Colònies contra el càncer: infants amb familiars malalts aprenen a gestionar emocions
Nens i nenes amb germans o pares amb càncer participen en aquestes colònies a mida, en què juguen i comparteixen la seva experiència
La Maite i la Lucía, mare i filla, esperen una amiga, l'Anna; les dues noies aniran a unes colònies molt especials. És el tercer any que van juntes a les colònies gratuïtes organitzades per l'Associació Espanyola contra el Càncer, per a més de quaranta nens i nenes amb pares o mares amb càncer.
La malaltia genera sentiments i emocions que no són fàcils de gestionar, ni per a petits ni per a grans. Precisament, omplir la motxilla d'eines que els ajudin, ara i sempre, és el que procuraran fer els responsables de les colònies que van començar aquest diumenge.
Teresa López-Fando, psicòloga coordinadora de les colònies de l'Associació Espanyola contra el Càncer, explica que no els fan parlar de la malaltia, sinó de les situacions que els costa gestionar, sigui perquè tenen ràbia o tenen por.
Explica que ells mateixos identifiquen moments de la seva quotidianitat per veure com ho han gestionat i quins comportaments podrien tenir per adaptar-s'hi millor. Això, després ho traslladen a qualsevol situació de la seva vida.
Aquesta és la quarta edició d'aquests campaments, que tindran una durada de quatre dies i es duran a terme en una casa de colònies de Sant Esteve de Palautordera, al Vallès Oriental, al Parc Natural del Montseny.
Els campaments tenen l'objectiu que els participants gaudeixin d'un espai de diversió per poder parlar amb altres companys que viuen la mateixa situació.
Això s'aconsegueix mitjançant activitats terapèutiques, en forma de tallers psicoeducatius, però també amb activitats lúdiques com gimcanes, excursions, manualitats, jocs de nit o a la piscina. L'objectiu és que els infants puguin compartir i expressar la seva experiència personal.
Suport entre els infants per afrontar la malaltia dels adults
La Lucía i l'Anna són amigues des de fa temps, però la malaltia de les seves mares les ha unit més. L'Anna ja sabia què estava vivint la Lucía perquè la seva mare també ho va passar, i, com que eren amigues, va anar a casa seva i va parlar amb ella.
Al principi ho va passar malament veient la seva mare tan cansada per la químio, però després va veure que la seva mare millorava i això la va ajudar a portar-ho millor. La Lucía explica que hi ha nois a qui costa acceptar que els seus pares tenen càncer i obrir-se a la gent.
Això de donar-se suport, com van fer elles, és el que procuren afavorir les colònies que organitza l'AECC. La malaltia dels pares afecta els fills i filles, i és normal que necessitin ajuda.
La Maite, la mare de la Lucía, explica que fa quatre anys que va tenir un càncer de pit, i el seu marit va morir fa deu anys d'un càncer de còlon.
"Com ho enfoco, això, amb la nena, que fa quatre anys que ha perdut el seu pare i ara digue-li que la mama està malalta."
La seva filla es pensava que tornaria a passar el mateix que amb el pare, però la mare li va explicar que el seu càncer era menys greu i es va quedar tranquil·la.
La Covid-19 ha fet, segons López-Fando, que enguany les colònies siguin més necessàries que mai. "Els nens han passat molt temps tancats a casa en una situació estressant com és tenir el pare, la mare o un germà malalt", diu. A més, s'hi suma "el fet d'estar aïllats i no socialitzar-se, que en aquestes edats és molt important".
