Clam contra la junta militar de Birmània, que ha executat 4 activistes pro democràcia

Les Nacions Unides, la Unió Europea i els Estats Units ja han condemnat l'execució, a Birmània, de quatre activistes pro democràcia.

La junta militar birmana, a través dels mitjans oficials, ha anunciat que les quatre execucions han estat dutes a terme, però sense aclarir quan.

Un mitjà independent, Myanmar Now, assegura que els quatre activistes van ser executats dissabte i que els cadàvers van ser cremats de seguida.

Un fet que el govern d'unitat nacional, autoproclamat legítim, derrocat pels militars el febrer de l'any passat, ha assegurat que "és per amagar que abans [de morir] van ser torturats".

El govern d'unitat nacional estava presidit per Aung San Suu Kyi, premi Nobel de la Pau ara empresonada després de ser condemnada a 11 anys.

El partit de Suu Kyi, la Lliga Nacional per la Democràcia (NLD), s'ha declarat "devastat" per la mort dels quatre activistes, "assassinats sense pietat" per "les milícies del terror", en referència a la junta militar.

Aquesta, per la seva banda, no parla d'execucions, sinó de "càstig" de quatre persones acusades de cometre "actes terroristes". "El càstig ha seguit els procediments de la presó", es pot llegir en el breu comunicat publicat aquest dilluns en un diari controlat pels militars, el Global New Light of Myanmar.

Dos dels executats eren activistes pro democràcia força coneguts. Ko Jimmy, de 52 anys, era un activista "veterà" que havia passat més de vint anys a la presó i va liderar les protestes antigovernamentals del 1988. Phyo Zeya Thaw, de 41 anys, artista de hip-hop conegut com a Acid, va arribar a ser diputat de l'NLD i col·laborador estret de Suu Kyi.

Les altres dues persones executades, en canvi, no eren conegudes. De Hla Myo Aung i Aung Thura Zaw se sap que van ser acusats d'assassinar una confident de l'exèrcit.

Primeres execucions en tres dècades

Aquestes quatre execucions són les primeres que es fan a Birmània des del 1988. Aleshores també van ser ordenades per una junta militar, la que va governar el país durant gairebé mig segle, entre el 1962 i el 2011.

Des del cop d'estat de l'1 de febrer, més de cent persones han estat condemnades a mort, però després aquestes penes han estat commutades per presó mitjançant indults atorgats en dates assenyalades.

Des de l'ONU, l'alta comissionada pels drets humans, Michelle Bachelet, s'ha mostrat "consternada" per unes execucions que "constitueixen cruels violacions dels drets a la vida, la llibertat, la seguretat i el judici just".

La UE ha condemnat "fermament" les execucions "per motius polítics", en paraules de l'alt representant exterior, Josep Borrell, que ha parlat d'una "nova violació flagrant dels drets humans".

Encara des de Brussel·les, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, s'ha mostrat "horroritzada" per una "escandalosa violació dels drets humans", que ha condemnat "en els termes més ferms possibles".

El govern dels EUA ha parlat de "farsa de judicis" i d'unes execucions que "són intents flagrants d'acabar amb la democràcia", segons el màxim responsable d'Exteriors, el secretari d'Estat, Antony Blinken.