Sant Llorenç Savall

Cinc morts a Sant Llorenç Savall en el pitjor incendi d'aquest estiu

Cinc persones han mort en el foc declarat a Sant Llorenç Savall, que ja ha devastat 1.800 hectàrees de massa forestal i continua cremant sense control. Es tracta del pitjor incendi de l'any a Catalunya. Les flames es van començar a estendre diumenge en dos fronts, l'un cap al nord, en direcció a Granera, i l'altre en direcció oest, cap als municipis de Mura, Talamanca i Monistrol de Calders. Molt a prop, als marges de la carretera BP-1241, al terme municipal de Gallifa, s'ha iniciat un altre incendi que els bombers havien aconseguit controlar, però que ara ha revifat. En total, aquest foc ha cremat 40 hectàrees.

Actualitzat
Víctimes mortals en l'incendi declarat diumenge a la tarda a Sant Llorenç Savall. Cinc persones han mort asfixiades pel fum de l'incendi en una masia coneguda com la Cabana d'en Felip. Sembla que van decidir sortir de casa per por que es cremés. La van tancar amb clau i van caminar fins que el fum els ho va impedir. La Guàrdia Civil ha trobat els cossos a uns 100 metres de la casa. En la reflexió posterior que n'han fet les autoritats, es qualifica d'error haver intentat fugir a peu, perquè altres habitants de cases aïllades en zones pròximes han pogut ser rescatats amb helicòpter. Les cinc persones mortes són Felip Fernández Closas, que figurava en les llistes del PSC a les eleccions del 25 de maig, i la seva família, segons han informat fonts del PSC. El foc començava diumenge cap a les cinc de la tarda. A la nit es va mig estabilitzar, però durant el matí i a partir de primera hora de la tarda els focus s'han anat revifant. Tant, que a la tarda el nombre d'hectàrees afectades s'ha doblat. Les flames han arrasat massa forestal dels municipis de Sant Llorenç Savall, Mura, Granera i Monistrol de Calders. L'incendi, el pitjor de l'any, ja ha arrasat 1.800 hectàrees de massa forestal i continua cremant sense control. El foc va obligar a desallotjar diumenge unes 500 persones de diversos municipis, que han tornat als seus domicilis a primera hora del matí. Segons la Direcció General d'Emergències, el foc hauria començat en un camí veïnal de la vall d'Horta, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que estava tancat al públic per l'elevat risc d'incendis, i les investigacions determinaran ara si el foc va ser producte de la negligència. Ràpidament, les flames s'han estès per dos fronts i avancen cap al Bages. L'un, cap al nord, en direcció a Granera, amb més de 200 hectàrees afectades, i l'altre, en direcció oest, cap als municipis de Monistrol de Calders, Talamanca i Mura, on s'han cremat 170 hectàrees. Gestionat per la Diputació de Barcelona, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és a la Serralada Prelitoral, entre les comarques del Vallès Occidental i el Bages i entre els rius Llobregat i Ripoll. Són més de 13 hectàrees protegides i distribuïdes en 12 municipis. Els cims més alts són la Mola i el Montcau. Per la seva ubicació, al nord de Terrassa, Sant Llorenç del Munt i l'Obac és el gran pulmó verd del Vallès i rep nombrosos visitants durant tot l'any. La nit es presenta dura. ELS TRÀGICS INCENDIS DE 1994 I 1998, EN EL RECORD Els incendis de 1994 i els de 1998 són el record més recent i més dramàtic que tenim a Catalunya. Els focs del 1998 van arrasar 27.000 hectàrees del Solsonès i el Bages, i van provocar la mort de dos bombers i d'un home que va quedar atrapat per les flames. El balanç més tràgic es remunta a l'any 1994, quan els incendis van provocar la mort d'11 persones, 40 ferits i 76.000 hectàrees cremades. Les víctimes van ser un equip de bombers, tres excursionistes i una parella d'avis. Aquests focs van cremar sobretot al Berguedà, el Garraf, a la zona del Montseny i el Baix Camp. Es tracta, doncs, d'una zona molt boscosa de com a mínim 10 quilòmetres a la rodona que ja es va cremar l'any 94 i també va quedar arrasada l'any 1964.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut