La manca de son afavoreix problemes crònics, com hipertensió, diabetis i malalties cardiovasculars (iStock)

Com afrontar l'insomni, un problema creixent en els països industrialitzats

La teràpia cognitiva conductual, i no els fàrmacs, és la primera línia de tractament, perquè ataca la base del problema i no només els símptomes

Xavier DuranActualitzat

Els trastorns del son representen un problema de salut pública subestimat. Aquest és un dels missatges clau que la revista mèdica The Lancet llançava aquest mes de setembre en un editorial on també destacava, d'una banda, els efectes crònics que la manca de son pot tenir en la salut i, de l'altra, que aquest problema sembla que està creixent als països industrialitzats.

Efectivament, sembla que la vida moderna potencia problemes com l'insomni, que afecta entre el 10 i el 30% de la població als països industrialitzats, mentre que té una incidència de menys del 2% a les poblacions que mantenen pràctiques tradicionals, com alguns sectors de Namíbia i Bolívia.

Però hi ha molta variabilitat fins i tot entre els països industrialitzats, com mostrava un article publicat l'abril del 2017 a la revista Sleep per investigadors de la Universitat d'Arizona. Així, la prevalença de l'insomni, el percentatge de persones que el tenen en un moment determinat, era del 5,4% a Holanda i del 10% al Japó, però del 21,7% a França, 24% a la Xina i 30,5% al Brasil.

Una altra cosa que destaca The Lancet, però no només aquesta revista, sinó la majoria d'especialistes, és que la manca de son o la manca de descans --dormir prou hores però amb una qualitat insuficient-- afavoreix problemes crònics, com hipertensió, diabetis i malalties cardiovasculars.

El ritme circadià, l'alternança dels moments de son i de vigília, depèn de diversos gens i de les proteïnes que fan sintetitzar. Però ara se sap que alguns d'aquests gens també estan associats a malalties com la depressió i el trastorn bipolar. Alguns trastorns del son fins i tot es poden fer servir de marcadors de patologies com el Parkinson o la demència per cossos de Lewy.

Més enllà dels efectes mèdics, també cal tenir en compte els socials i econòmics. En un article publicat el 2018 a Sleep Science, investigadors de Trinitat i Tobago, l'Índia, el Canadà i l'Aràbia Saudita exposaven que la manca de son no només està associada a set de les 15 principals causes de mort, sinó que tenia un paper determinant en el rendiment cognitiu i en la productivitat en el lloc de treball.


Diagnosticar i tractar l'insomni

Els trastorns del son són diversos i actualment un dels més importants és l'insomni. Segons un article publicat a The Lancet el 14 de setembre, que té Michael L. Perlis, de la Universitat de Pennsilvània, com a primer signant, es tracta d'un problema molt prevalent en la pràctica clínica: fins al 50% dels pacients d'atenció primària tenen insomni.

La doctora Odile Romero, coordinadora de la Unitat del Son de Vall d'Hebron, explica al 324.cat que si fa uns anys es parlava d'insomni primari o secundari, "ara es considera una malaltia en si, que comporta un risc més elevat de malalties neurològiques, psiquiàtriques o metabòliques". I exposa els criteris per diagnosticar-lo:

"Hi ha insomni quan la persona té problemes per dormir almenys tres dies a la setmana i la manca de son té conseqüències durant el dia (fatiga, depressió...). Si dura menys de tres mesos és insomni agut i si dura més, insomni crònic."


També destaca que per diagnosticar l'insomni "cal veure, primer, que no hi hagi altres factors, com ara dormir en un llit poc adequat, estar exposat a sorolls, tenir molts canvis de torn en l'horari laboral... I també cal mirar si hi ha algun problema mèdic que provoca l'insomni".

Per tant, conclou, es busquen les causes i també s'estudia quines conseqüències té. Algunes són mèdiques, com depressió o ansietat, o bé l'augment del risc de malalties com l'Alzheimer i síndromes metabòliques. També provoca un pitjor control de la diabetis.

Però la doctora Romero també cita conseqüències indirectes, "com accidents si la persona condueix i no ha descansat prou o segons quins instruments faci servir a la feina".

Pel que fa al tractament, la primera línia és la teràpia cognitiva conductual:

"Es tracta d'una sèrie d'estratègies per facilitar el son i reduir els estímuls que impedeixen o dificulten agafar-lo. També pretén desfer creences del pacient, com ara que si li costa dormir ja no podrà fer-ho."

Un element clau, ressalta, és que el pacient treballi les pautes que se li indiquen, "perquè d'això depèn que sigui eficaç".

Amb aquesta teràpia, els especialistes fan un tractament més etiològic del trastorn, perquè "si l'insomni es cura amb fàrmacs, únicament tractem el símptoma": "Per tant, quan es deixen de prendre els fàrmacs pot reaparèixer el problema."

Això passa en persones predisposades, que es curen de l'insomni però que al cap d'un temps se'ls torna a manifestar. Les causes, detalla, poden ser diverses: un problema familiar, d'estrès, canvis de torn, etc.

Però si ha après bé les pautes de la teràpia cognitiva, "les pot tornar a aplicar i així fer front al problema si es torna a presentar".


No automedicar-se

En relació amb els fàrmacs, la primera cosa que la doctora Romero vol deixar clara és que ningú n'ha de prendre sense prescripció mèdica: "És com els pacients que tenen pressió alta i redueixen la ingesta de sal o els diabètics que consumeixen menys sucre i hidrats de carboni, però que en cap dels dos casos prenen pel seu compte pastilles per a la pressió o antidiabètics".

Amb l'insomni, explica, passa el mateix:

"El pacient ha de seguir les pautes que se li indiquen en la teràpia però només ha de prendre fàrmacs si els hi prescriuen i en les dosis indicades."

Sovint se sent parlar de la melatonina, però no és un hipnòtic que indueixi la son, sinó una hormona que regula els cicles de son/vigília.

La doctora Romero explica que "amb l'edat, les cèl·lules que la produeixen es deterioren i per això en gent gran pot ser que hi hagi alteracions d'aquests cicles; i també es pot donar en nadons".

Per això, administrar melatonina pot estar indicat en aquests casos o en adolescents amb certs trastorns, perquè es tracta de ritmes circadians alterats que s'han de regularitzar.

En canvi, subratlla, "en joves que no tenen cap alteració dels ritmes no està indicat i pot ser contraproduent".

També comenta una altra situació on pot ser útil: per combatre el jet-lag en els viatges intercontinentals. Però explica que "cal mirar els horaris del viatge i establir en quins moments s'ha de prendre". Un altre possible ús és "en persones que han de canviar el seu ritme laboral, però sempre calculant perquè es prengui en el moment just".


Beneficis contra el TDAH

Tractar l'insomni té beneficis en persones amb altres trastorns, com ara el TDAH (trastorn de dèficit d'atenció per hiperactivitat). Un estudi liderat pel Grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el CIBERSAM (Centre d'Investigació en Xarxa de Salut Mental) mostrava que la millora en la qualitat del son s'associa amb una menor gravetat dels símptomes del TDAH. Els resultats es van publicar al febrer a Psychiatry Research.

En l'estudi hi van participar 92 pacients adults amb TDAH i trastorn d'insomni. Els van avaluar a l'inici i al cap de tres i sis mesos. Se'ls va proposar de mantenir una rutina d'horaris, no prendre begudes o altres substàncies excitants, dormir en espais relaxats i evitar l'ús de telèfons mòbils i altres pantalles abans d'anar a dormir. Només en cas que fos necessari se'ls prescrivia tractament farmacològic per millorar la qualitat del son.

Els resultats indicaven que al cap de tres mesos, l'insomni havia millorat o desaparegut en un 44,6% dels casos. I al cap de sis mesos, aquest percentatge s'elevava fins al 72,4%. I això es relacionava amb una millora dels símptomes del TDAH i de la salut general dels i les pacients, tant física com mental.

Un estudi a afegir als que demostren els beneficis de tractar la manca de son, l'insomni i altres trastorns relacionats amb el dormir.

En l'editorial que comentàvem al principi, The Lancet afirmava que "durant dècades el son i els trastorns que hi estan associats han estat considerats com la Ventafocs de la medicina". I amb la seva contribució esperava "despertar" metges, professionals sanitaris i legisladors sobre la importància de dormir bé i d'estudiar, avaluar i tractar aquests trastorns.

 

ARXIVAT A:
Salut
Anar al contingut