Els alumnes practiquen davant del mirall perquè han oblidat com somriure (Reuters/Kim Kyung-Hoon)

Classes per tornar a aprendre a somriure al Japó després de la mascareta

L'ús de la mascareta durant la pandèmia ha fet perdre aquesta capacitat a molts joves, preocupats ara per entrar al mercat de treball

Actualitzat

Obedients i disciplinats, una dotzena d'estudiants atents a la professora i amb un mirall a la mà inflen les galtes. Mouen els músculs de la cara i amb les mans s'estiren les comissures dels llavis per prendre consciència dels seus moviments. La classe no forma part del seu currículum d'estudis, però els pot ajudar a entrar en el mercat laboral. Fan classe de somriure.

Molts japonesos, sobretot joves, consideren que l'ús de la mascareta els ha fet perdre expressivitat, fins al punt que han perdut la capacitat de somriure.

Keiko Kawano i la seva empresa, Egaoiku, o literalment "Educació del somriure", ha vist com després de la pandèmia la demanda de les seves classes s'ha multiplicat per quatre en l'últim any.

Com aquests alumnes de l'Acadèmia Sokei de Belles Arts i Disseny de Tòquio:


Oblidar-se de somriure

Sembla estrany haver de pagar per fer aquest tipus de classes, --7.700 iens, poc més de 50 euros--, però aquesta és l'opció que han trobat per fer front a una de les seqüeles de la covid.

"Quan estàs sol a casa, és normal no utilitzar l'expressió facial. Si aquest és el cas, no moure (parts de) la cara es converteix en la norma. Crec això ha estat habitual durant la pandèmia de covid", ha dit Kawano.

Abans de la pandèmia, posar-se una màscara al Japó era normal per a molts durant la temporada de la febre del fenc i al voltant dels exàmens, a causa de la preocupació per emmalaltir per un esdeveniment clau de la vida. Però tot i que el mes de març el govern va aixecar la recomanació de portar màscares, moltes persones encara no les han deixat de portar cada dia.

Molts alumnes segueixen la classe amb la mascareta posada (Reuters/Kim Kyung-Hoon)

Una enquesta de l'emissora pública NHK feta el mes de maig va mostrar que el 55% dels japonesos les portaven amb la mateixa freqüència que dos mesos abans. Només el 8% va dir que havia deixat de fer-les servir.

Una quarta part dels estudiants que han fet el curs a les escoles d'art que han ofert les classes de Keiko Kawano ho han fet amb la mascareta posada.

"Potser s'han acostumat a la vida amb la mascareta", diu Kawano, "potser les dones troben més fàcil sortir sense maquillatge i els homes poden amagar que no s'havien afaitat", els disculpa.

Alguns exercicis ajuden a desentumir els músculs de la cara (Reuters/Kim Kyung-Hoon)


"Ulls, galtes, llavis i dents", per a un somriure perfecte

Les classes de Kawano responen al mètode "Hollywood Style Smiling Technique" (Tècnica de somriure estil Hollywood), que té la marca registrada. A més de conèixer i tenir consciència dels músculs de la cara que intervenen en un somriure, perquè aquest sigui perfecte, han de respondre a quatre característiques: l'"ull creixent", que la punta exterior de l'ull apunti cap amunt; "galtes rodones", que els pòmuls s'elevin; que les comissures de la boca tendeixin cap a les orelles, i que aquest gest mostri les vuit dents centrals superiors.

Han de prendre consciència del moviment dels músculs (Reuters/Kim Kyung-Hoon)

Per això, Kawano fa que els seus alumnes exercitin els músculs facials davant del mirall, "perquè vegin el resultat final".

"No havia fet servir gaire els músculs facials durant la covid, així que és un bon entrenament per a la meva cara", diu Himawari Yoshida, alumna de 20 anys. Yuna Igarashi, també de 20 anys, diu que la classe de Kawano ha despertat la seva consciència sobre la seva expressió facial mentre s'acostuma de nou a la vida sense mascareta.

"És una experiència nova per a mi somriure mentre prestava atenció a les meves expressions facials. Podria ser una mica més conscient de com és la meva expressió facial quan estic en una situació que em fa somriure a partir d'ara."

A més, els alumnes de Kawano poden mesurar la perfecció dels seus somriures amb un programari especial de detecció facial que els atorga una puntuació de somriure sobre 100.

"Ha aconseguit 85 punts. Qualsevol cosa que superi els 80 punts és un bon somriure", diu Kawano al costat d'un dels seus alumnes.

El somriure amb "ulls, galtes, llavis i dents" (Reuters/Kim Kyung-Hoon)

La mestra dels somriures

Keiko Kawano, considerada la mestra dels somriures, es va convertir en una divulgadora del poder del somriure després de deixar la feina com a presentadora de ràdio i sentir que els seus músculs facials s'havien debilitat.

Kawano va començar a estudiar la física i la psicologia del somriure i va començar a donar classes el 2017. Ara, amb la seva empresa, ja ha format 23 "entrenadors del somriure" per difondre les virtuts i la tècnica de crear el somriure perfecte al Japó. Un gest que els japonesos troben necessari per moltes raons, més enllà de la comunicació interpersonal.

Keiko Kawano, considerada la mestra dels somriures, ensenya tècniques als seus alumnes (Reuters/Kim Kyung-Hoon)


Més oportunitats al mercat laboral

Ryu Ishii, un altre estudiant de 25 anys, lluita per mantenir un somriure "perfecte" durant 10 segons. Espera que la classe de somriures pugui donar-li un avantatge en el procés de contractació de graduats. Aquest procés tan competitiu del Japó, conegut com "shuushoku katsudo" o, més abreujat, "shuukatsu", és un repte per als estudiants que volen entrar en el mercat laboral.

"Crec que em pot servir per buscar feina", diu Ryu Ishii, "hi ha molta gent que busca feina de manera que la primera impressió és molt important."

Per això aquests cursos estan tenint força èxit a les escoles superiors i a les universitats. Segons Kawano, si somrius:

"Coneixeràs més gent, tindràs més oportunitats, així la teva vida serà més satisfactòria i podràs ser més feliç. Un rostre somrient és igual a la felicitat, aquest és el concepte."

Quins músculs de la cara s'han de moure per riure o somriure? (Reuters/Kim Kyung-Hoon)


Cultura somrient

L'estereotip occidental pinta els japonesos com a complaents i eternament somrients, però l'opinió de Keiko Kawano és tot el contrari. Kawano creu que culturalment els japonesos poden ser menys propensos a somriure que els occidentals a causa del seu sentit de seguretat com a nació insular i com a estat unitari, una tendència que ha agreujat l'augment de l'ús de mascaretes.

"Culturalment, un somriure significa que no porto una pistola i que no soc una amenaça per a tu", diu. "Amb l'augment de l'arribada de turistes, els japonesos han de comunicar-se amb els estrangers amb més que només els ulls", afegeix. "Crec que hi ha una necessitat creixent que la gent somrigui."

Kawano diu que ensenya a fer el somriure perfecte; una altra cosa és que el somriure quedi fals o forçat, però això ja és un altre debat.

 

ARXIVAT A:
JapóCovid-19Cultura
Anar al contingut