Com quedarien el toc de queda i el confinament autonòmic si es posés fi a l'estat d'alarma
Caurien les restriccions que afecten drets fonamentals i qualsevol nova mesura dependria de l'aval de la justícia
Com quedarien el toc de queda i el confinament autonòmic si es posés fi a l'estat d'alarma

Com quedarien el toc de queda i el confinament autonòmic si es posés fi a l'estat d'alarma

Caurien les restriccions que afecten drets fonamentals i qualsevol nova mesura dependria de l'aval de la justícia

Virgínia Arqué NuenoActualitzat
TEMA:
Coronavirus
Imatges d'un control de trànsit per vigilar el compliment de les restriccions
Les comunitats autònomes recuperarien el control de la crisi, amb condicions (ACN/Anna Ferràs)

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no té intenció de prorrogar l'actual estat d'alarma, que acaba d'aquí un mes, el pròxim 9 de maig.

L'anunci l'ha fet aquest dimarts, mentre presentava el nou pla de vacunació previst pel seu executiu i adaptat als retards en l'arribada de vacunes.

Sánchez preveu que el 70% de la població espanyola (33 milions de persones) estigui vacunada a finals d'agost. Al maig, però, només ho estaran, amb les dues dosis, 5 milions de persones.

Tenint en compte que els experts alerten de l'arribada imminent d'una quarta onada, quines restriccions podrien imposar les autoritats a la població sense el mecanisme de l'estat d'alarma?

Pedro Sánchez no preveu allargar l'actual estat d'alarma, que acaba el 9 de maig (EP/E. Parra)


La justícia tindrà l'última paraula

Sánchez no ha respost aquesta pregunta però ha defensat que el Consell Interterritorial de Salut, on treballen conjuntament govern central i comunitats autònomes, tindrà les eines per fer front a un eventual rebrot de contagis, perquè les seves decisions són, ha dit, "d'obligat compliment".

Unes decisions, però, que s'hauran d'aprovar per decret i que dependran, en última instància, de l'aval judicial per poder-se imposar. L'última paraula la tindrà, doncs, la justícia, que haurà de decidir -com ja va fer l'estiu passat- si les mesures són necessàries, proporcionals i si afecten, o no, drets fonamentals.


El toc de queda, el primer a decaure

I és que l'actual estat d'alarma permet imposar mesures que limiten els drets fonamentals, com el toc de queda, els tancaments perimetrals de comunitats autònomes o prohibir reunions socials.

Segons diversos experts consultats per Europa Press, el toc de queda seria el primer a decaure i no es podria imposar, com a tal, per cap altra via jurídica. El Consell Interterritorial de Salut només podria imposar "mesures ordinàries" en matèria de Sanitat -com mantenir l'obligatorietat de la mascareta o les distàncies de seguretat en espais públics, per exemple-.

Si la situació arribés a ser molt greu, sí es podrien limitar alguns drets fonamentals de forma temporal, concreta i individualitzada, emparant-se en la Llei orgànica de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública del 1986.

Aquesta norma permet adoptar mesures excepcionals per evitar l'expansió de malalties transmissibles però requereix, com hem dit, que s'aprovin per decret i tinguin l'aval judicial.

Pel que fa a les comunitats autònomes, també poden ordenar restriccions de salut pública, però sense afectar drets fonamentals i també amb aval judicial. Per exemple, el tancament perimetral de barris, zones sanitàries, ciutats, províncies o comarques -o fins i tot de tota la comunitat, si la justícia ho permet-; o limitar les reunions socials en espais oberts o tancats a un nombre màxim de persones.

Altres mesures, com restringir activitats no essencials, limitar horaris comercials i d'hostaleria, tancar parcs, jardins, espais públics o equipaments culturals es poden prendre sense un aval judicial previ, però sempre podran ser recorregudes davant la justícia.


Catalunya demana prudència i decisions col·legiades

Diverses comunitats autònomes ja han criticat l'anunci de Pedro Sánchez per haver-lo fet sense negociar-ho ni avisar-los.

La portaveu del govern, Meritxell Budó, ha demanat que les decisions es prenguin amb "la màxima precaució possible", de forma rigorosa i segons les dades, i ha recordat que al maig encara quedarà molta gent per vacunar.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha aplaudit que s'acabi l'estat d'alarma, però ha ironitzat sobre el moment en què s'ha fet l'anunci, en plena precampanya electoral madrilenya.

Gairebé deu mesos d'estat d'alarma

Al maig, quan s'esgoti aquesta pròrroga, Espanya portarà gairebé deu mesos en estat d'alarma, des del 14 de març del 2020. Llavors es va aprovar un decret per confinar la població no essencial durant 15 dies, un primer decret que s'ha hagut de prorrogar diverses vegades. A cada pròrroga, el govern espanyol ha obtingut menor suport de la mesura al Congrés.

L'última pròrroga abans de l'estiu passat va acabar el 21 de juny i es va entrar en el que el govern espanyol va anomenar una etapa de "nova normalitat". Es van anar aixecant les restriccions de forma gradual, inclosa la mobilitat entre territoris, tot i que es van mantenir mesures sanitàries de prevenció bàsiques per a tota la població --com l'ús de la mascareta o la distància d'1,5 metres en espais públics-, que cada municipi podia modelar.

Imatges d'arxiu del passeig de Salou durant la Setmana Santa
El toc de queda i el confinament autonòmic serien els primers a caure (ACN/Mar Rovira)


L'estiu del 2020, marcat per les restriccions puntuals i els recursos en contra

Les comunitats autònomes van recuperar la gestió de la crisi, però la imposició de mesures es va complicar, en alguns casos, per la falta d'aval de la justícia i en d'altres, per la presentació de recursos.

A Catalunya, les restriccions van tornar al juliol per l'augment de contagis, però no totes les que es van proposar van tirar endavant.

A Lleida, per exemple, la justícia no va permetre imposar restriccions als comerços -com demanar cita prèvia- a tretze municipis del Segrià i la Noguera per considerar-les innecessàries. I a Barcelona, en canvi, el jutjat contenciós administratiu va acceptar prohibir les reunions de més de deu persones, malgrat que s'hi havia oposat la Fiscalia de Barcelona en considerar-la una mesura "desproporcionada".

Municipis i comunitats autònomes van estar activant i desactivant mesures segons l'evolució dels contagis arreu i l'aval o no de la justícia, cosa que va generar confusió entre la ciutadania i malestar també entre administracions.

Tot plegat, sumat a l'augment de contagis, va fer que el govern espanyol declarés, a l'octubre, un nou estat d'alarma, prorrogat al novembre durant sis mesos més -fins al pròxim 9 de maig-.

Una situació que es podria repetir aquest estiu, si no s'aconsegueix controlar abans la pandèmia.

ARXIVAT A:
DesescaladaCoronavirus Covid-19Salut
Anar al contingut