats per l'OMS i, si es respectessin, s'evitarien 145 morts a l'any. A Torí, el percentatge d'incompliment puja fins al 92%.

Un tant per cent més alt no es tradueix necessàriament en un lloc pitjor al rànquing, perquè l'algoritme té en compte diversos paràmetres.  

D'aquí que els resultats de la classificació puguin sorprendre a més d'un. Si una ciutat, com passa amb Trieste, té molt espai verd però està més allunyat de les cases, a l'estudi se'l penalitzarà.

Atenes, entre les capitals europees més malparades al rànquing
Atenes, entre les capitals europees més malparades al rànquing (Europa Press)

Ciutats de Grècia, l'Europa de l'Est, les repúbliques bàltiques, Itàlia i la majoria de capitals del continent (amb Brussel·les, Copenhaguen, Budapest, Atenes i Riga al capdavant) són les que surten més malparades a la classificació.

En el cas dels països nòrdics, la primera ciutat de Suècia que hi apareix és Mälmo, al lloc 74, seguida d'Estocolm i la seva àrea, al 150. La capital noruega, Oslo, és al 239, mentre que la finlandesa Hèlsinki s'eleva als 521.


Més verdor a prop de la gent

En qualsevol cas, els resultats indiquen que cal millorar, perquè el 62% dels habitants de les ciutats europees no tenen prou a prop els espais verds. "Moltes vegades no es troben a prop d'un viu la gent, de manera que no generen beneficis per a la salut", explica Evelise Pereira, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi.

Teulades verdes, jardins verticals, arbrat urbà o reubicar el trànsit i reemplaçar l'asfalt per corredors verds són algunes propostes que fan els experts per millorar les dades.

Una altra constatació és la desigualtat tant entre ciutats com dins les diverses àrees d'una mateixa metròpoli. "La mortalitat oscil·la entre el 0% i el 5,5% del total de les morts naturals", comenta Pereira.


Com s'ha calculat el rànquing

Els científics han determinat els espais verds de cada ciutat fent servir l'Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI) com a indicador principal. Té en compte qualsevol tipus de vegetació, des dels arbres del carrer fins als jardins privats, i s'obté a partir d'imatges de satèl·lit.

Com que no totes les ciutats poden tenir el mateix tipus de vegetació, per exemple per la latitud a què es troben, els experts van traduir la recomanació de l'OMS en una valor específic per a cada ciutat. Dit en altres paraules, seria injust demanar a Múrcia que tingués la mateixa verdor que una ciutat del nord d'Europa.

Tenir vegetació a prop es tradueix en més esperança de vida, menys problemes de salut mental, menys malaltia cardiovascular, gent gran i nadons més saludables i millor funció cognitiva d'infants.

L'ISGlobal, un centre impulsat per la Fundació "la Caixa", també va publicar el rànquing de les morts prematures a les ciutats a causa de la contaminació, en què Barcelona i Mollet del Vallès apareixen entre les poblacions amb les dades pitjors.

 

ARXIVAT A:
ContaminacióUrbanisme Recerca científica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut