Com es va destapar el cas que ha fet caure el govern dels Països Baixos

"Jo, a tu et conec. De la tele, oi?"

Se l'ha sentit a dir un fotimer de vegades aquesta frase, l'Angelica. Tot de mitjans neerlandesos li han fet entrevistes perquè els expliqui els seus problemes amb Hisenda. Tot va començar el 2014, quan va rebre una carta de les autoritats fiscals en què l'acusaven de frau i li reclamaven el pagament immediat de 20.000 euros.

Són els diners que havia rebut durant quatre anys en concepte d'ajuda del govern per dur la seva filla a la llar d'infants. "Em vaig pensar que era una broma, però no. No era cap broma". L'Angelica Engels Suárez és una ciutadana neerlandesa des que, quan era un nadó, la va adoptar un matrimoni dels Països Baixos. Havia nascut a l'Equador, però d'aquell país no en conserva res més que el segon cognom.

"Estava convençuda que era l'única, però totes les famílies es pensaven que eren les úniques". Durant tres anys va intentar treure l'entrellat d'aquella carta perquè li tornessin els 20.000 euros que va pagar com va poder. Sabia que no havia comès cap frau, almenys conscientment, i a l'hora d'intentar esmenar el possible error ningú li donava cap resposta. La situació d'indefensió i incomprensió la va portar a un estat d'angoixa malaltís: "Per culpa de l'estrès em va quedar mig cos paralitzat."

Als Països Baixos hi ha almenys 26.000 famílies en la mateixa situació que l'Angelica Engels. Han anat sortint a la llum des que una advocada casada amb el propietari d'una llar d'infants d'Eindhoven va trobar-se amb casos similars. Es diu Eva González i és de Càceres. Els seus pares van emigrar a terres neerlandeses quan ella era petita.

"Ha estat com un joc. Ells amagaven i jo anava trobant"

González va detectar de seguida fins a 157 casos de famílies que havien rebut fins a 80.000 euros en ajudes que havien de tornar en poques setmanes. La quota de les llars d'infants als Països Baixos pot arribar als 900 euros mensuals, dels quals el govern en cobreix pràcticament la totalitat en funció de la renda de cadascú. Haver de tornar de cop i volta quantitats tan elevades ha fet que algunes famílies hagin perdut la casa per poder afrontar el deute aviat, quedar en paus amb Hisenda i no sentir-se estigmatitzats. No, l'Angelica no era l'única.

L'advocada va convertir aquells maldecaps familiars en litigis als tribunals, però necessitava proves. Cada cop que intentava treure alguna explicació d'Hisenda, fracassava. "Ha estat com un joc. Ells amagaven i jo anava trobant", explica. Les autoritats amagaven la manera de funcionar interna. "Han actuat de manera molt opaca. Tenien llistes negres de persones a qui havien de denegar l'ajuda i hem vist que un dels criteris per ser a la llista era tenir una doble nacionalitat".

Hi ha molts neerlandesos afectats. Alguns havien deixat de presentar alguna firma o alguna altra petitesa administrativa, però a unes 11.000 famílies ni tan sols s'ha trobat ni aquesta lleu irregularitat. El comú denominador en aquests casos ha estat tenir algun cognom que evidenciés que eren famílies de procedència immigrada, principalment de Turquia, el Marroc o Surinam.

La Defensora del Poble ha conclòs que el deute dels milers de famílies neerlandeses amb Hisenda té una sola explicació: la discriminació. No hi afegeix cap apel·latiu, només "discriminació". Però a l'opinió pública hi ha el convenciment que el que millor hi encaixa té connotació racista; discriminació per raó d'ètnia.

Cavall de batalla al Parlament

Les desenes i després centenars de casos van agafar aire d'escàndol i el Parlament ho converteix en un cavall de batalla de la mà de la diputada socialista Remske Leijten. Amb poc temps, publica un dossier ple de casos de famílies denunciants que han anat veient que, com l'Angelica, no eren les úniques. I aquí s'oficialitza la xifra de 26.000 fraus fraudulents.

La magnitud que va agafant la polèmica ha atret l'atenció mediàtica, política i jurídica. És una patata calenta per al govern de centredreta que, amb la coalició de quatre partits, apuntala el primer ministre liberal Mark Rutte. El govern es va veient cada cop més atrapat i mira de bandejar el cas fent dimitir el ministre d'Afers Socials del PvdA, Lodewijk Asscher.

L'executiu no troba explicacions convincents i l'advocada Eva González, considerada l'artífex d'haver destapat el cas, acumula cada cop més proves inculpatòries d'una mala praxi d'alguns funcionaris d'Hisenda. N'hi ha que col·laboren amb ella d'amagat, li revelen l'existència de llistes negres de famílies amb doble nacionalitat i de consignes per no explicar més del compte quan Eva González truca a les oficines de l'Agència Tributària per demanar explicacions. El seu nom, diu, s'incloïa a l'apartat "No li diguis res a aquesta".

Dimissió en bloc del govern

El divendres 15 de gener a la tarda, el primer ministre, Mark Rutte, compareixia d'urgència davant els mitjans. Amb un to seriós i compungit va anunciar la dimissió en bloc de tot el seu govern perquè sabia que amb la d'Asscher uns dies abans no n'hi havia hagut prou.

"Ha estat tot horrible. S'ha titllat de delinqüents persones innocents, s'han destruït les seves vides i el Congrés va ser informat de manera incompleta i errònia. Cal repensar de dalt a baix el mètode per atorgar el subsidi."

Al cap de cinc dies, al voltant del Parlament de La Haia pocs volien dir-hi la seva davant les càmeres de TV3. Hi havia poc ambient com a conseqüència del semiconfinament imposat per la pandèmia. Del grapat de passavolants que hi havia, molts eren funcionaris del Congrés o dels ministeris que forneixen el barri. No tenien ganes d'expressar públicament la seva opinió al voltant de la pitjor crisi política dels últims anys als Països Baixos.

L'Stephan es va acostar al mercat de fruita i verdura del costat de la seu parlamentària. Ens deia que no tenia massa clar encara de qui és la culpa de l'escàndol que ha fet caure el govern però admetia, sense dubtar-ho, que la dimissió en bloc és "la decisió més sàvia".

L'Angelica també ho creu. De fet, diu que el govern no tenia cap altra opció, però no ho valora com la victòria final. En això, Eva González hi coincideix de ple. Les dues saben que encara calen moltes explicacions. Diu l'advocada que després de les eleccions del març està previst que es posi en marxa una comissió parlamentària per donar respostes a un cas que ha fet emmalaltir mares i pares de família, n'ha arruïnat moltes i ha enrojolat els defensors dels valors dels Països Baixos, un soci fundador de la Unió Europea.

El principal interrogant que es planteja és si el substrat xenòfob abonat durant anys pel populisme de Geert Wilders ha fet tant de forat com per condicionar l'actuació dels funcionaris d'Hisenda. Pocs volen pensar que aquest sigui el veritable motiu amagat darrere l'escàndol, tan pocs com els que troben inevitable associar-ho com una relació de causa-efecte.