Com els 10 anys d'obres del mercat de Sant Antoni han propiciat l'arrelament de nouvinguts

La remodelació del segon mercat més gran de Barcelona s'ha fet etern per als veïns i comerciants del barri de Sant Antoni, que han patit les obres durant gairebé 10 anys. Hi va haver comerços que van plegar, pel descens de vendes, i d'altres que van obrir per iniciativa de veïns pakistanesos.

Amb els lloguers dels locals més barats, van optar per deixar el barri del Raval i apropar-se més al mercat. Els pakistanesos són el tercer grup més important de treballadors autònoms de fora de la Unió Europea establerts a Catalunya, darrere els xinesos i els marroquins. En el seu cas, l'autoocupació és una barreja entre mentalitat emprenedora i supervivència.

Per Usman Ghani, propietari de la botiga de mòbils Al-nur, al carrer Entença, és molt millor tenir un negoci propi:

"Després de treballar anys en un lloc, et poden fer fora per enveja -perquè no ets d'aquí- i llavors tu penses: millor que m'esforci i aconsegueixi alguna cosa, però que sigui meva. Tant és si és petit o gran, el negoci, però és teu".

Com molts dels seus compatriotes, Usman Ghani ha pogut obrir el seu establiment gràcies als estalvis d'anys de treballar, tant en la construcció com en un bar, en torn de nit. Ara a ell i a la seva dona, Mary Luz Villamizar, els va bé i han comprat el local del costat per tenir més espai.

Els primers pakistanesos que van arribar a Barcelona, als anys 70, obrien sobretot locutoris i petits comerços d'alimentació. Awal Islam, el fundador de la botiga Superservei Alimentació, va néixer a Bangladesh i va recalar a Barcelona després de passar per França i Alemanya. El clima d'aquí i la gent li van agradar més.

Ara reconeix que hi ha una inflació de botigues com la seva. A més, cap de les seves tres filles no es vol dedicar al negoci. Prefereixen aprofitar la bona formació acadèmica que han rebut. Els passa el mateix que els ha passat als comerciants nascuts aquí: els manca el relleu generacional per poder continuar.

Explorar nous sectors

La saturació de botigues d'alimentació i fruiteries que obren a tota hora propicia que les noves generacions explorin altres sectors. De fet, els propietaris dels restaurants Fish and Chips van començar al barri de Sant Antoni perquè van pensar que si el peix arrebossat triomfava tant a Londres també podia funcionar a Barcelona.

Mani Alam pertany a una de les primeres famílies que es van establir aquí procedents del Pakistan. Van aprendre l'ofici al restaurant dels seus oncles i comenten que, quan estaven fent les obres al nou local, la gent se'ls apropava i els preguntava: "Que munteu un xauarma? És típic. Això o un súper." I continua: "Crec que és el que ha fet la comunitat pakistanesa de tota la vida. Però, si veuen que parles català o castellà, no ho sé, et miren amb uns altres ulls."

Mani Alam i el seu germà treballen colze a colze amb la mediadora de l'ajuntament, Eva Maciocco, en el projecte Xeix, que ha rebut el premi del Consell d'Europa per la seva capacitat d'arrelar els nouvinguts en els barris on treballen, a través de les associacions i els comerços.

Es tracta de participar en les iniciatives que fan la gent que viu aquí, ja sigui amb petits concerts en directe o en la ruta de tapes de Sant Antoni. Fer barri, vaja. En opinió del coordinador de l'Oficina de Promoció Econòmica de l'Eixample, aquesta iniciativa municipal serveix per "trencar estereotips, fer que els nouvinguts s'arrelin al teixit tant associatiu com comercial i cultural. Ajuda, en definitiva, a la cohesió social del barri."

Implicació de les veïnes

Per aconseguir que els nouvinguts se sentin part integrant del seu barri és clau, segons Eva Maciocco, que "es garanteixi que els nouvinguts tinguin accés a tota la informació i tots els recursos existents" i veure quines necessitats concretes tenen com a ciutadans per adaptar aquests instruments perquè serveixin de veritat per aconseguir aquesta igualtat d'accés.

El projecte Xeix fa anys que funciona amb la comunitat xinesa del barri del Fort Pienc i que, des de fa poc, s'ha intentat implementar també al barri de Sant Antoni. De moment, només cinc comerciants pakistanesos s'han donat d'alta a l'Associació de Comerciants de Sant Antoni.

El representant de Sant Antoni Comerç, Vicenç Gasca, destaca que Sant Antoni és un barri acollidor i integrador des de sempre, ja que està entre dues zones d'influència de nouvinguts com són el Poble-sec i el Raval. Tot i així, afegeix que "per ser acollit calen dues coses: que vulguis acollir i que vulguis ser acollit. I això és el que hem de treballar entre tots."

Associar-se és un procés lent

L'Associació de Dones de Bangladesh s'ha interessat a participar en el projecte de l'organització no governamental De Veí a Veí, que va començar per Nadal i que ara es farà tot l'any. Trobar gent que sàpiga cosir costa, i aquestes veïnes hi tenen la mà trencada. Cosint, cosint, s'entrellacen relacions i es van travant amistats.

Amb els diners que s'aconsegueixen amb la venda de les peces de roba de la llar cosides per les veïnes es fa una tasca molt important: es compra menjar fresc per a persones que ho necessiten. L'ONG De Veí a Veí participa molt activament en el gran recapte que fa el Banc dels Aliments, però es tracta bàsicament de productes que no es fan malbé. Ara, les famílies també podran tenir carn, peix o fruita. Són iniciatives que, a poc a poc, canvien mentalitats, però queda molt camí per recórrer.

Vicenç Gasca, representant de Sant Antoni Comerç:

"A la gent que ve de fora li costa entrar en el nostre moviment associatiu. Nosaltres creiem que s'ha de fer des de baix. Primer, integrar els nens a les escoles, les famílies també, que intervinguin en l'associació de veïns, que s'integrin a la vida del barri. I, llavors, els que tenen negoci al barri és més fàcil que s'integrin a l'associació que els representa. Però això és una cosa que s'està treballant i és lenta!".

Segons la mediadora de l'ajuntament, Eva Maciocco, el projecte Xeix busca recuperar la funció social que sempre ha tingut el petit comerç, és a dir, el tracte directe i personal amb els clients, relació que, en el cas de les grans superfícies comercials, s'ha anat perdent. En la seva opinió, un dels aspectes més innovadors de la iniciativa municipal és que "va més enllà de veure la diversitat com una oportunitat d'enriquiment cultural. També es veu com una gran oportunitat per al desenvolupament econòmic."

Per construir un barri cal comptar amb tots els veïns, els de sempre i els nouvinguts. El petit comerç pot ser un bon punt de trobada entre els uns i els altres. Els experts de l'ajuntament expliquen que si hi ha voluntat de conèixer l'altre -voler-hi parlar, per difícil que sigui- les barreres idiomàtiques o els estereotips infundats desapareixen. Expliquen que, per entendre els nouvinguts, el primer pas és parlar-hi, voler-los conèixer.