Com funciona el mercat de la llum, que ha assolit rècords aquests dies
Aquest dissabte s'assolirà el preu màxim de la llum en plena onada de calor
En plena onada de calor, que marcarà el punt màxim aquest dissabte 14 d'agost, la llum puja un esglaó més. El preu majorista s'ha situat ja aquesta setmana gairebé en els 116 euros megawatt hora i torna a batre el rècord històric.
Uns preus que es decideixen en el mercat elèctric majorista, amb un sistema que ara s'està posant en qüestió.
Com funciona aquest mercat?
La demanda d'electricitat d'empreses, de famílies i d'infraestructures s'ha de cobrir cada dia; necessiten el subministrament garantit. I la demanda i l'oferta es casa en una mena de subhasta on els productors d'energia fan les seves ofertes.
Les centrals nuclears, els parcs de plaques solars i de molins de vent estan disposats, d'entrada, a vendre la seva energia a un preu baix. Produeixen electricitat sense parar i han d'assegurar-se que la vendran. Si amb la que ofereixen ells no n'hi ha prou, entren en joc les centrals hidroelèctriques, que poden regular l'ús de l'aigua i elegir quan i com produeixen electricitat. I en els pics de demanda, s'engeguen les centrals de cicle combinat, que són mes cares, perquè cremen gas i contaminen més i han de pagar drets d'emissió de CO2.
La particularitat d'aquest sistema, que funciona així a tot Europa, és que el preu més alt marca el que cobren la resta de fonts d'energia. Són els anomenats "beneficis caiguts del cel".
El sistema, en teoria, compensa la inversió en energies renovables, però genera crítiques en moments com aquest, amb els preus disparats. El govern espanyol ha presentat un projecte de llei per limitar aquests beneficis caiguts del cel, i espera rebaixar la factura domèstica en un dos i mig per cent addicional.
- ARXIVAT A:
- Energia
