Com és el perfil dels votants de cada partit?

El sondeig de GAD3 per a TV3 i Catalunya Ràdio ens permet, a més d'avançar el resultat més probable d'aquestes eleccions al Parlament, conèixer una mica més a fons els votants de cada partit. Els ciutadans que trien les diverses opcions polítiques tenen perfils sociològics ben diferenciats. I això és rellevant, també, per entendre per què els diferents partits adopten unes posicions polítiques o unes altres.

Habitualment, els votants de partits més grans s'assemblen més al conjunt de la població, mentre que són els partits petits els que acostumen a tenir electorats més singulars. Això és el cas també a Catalunya, on Vox, la CUP i el PDeCAT tenen electorats molt diferents de la mitjana. Esquerra Republicana és el partit més semblant al conjunt de l'electorat, seguida d'un partit més petit però força transversal com En Comú Podem.

El gènere dels votants

Comencem per analitzar la composició de gènere dels electorats dels diferents partits. Tot i que en l'electorat hi ha més dones que homes (52% davant 48%), entre els votants decidits les proporcions s'inverteixen i hi ha un petit predomini masculí.

Si anem a mirar partit per partit, trobem la primera sorpresa: dos partits que tenen discursos tan oposats sobre la qüestió de gènere com Vox i la CUP són, juntament amb el PDeCAT, els que tenen una proporció més gran d'homes entre els seus votants, per sobre del 60%.

En el cas de Vox, gairebé el 70%. Per contra, en l'altre extrem hi trobem el PSC, que té una majoria clara de dones. La resta de partits estan força equilibrats: al voltant del 50%, dos punts amunt o avall.

Pot sorprendre que dos partits tan diferents com Vox i la CUP comparteixin aquesta masculinització del seu electorat. Però respon a un patró força habitual: els homes tenen, en general, més tendència a decantar-se per partits percebuts com a més radicals, mentre que les dones tenen una certa preferència per opcions més moderades i tradicionals.

L'edat                    

Si ens fixem en l'edat, torna a destacar la CUP com la formació amb l'electorat més jove. La diferència és especialment acusada en el segment de més de 65 anys, on la CUP recull ben pocs vots.

En això també coincideix amb Vox, que té un electorat més jove que la mitjana. Pràcticament la meitat dels votants de la CUP i Vox tenen menys de 44 anys. Ciutadans, En Comú Podem i, sobretot, Esquerra Republicana tenen un perfil molt semblant al del conjunt de l'electorat.

En l'altre extrem hi ha el PP, que és el partit més envellit. El PSC i Junts també tenen una proporció més gran que la mitjana de votants per sobre dels 65 anys.

Aquest és un patró força habitual: els partits més establerts tendeixen a tenir electorats d'edats més avançades. A mesura que els electors es van fent grans, cada cop són més reticents a canviar de partit. Per això, entre d'altres raons, els partits emergents tenen, generalment, electorats més joves.

Llengua   

Si ens fixem en la llengua dels votants, les dades mostren de manera contundent una divisòria important. Entre els votants dels partits independentistes hi ha un gran predomini de persones catalanoparlants, mentre que en les opcions no independentistes els castellanoparlants són clarament majoritaris.

Tanmateix, hi ha matisos importants a dins de cada bloc de partits. En el bloc independentista hi ha una gran diferència entre el PDeCAT i Junts, que tenen més d'un 75% de votants catalanoparlants; la CUP, que queda al voltant del 60%, i Esquerra, que té un perfil molt més diversificat: només una mica més de la meitat dels seus votants són catalanoparlants, i l'altra meitat es reparteix entre indiferents i castellanoparlants.

En l'altre bloc, els partits que tenen un electorat més castellanoparlant són Ciutadans i Vox, que només tenen un 8% de votants catalanoparlants.

El PP i el PSC també tenen un electorat molt majoritàriament castellanoparlant. D'entre tots els partits, el que té un electorat més semblant al conjunt del país en termes de llengua és En Comú Podem, tot i que està clarament escorat cap al segment castellanoparlant.

Nivell d'estudis  

Si ens fixem en el nivell d'estudis també s'hi veuen diferències interessants, tot i que no tan marcades com en la llengua. Cal tenir en compte que el nivell d'estudis està relacionat amb la classe social, que determina molt les oportunitats educatives, però també amb l'edat, ja que entre els votants més grans és menys freqüent que hi hagi gent amb estudis superiors.

El PDeCAT és el partit que, amb diferència, té un electorat amb un nivell més elevat d'estudis. Més del 60% dels seus votants tenen estudis superiors, mentre que en el conjunt de l'electorat els universitaris representen només el 36%.

La CUP, amb un 54% d'universitaris, també destaca com una opció amb un electorat d'alt nivell educatiu. De fet la CUP és, amb diferència, el partit que té una proporció més baixa de votants amb estudis primaris.

Junts, En Comú Podem i el PP també tenen proporcions de votants amb títol universitari més elevades que la mitjana.

El cas oposat és el de PSC, que és qui té un electorat amb nivells d'estudis més baixos. Un 28% dels que opten pel partit dels socialistes tenen estudis primaris, molt per sobre de la mitjana, que és d'un 20%. Això també està relacionat amb l'edat avançada dels seus electors. El partit més representatiu del conjunt de l'electorat, en aquest cas, torna a ser Esquerra Republicana.

ERC té unes proporcions de votants en cada nivell d'estudis molt semblants a les mitjanes de tots els votants. Els de Ciutadans també s'assemblen força al conjunt de la població, mentre que els de Vox provenen desproporcionadament de gent amb estudis secundaris.
 

Situació laboral

Finalment, les dades de l'enquesta de GAD3 per a TV3 i Catalunya Ràdio ens permeten analitzar la situació laboral dels diferents electorats. Les dades mostren que Vox i el PDeCAT són les formacions amb una proporció més gran de treballadors del sector privat, per sobre del 40%.

Per la seva banda, la CUP és qui té un percentatge més gran de treballadors públics: un 23%, que destaca molt davant de l'11% de mitjana.

Pel que fa als autònoms, en aquest cas són Vox, el PP i la CUP els partits que en tenen un percentatge més gran. Les persones jubilades són especialment rellevants entre els votants del PSC i el PP, seguits de Junts. Això no és sorprenent, ja que, com hem vist aquests partits són els que tenen un electorat més envellit.

Finalment, pel que fa a l'atur, afecta especialment els votants de Vox: un 14% dels seus votants busquen feina, mentre que el PDeCAT i Junts són els partits que en tenen menys.

De nou, Esquerra Republicana torna a ser el partit més semblant al conjunt de l'electorat, amb unes proporcions de cada grup de situació laboral gairebé idèntiques a la mitjana.

• CUP: Més homes, joves, catalanoparlants, amb estudis universitaris i treballadors públics
   
• Vox: Homes, joves, castellanoparlants, amb estudis secundaris, aturats i treballadors del sector privat
   
• En comú Podem: Un electorat força transversal, amb més proporció de votants amb estudis universitaris, i de joves.
   
• Esquerra Republicana: El partit més semblant al conjunt de l'electorat, amb predomini de catalanoparlants.
   
• Junts: Catalanoparlants, amb estudis universitaris i més grans que la mitjana
   
• PP: Un electorat d'edat avançada, castellanoparlant i amb estudis superiors.
   
• Ciutadans: Votants més joves i castellanoparlants.
   
• PSC:  Més proporció de dones, d'edat avançada, castellanoparlants i gent amb estudis primaris
   
• PDeCAT: Més homes, catalanoparlants, amb estudis superiors i que treballen al sector privat.