ANÀLISI

Coherència política

Actualitzat

"Están reclamando el debate de investidura quien precisamente está haciendo gala de decir que no lo van a votar. Pues mire, antes que la coherencia jurídica está la coherencia política y la coherencia personal". (Soraya Saénz de Santamaria)

A preguntes dels periodistes a La Moncloa, la vicepresidenta en funcions reclamava a finals de juliol la preeminència de la coherència política, per sobre la jurídica, a la qual tan sovint apel·la com a marc infrangible de totes les essències humanes i patriòtiques. La frase no té matisos per on poder-la girar. Primer, la coherència política.

Però malgrat recordar-nos diàriament la delicada situació socioeconòmica i la manca de govern des de fa vuit mesos, el PP ha dilatat les negociacions amb l'únic objectiu no de pactar, si no de lligar de mans i peus el calendari polític de manera que els comicis basc i gallec quedin al marge de les negociacions i que unes hipotètiques terceres eleccions caiguin en Nadal. D'això se'n diu coherència. Com de tantes coses en política. Fins i tot, algun analista benintencionat diu de Rajoy que és un mestre dels tempos... Potser de deixar-los passar si.

Més enllà de com acabi la investidura, l'última setmana d'agost, amb els vots positius del PP i els presumibles suports de Ciutadans i Coalició Canària (170) i els negatius de tota la resta (180), els analistes de l'antiga Convergència i Unió poden ben bé donar-se cops contra la paret. Els vots dels seus únics 8 diputats actuals (del PDC), o la seva abstenció i la del PNB, donarien la majoria suficient per formar govern a Madrid. A quin preu? Qui ho sap.

Però tornem a la coherència. El sobiranisme ja no pot fer marxa enrere i ara aquest suport només tindria sentit a canvi d'un referèndum. I la societat espanyola ha de canviar encara molt (com a mínim de vot) per assumir que, més tard o més d'hora, s'haurà d'acabar fent.

Per assumir la cultura del pacte i que el PSOE cedeixi 11 abstencions hauran hagut de passar 9 mesos. Per exercir la democràcia i dur a la pràctica el que diu la vicepresidenta, que abans que la coherència jurídica hi ha la coherència política, potser caldrà esperar una mica més.

Anar al contingut