Com pot afectar la guerra d'Ucraïna la butxaca? Del preu de la llum a aliments i gasolina

L'atac rus ha sacsejat tots els racons dels mercats financers, arreu del món. Els principals índexs mundials han reaccionat amb caigudes a les primeres notícies que arribaven des d'Ucraïna. Ha estat un dia molt volàtil, fins el punt que, a última hora, l'onada ha afluixat i Wall Street ha tancat la jornada en positiu. Però on cal mirar és cap als mercats financers de matèries primeres; perquè el primer impacte de la guerra a Ucraïna s'ha visualitzat en la cotització del petroli, gas, els cereals i metalls. I això, a la pràctica, a peu de carrer, vol dir que la gasolina, els preus de la llum, els aliments bàsics, la construcció i els cotxes poden encarir-se a curt i mitjà termini.

Gas i petroli

La cotització del gas a Europa es disparava aquesta matinada al voltant del 40% amb les primeres notícies del front militar. S'ha disparat encara més, però ha tancat el dia cotitzant al voltant dels 118 euros/MWh, un 33% més que ahir. Això hauria de tenir conseqüències, també, sobre el preu de l'electricitat, tot i que un hivern relativament suau a Europa ha contribuït a frenar-ne la demanda i ha frenat l'escalada de preus.

De moment, només la perspectiva de preus del gas més alts i un conflicte imprevist ja ha disparat un 16,7% el preu de la llum al mercat majorista; demà costarà, de mitjana, 240 euros/MWh.

El preu del petroli també s'ha disparat a primera hora, i ha arribat a superar la barrera dels 100$ el barril, però s'ha anat moderant durant el dia fins tancar la jornada a 95$, un 1,5% més que ahir.

I tot això malgrat que, a la pràctica, encara que sembli paradoxal, els països occidentals continuen rebent -i pagant- el gas i el petroli russos. Els gasoductes funcionen, també el que passa per Ucraïna. Ningú ha tallat l'aixeta. La incògnita, i per això l'especulació s'ha disparat, és si les futures sancions interrompran aquest negoci.

Cereals

El paper de Rússia en els mercats del petroli i el gas és indiscutible, però també juga un rol en el comerç internacional de cereals; i això s'està notant en la cotització del blat i el blat de moro, que està en màxims de l'última dècada. Avui, al mercat de Chicago, el més important del món, la cotització del blat ha pujat un 5% en tancar el dia.

Metalls

Rússia produeix el 6% de l'alumini mundial i el 7% del níquel. També controla entre el 25% i el 30% de la producció del pal·ladi, un metall clau per a la indústria de l'automòbil -és un element clau per als dispositius que ajuden a reduir les emissions contaminants de cotxes i camions-. El preu de l'alumini ha acabat pujant un 3,5%.

Les possibles sancions

Aquest és el primer impacte, el més fàcil de visualitzar. El segon vindrà per la banda de les sancions. Perquè, de moment, es tracta d'una qüestió de preu. Falta veure fins a quin punt pot convertir-se en un problema de subministrament. D'entrada, i segons apunta Bloomberg, la UE i els Estats Units continuen comprant a Rússia petroli i gas per valor d'uns 700 milions de dòlars diaris. I, de moment, els gasoductes funcionen amb normalitat, malgrat el conflicte obert.

Si la UE decideix tallar relacions amb Rússia, i deixar d'enviar-hi cada dia centenars de milions de dòlars per comprar petroli i gas, haurà de trobar una alternativa. En el cas d'Espanya, el gas rus representa el 8,5% del consum; el principal proveïdor de la Península és Algèria, via gasoducte, i els Estats Units, amb els vaixells de gas natural liquat.

El panorama és més fosc en el cas d'Alemanya; el 32% del gas que consumeix arriba des de Rússia. I els números són encara pitjor en el cas de països com Àustria o Eslovàquia. Qualsevol reducció del subministrament tindrà efectes en el preu de tot Europa, tant del gas per a calefacció com el necessari per produir electricitat en centrals de cicle combinat.

L'alternativa és importar més gas a través de vaixells, però és més car i cal competir també amb altres clients habituals, que també en compren en grans quantitats, la Xina i el Japó.

El gran beneficiat d'aquest gir seria el sector petroler nord-americà, que ha disparat les seves exportacions de gas i podria consolidar-se, d'aquesta manera, com el principal proveïdor d'Europa, amb totes les conseqüències geopolítiques que això comportaria.

Exportacions catalanes

Les sancions comercials també tindrien efecte aquí, com ja va patir de primera mà el sector fruiter català, que va veure com es desplomava el seu negoci a Rússia després de les sancions europees per l'annexió de Crimea. En aquest cas, l'esforç del sector s'ha dirigit a buscar mercats alternatius, i ho ha aconseguit.

Les principals exportacions catalanes a Rússia són les peces de vestir, la maquinària, la perfumeria i cosmètica i els plàstics. En conjunt, van arribar als 659 milions d'euros, molt millor que el 2020, però encara per sota dels nivells anteriors a la pandèmia (666,1 milions l'any 2019).

Banca

Des del punt de vista financer, una de les sancions que preveu el bloc europeu i nord-americà és tallar l'accés dels bancs russos al sistema de pagaments internacionals, anomenat Swift, una mena de canal de comunicació entre bancs que permet fer transferències a qualsevol punt del món. També és cert que davant d'aquesta potencial amenaça, Rússia (i també la Xina) estan desenvolupant els seus propis estàndards.

Tipus d'interès i hipoteques

El conflicte a Ucraïna pot condicionar també el gran moviment econòmic previst per a aquest any. En les últimes setmanes, els bancs centrals, com la Reserva Federal o el BCE, ja han anunciat que volen retirar estímuls econòmics i apujar els tipus d'interès, davant l'onada d'inflació dels últims mesos, que en el cas europeu arriba al 5%. De fet, i anticipant-ho, l'euríbor i les ofertes hipotecàries dels bancs han començat a encarir-se, molt lentament, això sí. Però una sotragada com la d'avui els podria obligar a canviar els plans. O, almenys, a plantejar-s'ho.

De moment, els inversors han reaccionat com sempre en aquests casos comprant deute públic nord-americà i alemany com a valor refugi. Això vol dir que els tipus d'interès han baixat; però pot tractar-se d'una reacció a curt termini perquè, si el terratrèmol en el comerç internacional de matèries primeres va més enllà, això pot produir més inflació i donar encara més arguments a les veus que reclamen als bancs centrals una ràpida pujada dels tipus d'interès.

O pot passar tot el contrari; el xoc econòmic que pot acompanyar la crisi a Ucraïna pot frenar l'activitat i obligar al BCE a pensar-s'ho dues vegades abans de prémer encara més el fre, davant els senyals que països com Alemanya estan creixent molt per sota de les previsions.