Com deslliurar-se del telemàrqueting agressiu, que creix amb la pandèmia

L'augment de les hores passades a casa a causa del teletreball ha fet viure a molta més gent la situació de rebre trucades comercials no desitjades al telèfon fix. Un informe de l'empresa True Caller diu que el 2020 a cada casa es rebien divuit trucades al mes d'empreses que volen vendre els seus serveis, un 50% més que l'any anterior.

"Assetjament". Així és com Juan Bautista, víctima d'aquesta pràctica, qualifica les fins a tres i quatre trucades diàries que va arribar a rebre per part d'algunes companyies de telefonia.

En el seu cas, el seu interlocutor es feia passar per l'agent comercial a càrrec de la seva línia telefònica, però a mesura que avançava la conversa li acabava confessant que representava una altra companyia que li volia oferir un producte. Una situació familiar per a molts catalans titulars d'un telèfon, fix o mòbil.

Aquestes són les vies de què disposen els usuaris per deslliurar-se d'aquesta mala praxi comercial, sovint molt agressiva, que la llei sanciona.

La llei catalana

A Catalunya hi ha una llei de comerç vigent des del 2017 en què es prohibeix a les empreses que facin trucades o visites comercials a domicili sense el consentiment dels consumidors. És la llei de comerç, serveis i fires.

D'acord amb el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea (UE), la norma catalana fixa com una pràctica comercial deslleial que les empreses ofereixin productes o serveis a través de visites domiciliàries o trucades telefòniques que no han estat sol·licitades per part del consumidor o l'usuari del telèfon.

La directora general de Comerç de la Generalitat de Catalunya, Muntsa Vilalta, explica a TV3 que, d'ençà que la llei va entrar en vigor, s'han dut a terme 700 actuacions contra empreses que l'haurien incomplert. Aquestes actuacions s'han traduït en dues sancions a empreses de 5.000 euros cadascuna per part de Consum, una de 400 euros i una altra de 18.000 per part de la Direcció General de Comerç.

Perquè es pugui incoar un procés sancionador contra una empresa que reincideix a oferir productes sense que un potencial consumidor ho hagi sol·licitat cal que hi hagi una reclamació prèvia, ja que l'administració no actua d'ofici en aquests casos.

"Cal que es reclami o bé a l'Agència Catalana del Consum, o a la Direcció General de Comerç o a la xarxa d'oficines per a la defensa dels consumidors", indica Muntsa Vilalta.

Llista Robinson

La llei de comerç també es refereix a la possibilitat que els usuaris s'inscriguin en un fitxer de consumidors que no volen rebre trucades ni visites. És l'anomenada llista Robinson, promoguda per una associació d'empreses digitals, en què ara mateix hi ha 1.200.000 persones apuntades.

"Fa anys vaig passar una època en què no em paraven de trucar i em vaig apuntar a la llista Robinson, i la veritat és que vaig rebre moltes menys trucades a partir d'aleshores", explica a TV3 Judith Anton, una dona afectada per aquesta pràctica.

Però hi ha empreses que no respecten la llista Robinson i la Generalitat tampoc actua per fer complir la llei si no hi ha una denúncia. Així, en els informes internacionals, Espanya és el tercer país d'Europa amb més spam telefònic, darrere de Polònia i Hongria.

"Tot i ser a la llista Robinson encara rebo trucades", apunta Anton.

Iniciatives ciutadanes

Una coalició europea de grups en defensa dels drets digitals, liderada a Espanya pel col·lectiu Xnet, va impulsar la iniciativa My Data Done Right, una plataforma amb què es pot simplificar el procés de reclamació a una empresa a l'empara del RGPD. "Tenir drets sobre el paper no és el mateix que exercir-los en la pràctica", recorden a la secció "sobre nosaltres" del web de la iniciativa.

El web de My Data Done Right permet generar, mitjançant un formulari, peticions d'accés, rectificació, portabilitat o supressió de les pròpies dades a una empresa determinada, i recordatoris en cas que no s'hagi obtingut resposta.

La petició d'accés permet obtenir una còpia de les dades que algú voluntàriament ha cedit a una empresa, la rectificació d'una dada incorrecta sobre tu, la portabilitat de les teves dades a una altra plataforma (d'una xarxa social a una altra, per exemple) o la supressió d'aquestes dades si hi ha una raó justificada.

Que el un número de telèfon es trobi en una base de dades sense que algú ho hagi sol·licitat cauria en un supòsit de raó justificada.

Si un cop que s'ha enviat una petició i un recordatori no s'ha obtingut resposta, es poden remetre les peticions generades i sense resposta a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades perquè iniciï el procediment sancionador previst pel reglament europeu.