Els Mironins formen part d'un projecte que inclou una sèrie de televisió i una aplicació de realitat augmentada

Com les noves tecnologies s'apliquen la indústria cultural

Miró adaptat als nens, holoconferències en escenaris virtuals, etiquetes NFC o la capacitat de veure què senten els alumnes de cursos on-line, algunes aplicacions que ja són realitat

Toni Canyís Actualitzat
TEMA:
Empresa

La Comunitat Ris3Cat Mèdia és un conjunt de 34 empreses, entitats i institucions catalanes unides per promoure la innovació i recerca en l'àmbit de les indústries culturals i creatives. Van començar a treballar el 2015 i compten amb el cofinançament d'Acció, l'agència per la competitivitat de l'empresa de la Generalitat.

El programa "Valor afegit" ha volgut indagar en algunes de les 8 iniciatives que estan impulsant per apropar dos mons, el tecnològic i el cultural, que sovint estan allunyats.

 

Introduir-se al món de l'art de manera lúdica

Des de fa unes setmanes, el canal Super3 emet "Mironins", una sèrie de dibuixos animats protagonitzada per unes gotes de pintura que prenen vida a la Fundació Miró i destinada a apropar l'art i Miró a la mainada. La sèrie forma part d'un projecte transmèdia que inclou també una aplicació de realitat augmentada.

Aquesta aplicació, actualment en fase de desenvolupament, ha de permetre als més menuts, d'entre 3 i 6 anys, visitar determinades obres de la Fundació Miró en companyia dels Mironins. "I quan arribin a aquestes obres, podran aixecar la seva tablet i s'augmentarà. S'augmentarà vol dir que apareixeran els Mironins i els proposaran un petit joc, en forma molts cops de puzzle, que els permetrà aprendre conceptes bàsics de l'art", explica Mikel Mas, director transmèdia de Cornèlius Films, la productora que lidera el projecte.

Per a Xavier Cubeles, coordinador de la Comunitat Mèdia i consultor tecnològic de la xarxa Eurecat, "la creativitat i la cultura sempre han evolucionat d'acord amb les tecnologies que hi havia al voltant i ara estem en un moment d'aquestes característiques que ho està transformant tot. Podem esperar que innovin els altres, com deia Unamuno, "Que inventen ellos", o podem participar d'aquest procés".

Mikel Mas destaca la innovació que suposa "Mironins": "no coneixem un cas a nivell munidal on a partir d'uns personatges animats inventats es replantegi l'espai expositiu dins d'un museu". I creu que pot ser una eina per acostar l'art als nens totalment exportable: "Afortunadament, d'obres de Joan Miró, n'hi ha a tot el món, és a dir que en un moment determinat els Mironins podrien córrer pel MoMa, el Museu d'Art Modern de Nova York i explicar-nos Joan Miró d'una altra manera".


Democratitzar tecnologies aplicades al cartellisme publicitari

Creactivitat és una microempresa que està impulsant un altre dels projectes de la Comunitat Ris3Cat Mèdia, el ZinkCat, centrat en la utilització de noves tecnologies en les campanyes publicitàries.

Han desenvolupat, per exemple, un prototip de cartell enrotllable que incorpora una etiqueta NFC. Només acostant-hi el mòbil, permet accedir a una realitat augmentada del producte. A través d'aquesta tecnologia, els anunciants poden saber quin és l'impacte de les seves campanyes.

Segons el director d'aquesta agència de publicitat, Eduard Vandellòs, "avui en dia, vas pel carrer, veus un cartell i no saps ni qui l'ha vist, ni si s'han parat al davant, ni si hi han interactuat o, senzillament, no l'ha vist ningú. Gràcies a la nova tecnologia: sensors de proximitat, sensors d'interacció amb la tinta impresa, tu pots saber aquesta persona qui és, si ha interactuat i quin impacte té aquesta publicitat".

Un altre prototip permet, també, gràcies a un sensor, il·luminar la capsa d'una beguda. O, a través de l'etiqueta de l'ampolla, garantir l'autenticitat del producte. L'objectiu del ZinkCat és definir un protocol per a dissenyadors i agències de màrqueting que els permeti crear un disseny connectat. Posar a l'abast de tots els publicitaris tecnologies accessibles i barates. En definitiva, democratitzar aquestes tecnologies.


Formació en línia per a empreses inquietes

Un altre d'aquests projectes, els Nanomoocs, el lidera la Universitat Pompeu Fabra. Són com els Moocs, cursos online de caràcter obert i gratuït, però de més curta durada i per a un públic molt definit.

Aquestes càpsules formatives incorporen, a més, eines d'intel·ligència artificial per millorar-ne els resultats. Per exemple, a través de la càmera de l'ordinador, capturen les emocions dels alumnes. "Podem detectar quan el participant està distret, o quan està frustrat, o quan està altament motivat, o quan està molt concentrat, i això ens permet definir un itinerari, personalitzar el seu itinerari, de manera que mantinguem sempre, durant el seu procés de formació, la màxima motivació", assegura Miquel Oliver, professor de la UPF.

També utilitzen els jocs per estimular la participació de l'alumne o introdueixen la intel·ligència artificial en la correcció dels treballs entre els participants per unificar els criteris d'avaluació. A més, un cop finalitzats, certifiquen la realització dels cursos amb un sistema de Blockchain.

Ja s'hi han interessat empreses per formar els seus treballadors, però també, en sectors més tècnics, per fer cursos per explicar als clients com utilitzar els seus productes.


Metaversos amb imatges reals de les persones en comptes d'avatars

A la imatge, sis persones estan assegudes parlant al voltant d'una taula i de fons es veu el mar i els gratacels d'una ciutat. Però aquest lloc i aquesta taula no existeixen a la realitat i les persones que participen a la reunió en realitat són a llocs diferents. Amb tot, poden moure's per l'espai i veure's a elles mateixes com si fossin allà. De fet, són dins d'un metavers o una realitat virtual social.

Aconseguir que la qualitat d'escenes com aquesta acabi sent acceptable, però amb una tecnologia de baix cost assumible per a tothom és en el que està treballant l'empresa I2Cat.

Per al director de l'àrea Mèdia d'aquesta empresa, Sergi Fernández, "de la mateixa manera que avui fem videoconferències, en el futur farem holoconferències. Persones que són en llocs diferents, però tenen la sensació d'estar junts compartint un espai i una acció. Això té molt potencial, no només a nivell de treball, diguem de trobar-se amb una altra persona i fer qualsevol tasca, sinó a nivell d'entreteniment. Com fiquem una persona a dins de la televisió. Imaginem-nos estar amb ambres persones a dins d'una pel·lícula, d'una escena d'una pel·lícula, o dins d'un esdeveniment esportiu, fins i tot en directe..."


I2Cat participa en el projecte ViVIM, Visió per Vídeo Immersiu, que s'ha fixat com a objectius, a més d'integrar diverses persones en un entorn virtual, donar-los un volum i una velocitat de moviments convincent gràcies a la intel·ligència artificial.

Segons Fernández, "les persones han d'estar en volum, però allò que els envolta també ha de ser en volum. I avui en dia generar volums és molt senzill -qualsevol videojoc està ple de volums-, però capturar la realitat en volums no és tan senzill. Amb tot, més enllà de desenvolupar-les, el repte també serà fer que aquestes tecnologies, quan estiguin prou madures, acabin sent utilitzades pels creadors de continguts, els distribuïdors i els consumidors.

De moment, aquests projectes i altres poden servir per desenvolupar el sector de les indústries culturals a Catalunya i fer créixer també el seu pes en l'economia. Segons el coordinador de la Comunitat Mèdia, Xavier Cubeles, "com a tots els sectors, hi ha part del sector cultural que és molt proactiu en aquesta innovació. Però també hi ha part del sector cultural que, legítimament, no li interessa o que té actituds molt defensives, també. El que sí ens interessa és que els agents que promouen la innovació i la recerca en aquest país també vegin el sector cultural com un sector d'actuació preferent".

ARXIVAT A:
Empresa Cultura Tecnologia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut