Ciutadans anònims, personalitats i companys de professió donen l'últim adéu a Berlanga
Luis García Berlanga ens ha deixat i ho ha fet enmig d'aplaudiments, com els que provocaven les seves pel·lícules. Una ovació de diversos minuts ha acomiadat el fèretre amb les restes mortals del cineasta en abandonar la capella ardent, instal·lada a l'Acadèmia de Cinema, a Madrid, per ser traslladat al cementiri de Pozuelo de Alarcón, on ha rebut sepultura. També aquí s'han sentit aplaudiments i crits de "Visca Berlanga!". Un adéu emotiu amb pluja i llàgrimes.
Nombrosos companys, familiars i amics, però sobretot desenes de ciutadans anònims, s'han acostat a la capella ardent d'un dels directors més influents del cinema espanyol per retre-li homenatge. Una capella que s'ha tancat definitivament a la una del migdia d'aquest diumenge amb unes paraules del fill gran de Berlanga, José Luis, que ha agraït les mostres de condol rebudes en aquestes últimes hores, en el que ha definit com a "meravellós" comiat brindat per amics, companys, representants polítics i, en especial, per l'Acadèmia de Cinema, de la qual el director era president honorífic. Després de les seves emocionades paraules, els presents han arrencat a aplaudir en una ovació que s'ha allargat uns quants minuts.
El fèretre amb les restes mortals del realitzador s'ha dirigit després al cementiri de Pozuelo de Alarcón, on ha rebut sepultura sota una fina pluja i envoltat de gent amb llàgrimes als ulls. La seva tomba ha quedat coberta de corones de flors mentre els assistents aplaudien i llançaven crits de "Visca Berlanga!".
El director, retirat des de l'any 2000, va morir aquest dissabte al matí a casa seva, a Madrid. Segons un portaveu de la família, va morir "de gran" i "tranquil·lament".
Ironia cinematogràfica
Berlanga va retratar amb ironia i acidesa la postguerra espanyola i el franquisme, en pel·lícules com "Bienvenido, mister Marshall", "Plácido", "El verdugo" o "La escopeta nacional". El 1986 li van donar el Premi Príncep d'Astúries de les arts a la seva carrera.
Nascut a València el 1921, Berlanga va dirigir els seus primers curtmetratges quan només tenia 27 anys. Després d'"Esa pareja feliz", en què compartia direcció amb Juan Antonio Bardem, va arribar el seu primer llargmetratge en solitari i la primera obra mestra: "Bienvenido, mister Marshall", una sàtira agredolça sobre l'Espanya de la postguerra que va marcar l'inici d'una de les etapes més brillants del cinema espanyol.
Sotmès a un regateig constant amb la censura, Berlanga va saber esgarrapar espais de llibertat en ple franquisme. D'aquests anys són les seves cèlebres i celebrades "Calabuch", "Los jueves, milagro" o "Plácido", que va ser nominada a l'Oscar.
El 1963 va dirigir "El verdugo", una de les pel·lícules que més va escandalitzar el règim: la història d'un aprenent de botxí que sota una aparença humorística amagava una crítica duríssima.
Durant els catorze anys següents el cinema de Berlanga va passar per un període discret, només tres pel·lícules i cap gran èxit. El 1977, però, va arribar "La escopeta nacional", una paròdia en clau d'humor del tràfic d'influències i les martingales del franquisme que va assolir un extraordinari èxit de públic.
A continuació vindrien les seqüeles: "Patrimonio nacional" i "Nacional III". I, el 1985, "La vaquilla", una història ambientada en la Guerra Civil Espanyola que havia estat sistemàticament prohibida per la censura durant més de trenta anys.
Després de "Moros y cristianos", "Todos a la cárcel" i dues sèries per a televisió, Berlanga va rodar "Paris-Tombuctú", el seu testament cinematogràfic, un film especial en què es concentra i es resumeix la seva manera d'entendre el cinema i la vida, amb humor i sentit crític.
El fèretre amb les restes mortals del realitzador s'ha dirigit després al cementiri de Pozuelo de Alarcón, on ha rebut sepultura sota una fina pluja i envoltat de gent amb llàgrimes als ulls. La seva tomba ha quedat coberta de corones de flors mentre els assistents aplaudien i llançaven crits de "Visca Berlanga!".
El director, retirat des de l'any 2000, va morir aquest dissabte al matí a casa seva, a Madrid. Segons un portaveu de la família, va morir "de gran" i "tranquil·lament".
Ironia cinematogràfica
Berlanga va retratar amb ironia i acidesa la postguerra espanyola i el franquisme, en pel·lícules com "Bienvenido, mister Marshall", "Plácido", "El verdugo" o "La escopeta nacional". El 1986 li van donar el Premi Príncep d'Astúries de les arts a la seva carrera.
Nascut a València el 1921, Berlanga va dirigir els seus primers curtmetratges quan només tenia 27 anys. Després d'"Esa pareja feliz", en què compartia direcció amb Juan Antonio Bardem, va arribar el seu primer llargmetratge en solitari i la primera obra mestra: "Bienvenido, mister Marshall", una sàtira agredolça sobre l'Espanya de la postguerra que va marcar l'inici d'una de les etapes més brillants del cinema espanyol.
Sotmès a un regateig constant amb la censura, Berlanga va saber esgarrapar espais de llibertat en ple franquisme. D'aquests anys són les seves cèlebres i celebrades "Calabuch", "Los jueves, milagro" o "Plácido", que va ser nominada a l'Oscar.
El 1963 va dirigir "El verdugo", una de les pel·lícules que més va escandalitzar el règim: la història d'un aprenent de botxí que sota una aparença humorística amagava una crítica duríssima.
Durant els catorze anys següents el cinema de Berlanga va passar per un període discret, només tres pel·lícules i cap gran èxit. El 1977, però, va arribar "La escopeta nacional", una paròdia en clau d'humor del tràfic d'influències i les martingales del franquisme que va assolir un extraordinari èxit de públic.
A continuació vindrien les seqüeles: "Patrimonio nacional" i "Nacional III". I, el 1985, "La vaquilla", una història ambientada en la Guerra Civil Espanyola que havia estat sistemàticament prohibida per la censura durant més de trenta anys.
Després de "Moros y cristianos", "Todos a la cárcel" i dues sèries per a televisió, Berlanga va rodar "Paris-Tombuctú", el seu testament cinematogràfic, un film especial en què es concentra i es resumeix la seva manera d'entendre el cinema i la vida, amb humor i sentit crític.
