Sentència procés

Com el Tribunal Suprem ha volgut demostrar l'aixecament tumultuari i la sedició

El TS rebutja la vulneració de drets i acusa les defenses de tenir una "estratègia de demonització" del Suprem de cara a Estrasburg

Judith CasaprimaActualitzat

Després de les filtracions prèvies sobre les condemnes als líders independentistes de la sentència del procés que ha fet pública aquest dilluns el Tribunal Suprem, les incògnites se centraven en els arguments que havien de donar suport i justificar les penes imposades.

El "relat" no ha provat una condemna per rebel·lió. Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa han estat condemnats pels delictes de sedició i malversació. Carme Forcadell, Josep Rull i Joaquim Forn, així com Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, per sedició, mentre que a Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó, se'ls troba culpables de desobediència i queden absolts de malversació de cabals públics.

El tribunal ha avalat les tesis defensades per l'Advocacia de l'Estat, que va desestimar el delicte de rebel·lió argumentat per la Fiscalia i l'acusació popular de Vox.

El Suprem tampoc accepta la petició de la Fiscalia que els condemnats no puguin accedir a beneficis penitenciaris fins a la meitat de la condemna. 
 

 

 

 

Enganyar els ciutadans

La sentència acusa els líders empresonats d'enganyar la població que es va il·lusionar amb l'1 d'octubre. Afirma que tots ells sabien que el referèndum no era per exercir el dret a decidir, sinó que s'havia convertit en un atípic dret a pressionar el govern de l'Estat. 

"El que va passar l'1 d'octubre no va ser tan sols una manifestació o un acte massiu de protesta ciudadana. Si hagués estat això, no hi hauria reacció penal. Va ser un alçament tumultuari encoratjat per l'acusat entre moltes altres persones per convertir en paper mullat -amb l'ús de vies de fet i força física- unes decisions judicials del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya."

En aquest context de mobilitzacions, la sentència assegura que no s'ha criminalitzat ni el dret a manifestar-se ni a reunir-se, i que ni l'1 d'octubre ni el 20 de setembre van ser simples concentracions de ciutadans. 
 

"Demonitzar" el Tribunal Suprem

El Tribunal no només rebutja les vulneracions de drets denunciades per les defenses, sinó que considera que les set recusacions contra els magistrats de la sala són, literalment, una estratègia de demonització per deslegitimar el Tribunal Suprem i un tràmit tediós per arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans.

El Tribunal desmenteix que s'hagi condemnat ningú per la seva ideologia, com ells havien al·legat.

Així mateix considera que s'han respectat tots els drets polítics i en posa com a exemple les campanyes electorals en les quals han pogut participar, això sí, des de la presó.
 

Junqueras, màxim responsable

La condemna més severa, de 13 anys de presó i 13 d'inhabilitació absoluta, és per a l'exvicepresident Oriol Junqueras, considerat el màxim responsable del procés.

Descartada la rebel·lió com apuntava la Fiscalia, Junqueras ha estat considerat el dirigent de la sedició. La pena que haurà de complir està allunyada del que reclamava el ministeri fiscal, de 25 anys, però és una mica superior al que demanava l'Advocacia de l'Estat, que eren 12 anys. 

La sala conclou que l'autoria de Junqueras, que va ser vicepresident i conseller d'Economia, es basa en l'abundant prova documental, en publicacions al Butlletí Oficial i en el diari de sessions, i es valora que volia donar al procés un "caràcter normatiu i reglamentari per reemplaçar les bases del sistema constitucional espanyol".
 

 

 

 

La sentència posa de manifest que, tot i que només va contestar les preguntes del seu advocat, va admetre la realitat dels fets, malgrat que en va reivindicar la legitimitat i l'absència de responsabilitat criminal. 

Es considera acreditat que el procés va desembocar en els actes multitudinaris del 20 de setembre de 2017. 

Pel que fa la desobediència, considera provat que no va fer cas de les resolucions notificades personalment pel Tribunal Constitucional.

"La notificació personal de totes aquestes resolucions del Tribunal Constitucional i la pertinaç desatenció per l'acusat Sr. Junqueras a tots els requeriments que se li van adreçar,  desfà qualsevol dubte sobre el seu control del procés de creació legislativa i reglamentària que va fer possible la celebració del referèndum declarat il·legal."

Turull, Bassa i Romeva: urnes, locals i suport internacional

Els aleshores consellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, han estat trobats culpables de sedició i malversació perquè es considera que eren conscients de la il·legalitat que cometien desatenent els mandats del TC i que van desviar fons públics per fer la votació de l'1-O. 

"Hi va haver una voluntària desviació de fons públics per a despeses alienes a qualsevol finalitat lícita. Es van ordenar sense cobertura pressupostària a través de 6 departaments de la Generalitat."

La sentència considera que els seu paper va ser "medial", és a dir, que va ser necessari per dur a terme el referèndum de l'1-O i el desenvolupament del procés, en una "actuació sediciosa concertada".
 

 

 

 

Jordi Turull hi va posar les urnes i el cens universal, Dolors Bassa va ser "decisiva" posant a disposició els locals de votació i permetent l'ocupació de les escoles durant el cap de setmana, mentre que Romeva va treballar per obtenir suport internacional al procés i la mobilització ciutadana. 

Per això la seva condemna, 12 anys de presó i 12 mesos d'inhabilitació absoluta, és la més alta després de la d'Oriol Junqueras.

La sentència considera provat que Jordi Turull, desoint les advertències del TC, va "intervenir activament en l'actuació sediciosa concertada", participant en divereses reunions "definitòries" de l'estratègia a seguir, va "intervenir activament en la creació i posada en marxa del Pacte Nacional pel Referèndum" i en l'aprovació de la llei del referèndum.

 "L'acusat sabia que la desatenció als requeriments del Tribunal Constitucional ja havia estat considerada per aquesta Sala com un delicte de desobediència. I havia de preveure també que si l'acció imputada no es limitava a una conducta omissiva de rebuig al mandat, sinó que incloïa la creació d'una legalitat paral·lela per promoure la inobservança de les lleis i, a més, la celebració d'un referèndum prohibit que es pretén fer realitat mitjançant una tumultuària mobilizació ciutadana per rebutjar el compliment de les resolucions judicials, el títol d'imputació s'agreujava."

A més, se'l condemna perquè, juntament amb Junqueras i Romeva, va presentar les urnes i el sistema de cens universal.

En el cas de Dolors Bassa, la sentència considera que, com a consellera de Treball, va prendre decisions executives necessàries per a la celebració del referèndum.

Concretament, considera que va cedir l'ús de centres cívics com a locals per a la votació l'1 d'octubre, i també per les jornades d'escoles obertes el cap de setmana de l'1-O. Explica que l'ocupació de les escoles amb finalitats ludiques era només un pretext perquè els centres de votació estiguessin ocupats a primera hora i per a la policia fos més dificil desallotjar-los.

"Va cedir l'ús de centres cívics com a locals per a la votació l'1 d'octubre, i per a la jornada d'Escoles Obertes que es va celebrar durant aquell cap de setmana."

"Evitar o, com a mínim, dificultar notablement el compliment de les prdres del Tribunal Superior de Justícia sobre el tancament dels centres de votació el dia 1 d'octubre."

Afegeix que va tenir una intervenció decisiva perquè aquests centres estiguessin oberts blindant-los d'una eventual negativa dels seus directors a obrir-los. Ella va asumir la competència de tots els directors de centres escolars. Un paper que havia assumit l'aleshores consellera d'Educació, Clara Ponsatí.

 

 



El principal argument de la sentència condemnatòria en el cas de Raül Romeva és el seu paper per promoure una legalitat paral·lela, i aconseguir el suport internacional per legitimar el referèndum.

 

 "Era coneixedor que promovia la creació d'una legalitat paral·lela i que, a través de la mobilització ciutadana i el suport internacional, es podria neutralitzar la capacitat de les autoritats governatives i judicials per exercir les funcions constitucionals pròpies."

"Va intentar convèncer de la viabilitat de la construcció d'una república catalana, va relativizar les dificultats logístiques per a la celebració de la consulta popular i va arribar a acusar les instituciones europees que perdrien credibilitat si no donaven suport al referèndum."

 

La sentència afegeix que Raül Romeva "el 28 de setembre del 2017 va arribar a afirmar públicament que si es guanyava el referèndum es declararia la independència 48 hores després del moment que es fes oficial el recompte".


Forcadell, el marc legal

La sentència justifica la condemna a 11 anys i mig de presó i inhabilitació absoluta pel delicte de sedició a la presidenta de Parlament, Carme Forcadell, pel "paper decisiu" en la creació d'una normativa que va servir de referència a la ciutadania que seria mobilitzada per pressionar l'Estat.

"El que justifica la sentència de la Sra. Forcadell és el seu paper decisiu en la direcció d'un procés de creació normativa que, malgrat la seva més que evident insuficiència jurídica, va servir d'il·lusòria referència per a una ciutadania que seria mobilitzada com a instrument de pressió al govern de l'Estat".

El tribunal considera "palmària" la contribució de Forcadell a la consumació del delicte de sedició. Assegura que els dies 6, 7 i 8 de setembre el Parlament va aprovar les lleis de referèndum i de transitorietat amb el "destacat i apassionat impuls" de l'expresidenta de la cambra, que va "desobeir de forma visible" els manaments del TC.
 

En aquest sentit, no es dona validesa a l'argument de la defensa de Forcadell segons el qual la Mesa només pot inadmetre iniciatives legislatives per raons de forma. El tribunal conclou que Forcadell "era coneixedora de la possibilitat de l'exercici de la seva potestat per vetar la tramitació de propostes contràries a l'ordre constitucional".

Pel que fa al 27 d'octubre, el tribunal també atribueix a Forcadell haver permès l'admissió a tràmit de les propostes de resolució de declaració d'independència i d'inici d'un procés constituent per a la nova república.

Així, asseveren que "va impulsar de forma activa" la tramitació de totes aquestes iniciatives, "va contribuir de forma efectiva i eficient a la creació del risc que es va concretar en el resultat produït, el va incrementar al llarg del temps i, podent-ho fer, no ho va frenar."
 



Així mateix, els magistrats conclouen que el comportament de la condemnada "no es trobava emparat per la inviolabilitat parlamentària".

La sentència afegeix que Forcadell va "desbordar els contorns de la posició institucional que ostentava", i té en compte el seu anterior càrrec de presidenta de l'ANC. 

"Va projectar la seva activitat pública més enllà de l'àmbit parlamentari donant suport decididament al govern en les decisions relatives a la preparació del referèndum."  

"Animat, organitzat i protagonitzat actuacions multitudinàries que van entorpir la tasca judicial amb la consigna 'en defensa de les nostres institucions'."

"Actuacions que van generar importants enfrontaments entre els ciutadans i els membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat."

La sentència recull algunes de les accions en què va participar, com ara la seva presència el 20S davant d'Economia o la seva intervenció en la concentració del 21 de setembre davant del TSJC. 

 

Sànchez i Cuixart, líders de la pressió social

La sentència condemna a 9 anys de presó i inhabilitació pel delicte de sedició els presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, perquè van posar les organitzacions al servei de la maniobra de pressió política ideada per la resta d'acusats. 

Malgrat que la sentència s'estén a bastament en l'actuació el 20S i critica les declaracions tant de Sànchez con de Cuixart, el tribunal les circumscriu als drets a la llibertat d'expressió i manifestació. I per tant, els condemna per una actitud tendent a dificultar l'actuació judicial i policial, tant el 20S com l'1O.

El tribunal dona per provat que la seva actitud no era altra que la de dificultar i bloquejar l'actuació judicial. Que apostava per dificultar-la i posar-hi traves, així com desprestigiar l'actuació de la comitiva judicial i la Guàrdia Civil. També el condemna per estar conxorxat amb els líders polítics per fer el referèndum considerat il·legal pel Tribunal Constitucional, i per organitzar les mobilitzacions de l'1 d'octubre que van "impedir complir el que van ordenar el Tribunal Constitucional i el TSJC."

 

 

 

En el cas de Jordi Sànchez, el tribunal considera que la seva actuació com a líder de l'ANC "va ser absolutament necessària per a l'execució dels plans sediciosos" i "no es va limitar al lideratge" de les mobilitzacions multitudinàries davant la conselleria d'Economia i a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

"La seva concertació amb la resta dels acusats és una evidència, i el suport actiu de l'entitat que presidia als plans del govern ha quedat absolutament acreditat."
"El que va motivar l'actuació del senyor Sànchez era demostrar a tota la societat, en ple i acreditat concert amb els responsables governamentals, que els jutges i magistrats que exercien la seva funció constitucional a Catalunya havien perdut la capacitat per executar les seves resolucions."

El tribunal considera que el 20S, amb la "aquiescència" del conseler Forn, Sànchez "va assumir de forma voluntària la promoció i el lideratge" de la protesta, en la qual l'ANC "va canalitzar" el que inicialment havia estat una mobilització espontània.
 

En el cas de l'1-O, la sentència remarca que oposar-se "de forma activa a l'actuació de la policia, impedint executar un mandat policial" és una cosa molt "diferent de limitar-se a votar".

"Per aquest fet a ningú se l'ha acusat, ni ningú ha estat presentat davant un jutjat, ni tan sols ha estat sancionat governativament."

 



La sala del tribunal considera que Jordi Cuixart no feia només proclames simbòliques i que estava disposat a oposar-se també materialment a l'actuació de les forces de seguretat i els tribunals. La seva actuació, explica el text, va anar evolucionant en "un progressiu crescendo".

 

"A fer el salt des de les crides a la protesta, a les manifestacions, a la mobilització legítima -tot això sense cap rellevància penal- a empènyer la ciutadania simpatitzant amb el moviment secessionista a la resistència activa i a l'oposició per vies de fet al compliment d'ordres judicials." 

 Argumenta la sentència que Cuixart situa la seva personal interpretació dels drets fonamentals per sobre del Tribunal Constitucional

"Aquesta actitud portaria al caos si fos admesa i generalitzada. Suposaria el suïcidi de l'estat de dret. La seva autodestrucció." "El que va passar l'1 d'octubre no va ser només una manifestació o un acte de protesta. Si hagués estat així, no hi hauria reacció penal. Va ser un aixecament tumultuari encoratjat per l'acusat entre altres persones per convertir en paper mullat unes decisions judicials del Tribunal Constitucional."

La sentència també diu que Cuixart ni rebutja, ni dissimula ni amaga la seva responsabilitat ,i que ha verbalitzat la seva voluntat de mantenir aquesta conducta amb la frase "ho tornarem a fer."
 

Joaquim Forn i Josep Rull, absolts de malversació

Els exconsellers d'Interior, Joaquim Forn, i de Territori, Josep Rull, han estat condemnats a 10 anys i mig de presó i inhabilitació absoluta per delicte de sedició, però han quedat absolts de malversació.

La sentència del Tribunal Suprem dona total credibilitat a la versió que van donar els caps dels Mossos d'Esquadra, inclòs el major Josep Lluís Trapero, durant el judici, sobre el fet que fins a dues vegades havien advertit el govern de Carles Puigdemont del risc d'enfrontaments violents durant  l'1-O.

"Tot i saber les instruccions contingudes a la interlocutòria de 27 de setembre de 2017 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i els mandats del Tribunal Constitucional, se'ls va transmetre la decisió de tirar endavant el referèndum. Això va portar a l'advertiment de Josep Lluís Trapero de la possible concurrència a la votació de dos milions de persones, amb el risc subsegüent de greus incidents entre agents policials i ciutadans."

El Tribunal considera que, amb el criteri de "preservar la convivència", Joaquim Forn el que feia era dissimular el seu propòsit que l'actuació dels Mossos no impedís el referèndum.

"Amb el criteri de preservar la convivència, dissimulava el seu propòsit que l'actuació dels Mossos no impedís el referèndum."

Segons la sentència, el coordinador Pérez de los Cobos va creure's el conseller Forn quan deia que la previsió era de normalitat i que es compliria el mandat de la magistrada. El Tribunal qualifica això de deslleial per part del conseller ara condemnat. Creuen que no només no va impedir la votació, sinó que va garantir que es fes.
 

 

 

 

De Josep Rull, la sentència afirma que era conscient que la il·legalitat que cometia va propiciar la mobilització ciutadana, i la celebració del referèndum l'1-O.
 

"Era plenament conscient de la inobservança de la legalitat i dels mandats del Tribunal Constitucional. Va participar activament posant les bases que van propiciar la mobilització ciutadana. Va participar en la convocatòria del referèndum i en la seva realització. Va posar les condicions per impedir el funcionament dels serveis públics i l'actuació de l'Estat d'acord amb la legalitat. Va impedir l'amarratge del Moby Dada al port de Palamós. I també va posar locals del seu Departament a disposició del referèndum."

Segons els set magistrats, l'activitat de Rull "va impedir l'aplicació de la legalitat de l'Estat".

"No es limita a una idea, o a la seva expressió, sinó a l'execució d'actes que van suposar la creació d'unes condicions que situen el procés en la il·legalitat, posant les condiciones que es va estimar precises per impedir el funcionament dels serveis públics i l'actuació d'Estado d'acord amb la legalitat."

 

Vila, Bundó i Bassa, desobediència

Els exconsellers Santi Vila, Carles Bundó i Meritxell Borràs, els tres acusats que no estaven en presó preventiva en el moment del judici, han estat condemnats per desobediència a 10 anys de multa, a raó de 200 € per dia, cosa que fa un total de 60.000 € cada un, i a 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial.

En el seu cas, la sentència recull que van desobeir els mandats del TC.

"Els tres acusats van desatendre els mandats del TC. Tots tres sabien que el seu deure era acatar els seus requeriments, i de forma contumaç van ometre el que els havien ordenat."

 

 

 

El relat

Els plens al Parlament del 6 i 7 de setembre del 2017 són dates clau per al Tribunal. Els defineix com la "culminació d'una estratègia concertada" per donar aparença de legalitat i fer creure als ciutadans que amb el referèndum es podria assolir la independència. 

Pel Suprem, amb les lleis de transitorietat i del referèndum el Parlament va menysprear les lleis i la Constitució espanyola i les conviccions d'una part de la població. 
 

"El Parlament va desatendre el Tribunal Constitucional i tampoc va fer cas dels lletrats del Parlament."

També dona veracitat a les reunions de les anotacions de l'agenda Moleskine de Josep M. Jové en què apareixen alguns dels condemnats. I als fulls de ruta elaborats a partir dels 2015 per partits i organitzacions sobiranistes. D'aquesta manera estableix que govern, parlament, ANC i Òmnium es van repartir les funcions

Segons la sentència, es va enganyar els ciutadans fent-los creure que el referèndum era per exercir el dret a decidir. Segons la sentència, no hi va haver declaració d'independència. 

"La declaració d'independència va ser simbòlica i ineficaç. La declaració del 10 d'octubre de 2017 va ser el final d'un seguit d'accions il·legals dels acusats -del Parlament i del govern català- contràries als requeriments fets pel Tribunal Constitucional."

"Una ciutadania que actuava en la confiança que quan dipositava el seu vot era part, no d'una estratègia de simulació política davant del poder central, sinó d'immediata creació d'un estat sobirà."

Sobre el 20 de setembre, la sentència critica el dispositiu dels Mossos davant del departament d'Economia: diu que va ser reduït i que l'únic reforç van ser equips de mediació davant els 40.000 manifestants; Tampoc es va establir el perímetre de seguretat que la comissió judicial demanava i que va propiciar que 7 cotxes de la Guàrdia Civil acabessin amb "importants destrosses".
 


Càrregues policials

El tribunal avala les càrregues de la Policia Nacional i Guàrdia Civil, exposa que "es van veure obligats a fer ús de la força legalment prevista", en relació amb el canvi de criteri policial a primera hora de la tarda.

"Com que l'ús de la força podia esdevenir desproporcionat, els agents de CNP i GC van rebre oredres i es van veure  irremeiablement forçats a declinar el propòsit inicial."

 

 

El tribunal, però, no ha tingut en compte ni el testimoni dels agents de la policia i la Guàrdia Civil, ni tampoc el des votants. La seva declaració no ha servit de res, ja que el tribunal considera que "van oferir una versió filtrada per una profunda càrrega emocional."

Pel que fa a l'actuació dels Mossos d'Esquadra, diu que van fer una "actuació aparent".

 "Durant l'1-0, els Mossos no van evitar les votacions més enllà d'alguna actuació aparent i en un mínim nombre de centres."

 

Pel delicte de malversació, el tribunal inclou els pagament fets pel Diplocat a observadors internacionals, però no considera pagada cap quantitat a Unipost. Ara no els ho reclama, però ho podria fer més endavant el Tribunal de Comptes, com ja va passar amb el 9-N. 

ARXIVAT A:
Judici procés
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut