Colum McCann s'endinsa en el dolor de dos homes per la pèrdua de les seves filles a la novel·la 'Apeirògon'

ACN Barcelona.-L'escriptor Colum McCann (Dublín, 1965) s'endinsa en la novel·la 'Apeirògon' (L'Altra Editorial\/Seix Barral) en la història d'un israelià i un palestí que afronten junts la por a perdre les seves filles. A la novel·la, Rami i Bassam viuen molt a prop, però en mons separats per un conflicte perpetu. Rami és israelià i Bassam palestí, i malgrat tot tenen en comú haver afrontat la por a perdre les seves filles. Els dos homes són protagonistes del difícil desafiament d'obrir una via d'entesa de l'altre. L'escriptor va topar amb aquesta història en un viatge el 2015 a Israel i Cisjordània, i ha explicat que la posada en escena d'aquesta novel·la estat per ell com "intentar ser el director d'una orquestra amb diferents instruments".

McCann ha defensat que no és només una novel·la sobre Israel i Palestina, sinó també sobre dues poblacions que no s'entenen: com pot ser per exemple el Bronx i Kentucky, o Belfast i Dublí, o "qualsevol lloc amb conflictes i desenteses". Ha defensat que no pretén ser una novel·la sentimental, sinó que posa sobre la taula que les persones diferents no cal que s'estimin o s'agradin, sinó que només cal que s'entenguin abans d'haver de fer-ho un cop siguin "sota terra".La malaltia de la certesaL'autor ha considerat que actualment tothom pateix de la "malaltia de la certesa", per la qual tothom considera que té raó i que els altres s'equivoquen. Això succeeix no només a Israel i Palestina, sinó també als Estats Units i a Irlanda, per exemple, sota el lema de: "No entris a la meva habitació, si no ets com jo". McCann ha considerat que aquesta actitud està succeint als Estats Units "és un problema". "El que realment s'ha de trobar és una manera en què tothom estigui còmode", ha afirmat. Per a l'autor és important abraçar-se a la confusió i ser empàtic amb altres persones i llocs.L'escriptor ha explicat que en el viatge a la zona en 2015 va conèixer molts casos particulars i colons de la zona, cosa que li va permetre de fer-se una visió bastant "calidoscòpica" del conflicte. "Em va obrir el cor en canal", ha afegit. El darrer dia d'aquest viatge, a prop de Betlem, va conèixer dos homes que, asseguts en una taula de fusta, li van explicar les seves històries, que van canviar completament la visió de l'escriptor sobre el mateix conflicte. "Vaig tornar a Nova York i em vaig plantejar escriure sobre aquesta experiència", ha detallat.En comentar als dos homes posteriorment que volia publicar una novel·la sobre la seva vida, aquests li van dir que el pitjor que els podia passar a la vida ja els havia arribat. D'aquesta manera, McCann es va sentir "molt alliberat" i lliure d'explorar la ment i la història d'aquests dos pares de família.Una estructura fragmentàriaEl resultat ha estat una novel·la amb moltes divisions. Segons ha detallat, des de l'inici no tenia clar com estructurar la història, tot i que sabia que no li volia donar una forma tradicional. Ha detallat que al principi va pensar que havia de tenir cinquanta parts, després un centenar, i va anar ampliant, però quan feia dos anys que escrivia el llibre, es va adonar que els protagonistes explicaven històries per mantenir vives les seves filles, cosa que el va remetre a les 'Les mil i una nits', i aleshores va adoptar una estructura similar.A les seves pàgines hi apareixen les històries de Rami i Bassam, que l'autor ha entrellaçat com un director d'orquestra que té al davant diferents instruments i necessita conduir-los. "Era una forma de repensar com ens comuniquem i com pots anar tractant diferents punts de vista", ha detallat.Una història amb valor "curatiu"Pel que fa al valor de la novel·la, l'autor ha assegurat que ha escrit deu llibres i que alguns s'han dissipat, però que aquesta és una història que mai desapareixerà pel seu valor "curatiu" i significatiu. L'autor ha destacat que els dos homes són molt valents i li recorden a figures com la de Gandhi, ja que els dos són "personatges molt significatius i molt humils". D'alguna manera l'autor volia que tothom els conegués i aquesta ha estat una de les raons per escriure la seva història. Ara bé, ha avisat que és una novel·la de dolor, però que també té dosis d'humor i moments alegres, ja que els dos homes tenen bromes privades.Pel que fa al conflicte entre Israel i Cisjordània, ha destacat que l'important és vèncer els murs psicològics i la voluntat de conèixer-se els uns als altres. Per a ell, no és impossible assolir la pau perquè "no hi ha res impossible". I ha recomanat que el fonamental és saber qui pot fer aquest canvi i en quant de temps, per exemple amb figures com la de Greta Thunberg.L'escriptor ha opinat que la pau ha de ser un fenomen emergent i no es pot imposar des de dalt, sinó que ha de sorgir des de la base, per exemple, els joves. A parer seu, això passa pel fet que les noves generacions tinguin accés a la tecnologia ben usada i que tinguin uns bons professors. Segons la seva opinió, la solució és complicada, però el principal objectiu és aturar l'ocupació a partir d'aquí que les persones s'entenguin, amb el respecte com a valor de major importància.Ha destacat que els joves d'allà són gent "imaginativa, intel·ligent i creativa", cosa que no es veu mai reflectit a l'exterior. "Només tenim una cara de Palestina, d'Israel una mica més", ha criticat. La representació palestina normalment ha estat "unidimensional", mentre que en realitat té moltes més capes. Si es veu així és millor, perquè es detecta que és tot més complex. "El palestí jove mitjà és molt més del que el món li permet", ha dit.Sobre el títol, ha concretat que es refereix al fet que tothom és còmplice de la situació que es viu a Israel i Palestina. Per a l'autor, tothom en forma part i hi té una responsabilitat, per exemple ell com a ciutadà nord-americà sap que cada any 500 milions de dòlars van a la indústria armamentística. "El que diu aquest títol és que el conflicte és de tots, també del lector, que s'ha de sentir còmplice de què llegeix", ha afegit.