L'estudi valora factors com el suport social, els ingressos, la salut o la llibertat (Pexels/Belle Co)

Com es mesura la felicitat dels països? Finlàndia lidera la llista i Espanya perd posicions

Espanya, que l'any passat va baixar dues posicions, n'ha caigut tres més, fins a la 32, al darrere d'Estònia i al davant d'Itàlia

Virginia Arqué NuenoActualitzat

La covid-19 no ens ha fet menys feliços, segons l'últim informe sobre la felicitat al món publicat per les Nacions Unides, que ha comparat l'evolució dels índexs de benestar de 137 països en els tres primers anys de pandèmia (2020-2022) amb els del període anterior a l'aparició del virus (2017-2019).

L'estudi conclou, a més, que els països més feliços són els que s'han mostrat més resilients malgrat la coincidència de diverses crisis i que entre els factors que més han ajudat hi ha la solidaritat i la bondat entre familiars, amics i veïns.


Finlàndia, líder per sisè any consecutiu

Els primers llocs de la llista no han canviat en relació amb els de l'any passat. Finlàndia torna a liderar el rànquing de països més feliços del món, amb una puntuació de 7,8 sobre 10, seguit per Dinamarca i Islàndia. En quarta posició hi ha ara Israel (segons un estudi fet abans de les últimes operacions militars) en comptes de Suïssa, que passa al vuitè lloc.

Els Països Baixos, en cinquena posició, són, però, el país on hi ha més equilibri i menys diferències entre els que es consideren feliços i els que ho passen pitjor.

Espanya, amb una puntuació de 6,43 sobre 10, baixa de la posició 29 a la 32, al darrere d'Estònia i al davant d'Itàlia. Entre els països que més han avançat hi ha Lituània, que ha saltat 30 posicions i ocupa la vintena, amb un 6,76.

I el rànquing el tanquen, un any més, el Líban i l'Afganistan, cuer des del retorn dels talibans el 2021, i que només suma, com a puntuació, un 1,86 sobre 10.

L'estudi demana que els països prioritzin, en l'ètica i la política, impulsar totes aquelles accions que ajudin a potenciar el benestar i la felicitat dels seus ciutadans. Un benestar que no és un element vague, sinó que es pot mesurar a partir d'una sèrie de valors o paràmetres.

L'informe alerta que cal tenir en compte també el medi ambient per garantir la felicitat de generacions futures (EFE/Alejandro García)

Com es mesura el nivell de felicitat?

Per fer aquest estudi, l'empresa Gallup ha dut a terme més de 100.000 entrevistes a ciutadans de 137 països per avaluar sis factors clau que es considera que marquen el nivell de benestar o felicitat d'una comunitat i que són:

  • La capacitat econòmica, a partir del PIB per càpita.
     
  • El suport social, és a dir, amb qui pots comptar si tens un problema.
     
  • L'esperança de vida, que inclou la salut física i la mental.
     
  • La llibertat de triar, que té en compte els drets fonamentals.
     
  • La generositat, que avalua la solidaritat, les donacions amb finalitats altruistes o les tasques de voluntariat.
     
  • L'absència de corrupció, tant a l'administració pública com a les empreses.

El respecte als drets humans i el creixement econòmic, així com polítiques que cuidin el medi ambient, són dimensions que es consideren bàsiques, també, per protegir la felicitat de generacions futures i reduir les diferències entre els més feliços i els més infeliços.

Aquests són els 10 primers llocs del rànquing:

  1. Finlàndia
  2. Dinamarca
  3. Islàndia
  4. Israel
  5. Països Baixos
  6. Suècia
  7. Noruega
  8. Suïssa
  9. Luxemburg
  10. Nova Zelanda

I aquests els cinc últims:

   133. República Democràtica del Congo
   134. República de Zimbàbue
   135. Sierra Leone
   136. Líban
   136. Afganistan

Quinze dels 20 primers llocs de la llista els ocupen països europeus i 13 dels 20 pitjors són països africans. Els Estats Units ocupen la quinzena posició, seguits d'Alemanya, Bèlgica i el Regne Unit. Espanya, que l'any passat va baixar de la posició 27 a la 29, cau tres llocs més, fins a la 32, al darrere d'Estònia i al davant d'Itàlia.

També cal destacar que durant el període analitzat, han millorat les "emocions positives" en el seu conjunt --com l'alegria, la diversió o l'interès--, que doblen les negatives --la preocupació, la tristesa, la por o la ràbia--, i el "suport social" que percep la ciutadania, que supera també els índexs d'aïllament i solitud registrats.

La covid ha comportat, conclou l'informe, l'augment de l'ajuda i la solidaritat entre veïns i també, un cop ha estat possible, més visites familiars i intercanvis generacionals. També han augmentat les donacions altruistes i les accions de voluntariat.

Tot i això, cal tenir en compte que en l'estudi no hi han participat alguns dels col·lectius que més han patit en aquesta pandèmia, com són les persones ingressades en hospitals o sense sostre.

L'efecte de la invasió russa a Ucraïna

Paradoxalment, tant Rússia com Ucraïna han guanyat posicions en aquest rànquing després d'un any de guerra per la invasió russa a territori ucraïnès. Rússia és al lloc 70, 10 per sobre que en l'última edició, i Ucraïna en el 92, quan abans ocupava la posició 98, tot i que l'any passat la puntuació era de 5,08 sobre 10 i en l'últim informe és una mica inferior, del 5,07.

El que més ha augmentat a Ucraïna durant l'últim any ha estat els valors com bondat, generositat o benevolència, gràcies a les ajudes i donacions internacionals, un paràmetre que està per sobre del que es registra a Rússia, on ha baixat.

D'Ucraïna també destaca la confiança en els seus líders, que està disparada.

Malgrat el patiment i les pèrdues viscuts l'últim any, Ucraïna registra uns valors superiors als de l'annexió de Crimea del 2014 i una confiança molt forta en els seus líders polítics. De fet, la confiança en el govern ha crescut en tots dos països, però més a Ucraïna que a Rússia. En canvi, el suport ucraïnès al lideratge rus ha caigut a zero a tot Ucraïna.

 

ARXIVAT A:
ONU
Anar al contingut