CiU contesta a les crítiques a l'esborrany d'Estatut, i el PSC i ERC avancen les propostes
La federació de CiU ha destacat que l'esborrany del nou Estatut de Catalunya sorgirà després de diversos pactes, i ha replicat a altres dirigents polítics catalans per les crítiques a la seva proposta. El PSC i ERC també han avançat els punts bàsics dels esborranys que elaboren els seus partits per a un nou Estatut de Catalunya. Maragall presentarà demà la seva proposta davant les formacions polítiques del Parlament.
El secretari general adjunt de CiU i de CDC, Pere Macias, ha comentat després de l'executiva de CDC que el nou Estatut sorgirà després de diversos "pactes", tot i que hi ha afegit que "es planteja com una veritable Constitució catalana" que CiU vol que compti amb el suport de la població catalana. En aquest sentit, Macias ha precisat que durant aquesta setmana els dirigents de la federació podran fer aportacions al primer esborrany del nou Estatut, que es presentarà a l'executiva de la federació el 31 de març.
D'una altra banda, tant Josep Antoni Duran i Lleida com Macias han criticat el president del PSC, Pasqual Maragall, per haver qualificat de "queixa" la proposta de nou Estatut de CiU. Tots dos li han demanat que llegeixi primer la proposta de CiU, i Duran li ha exigit que, "més enllà de voler arreglar Espanya", expliqui quina és la seva proposta i com "intentarà resoldre la laminació competencial del PSOE" respecte a Catalunya. Pel que fa al secretari general d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, que ha criticat el retard de la proposta de CiU, Duran li ha replicat que l'esborrany de CiU "dóna mil voltes al que van firmar amb Maragall".
El líder del PSC, Pasqual Maragall, donarà a conèixer demà al Parlament les bases de l'esborrany del nou Estatut que ha elaborat el grup socialista i que entraran a la cambra catalana amb l'objectiu que sigui objecte de "debat i discussió".
Segons havia anunciat Maragall, l'esborrany d'Estaut del PSC proposa, entre altres punts, que Catalunya participi "activament" en la configuració de "l'Espanya plural" i d'una Europa que sigui "respectuosa" amb tots els pobles. També defensa la limitació dels mandats del president català i, eventualment, dels diputats, i fixa una nova ordenació territorial, basada en les vegueries i en l'impuls de les àrees metropolitanes.
L'esborrany dels socialistes que demà presentarà Maragall també obre la porta al fet que Catalunya col·labori amb les autonomies de l'antiga Corona d'Aragó -les Illes Balears, Aragó i el País Valencià-, i també que la Generalitat avanci cap a l'administració única.
La proposta d'Estatut d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) preveu una ampliació de la durada dels mandats dels membres del Parlament a cinc anys, amb un límit màxim de dues legislatures. A més, es crearia la figura de cap de govern o conseller en cap, "per evitar l'acumulació de poder executiu", segons el secretari general d'ERC. En aquest sentit, el títol de president de la Generalitat tindria un paper més "institucional i emblemàtic".
El projecte, que ha estat presentat pel secretari general d'aquest partit, Josep-Lluís Carod-Rovira, defineix Catalunya com un estat lliure associat al regne d'Espanya. Catalunya tindria capacitat d'interlocució directa amb Europa, així com un Tribunal Superior de Justícia i un Consell de Justícia propis, que serien l'última instància del poder judicial a Catalunya.
Segons Carod-Rovira, el que singularitza la proposta d'ERC és la configuració de l'estat català del benestar, amb un increment de les competències exclusives i de codecisió amb l'Estat espanyol en matèria d'immigració, treball, sanitat i serveis socials.
