Claudia Llosa torna a la Berlinale amb la intenció de repetir l'Ós d'Or

Cinc anys després d'haver guanyat l'Ós d'Or a la Berlinale amb "La teta asustada", Claudia Llosa hi ha tornat per presentar "No ploris, vola". És la tercera pel·lícula d'aquesta directora peruana establerta a Barcelona, la primera rodada en anglès, al Canadà, i té un repartiment de luxe, amb Jennifer Connelly i Melanie Laurent com a protagonistes.

Sense els nervis de la debutant, Llosa ha tornat a trepitjar la catifa vermella del Festival del Cinema de Berlín per competir pel guardó. A "No ploris, vola", la força d'un paisatge gelat marca el to de la pel·lícula, que narra la història d'una mare lluitadora (Jennifer Connelly) que es convertirà en un artista de renom i curandera. Pel que fa a Melanie Laurent, fa el paper d'una periodista que localitza el fill que va tenir la primera i que va abandonar vint anys abans.

Per Connelly, que ha explicat que es va enamorar del guió tan bon punt el va llegir, "la pel·lícula no és sentimental, el meu personatge no és sentimental, crec que tots els personatges són molt complicats. Tots fan coses que es podrien jutjar fàcilment. No són polits i ordenats. I Claudia no perd el temps intentant posar-hi ordre."

La cineasta, segons explica, continua "furgant en el sagrat, en els mites i en la terra", però aquesta vegada no al seu Perú natal, sinó al gel polar. "La nostra relació amb el sagrat, amb el primitiu, és una cosa que portem a l'ADN, no és propi d'un o un altre país, d'un o un altre continent, sinó que és present en totes les societats", ha explicat Llosa després de la projecció del film, una coproducció catalana, l'única a concurs en el festival.

Com a "La teta asustada", que, a més de l'or, va guanyar el Premi de la Federació de la Crítica Internacional, Fipresci, la seva figura central és "una dona forta, poderosa, que busca alternatives, els seus propis canals de connexió, sigui en l'art o en les tècniques de curació, davant d'un entorn que mira d'oprimir-la".
 
"No sempre fem el correcte. Com diem al meu país, Déu escriu, a vegades, amb línies tortes. A aquesta dona forta, a aquesta mare, li passa una cosa així amb el seu fill", ha explicat Llosa.

Més enllà de la pel·lícula, la directora ha agraït la rebuda que Berlín li ha dispensat. "Estar aquí és gairebé com estar en família. Tot és magnífic, com se'm rep ara, com se'm va rebre llavors. Així que abans de pensar en com acabarà aquest festival, vull gaudir d'aquest moment", ha conclòs Llosa, preguntada per l'eventual "destí" --és a dir, el potencial premi-- d'"Aloft", el títol original del film presentat en aquesta Berlinale.