Quatre mesos de judici del procés a través dels ulls dels familiars

Aquesta setmana veurem el "vist per a sentència" del judici del procés. Serà després de les argumentacions de les defenses i els al·legats finals dels acusats. Hem pogut parlar amb les parelles d'Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que ens han llegit fragments de com han viscut aquests cinc mesos dins la sala del Suprem i a què s'enfronten quan el jutge Marchena dictamini.

Les parelles dels presos creuen que aquests quatre mesos de judici no han servit per a res, després de sentir la Fiscalia.

Neus Bramona, la parella d'Oriol Junqueras, ha intentat de no submergir-se en el dia a dia del judici del Suprem per continuar tirant endavant. Però, després de cinc mesos, sí que ha tingut la sensació que es té una idea de violència inamovible en els fets de l'1 d'octubre. Ella mateixa llegia la carta que Junqueras ha escrit per a l'ocasió des de Soto del Real:

"La Fiscalia em demana 25 anys de presó com a principal responsable de l'1 d'octubre, tal com va fer a l'inici del judici. De res ha servit tot el que s'ha pogut veure. Tristament, s'ha imposat la set de venjança, la voluntat d'escarni per damunt de l'estricte sentit de la justícia.''

Bramona no vol pensar gaire en el que pugui passar a partir d'ara i prefereix viure el moment.

''Imagina't que li cauen realment 25 anys. És una cadena perpètua! És massa, tenim dos nens petitons. Què han de viure, tota aquesta infància sense el seu pare?''

Considera que tot és molt trist perquè troba molt a faltar l'Oriol, però diu que sovint queda compensat per la solidaritat de veïns, amics i familiars. Els contes que Junqueras ha escrit des de la presó han ajudat a mantenir el cordó entre pare i fills.

Carta íntegra d'Oriol Junqueras

El 2 de novembre del 2017 vaig anar voluntàriament a declarar a l'Audiència Nacional. Una breu declaració i em van comunicar l'ordre de presó incondicional. La jutgessa ni em va mirar als ulls. La notícia me la va donar l'advocat; aquell dia en Lluc feia 5 anys. Han passat més de 19 mesos de presó en presó, Estremera, Lledoners i ara Soto del Real, a més d'altres presons, puntualment. Espero, almenys, poder tornar aviat a Lledoners. Continua sent una presó, però almenys és a prop de casa i evitem a la família i amics aquests llargs desplaçaments esgotadors, sobretot a aquests nens de 6 i 4 anys. No s'ho mereix ningú, haver de fer aquest periple per una breu estona, per bé que intensa, i sobretot no s'ho mereixen uns nens petits.

El judici arriba a la seva fi tal com va començar, amb un relat inversemblant construït sobre la violència ideada des de l'acusació de l'Estat. No vam tenir una instrucció justa, i, vist el decurs del judici, arribem al final amb un regust agredolç. Dolç perquè hem pogut demostrar de manera diàfana que votar mai podrà ser un delicte, i que en cap cas la nostra actitud o la de la ciutadania va ser violenta. Ans al contrari, les imatges, totes elles, ho evidencien. Si algú va tenir una actitud cívica i pacífica va ser la ciutadania de Catalunya i un govern que sempre va transitar per un estricte sentit de la responsabilitat. Fins i tot quan la ciutadania va ser colpejada pels cossos policials, va respondre sempre pacíficament a la duresa d'algunes càrregues, tal com en el seu dia va denunciar el mateix Pedro Sánchez, avui president del govern espanyol.

I agre perquè en el seu escrit d'acusació, la Fiscalia em demana 25 anys de presó com a principal responsable de l'1 d'octubre, tal com va fer a l'inici del judici. De res ha servit tot el que s'ha pogut veure. Tristament, s'ha imposat la set de venjança, la voluntat d'escarni per damunt de l'estricte sentit de la justícia. És xocant veure la Fiscalia insistint en un relat basat en la violència sobre el no-res, però ja res em deixa perplex. Estic orgullós d'haver fet tot el possible perquè la ciutadania pugui expressar la seva opinió, votant per decidir el nostre futur. Estic orgullós de la seva actitud cívica i pacífica, fins i tot davant una pluja de cops de porra i puntades de peu. L'1 d'octubre va evidenciar l'anhel de la ciutadania, la fam de justícia i la set de llibertat. Una actitud insubornable, i una voluntat clara de viure i conviure pacíficament, de construir un futur de tots i per a tots. Passi el que passi, més enllà d'aquest judici i la seva sentència, mai ens faran renunciar als nostres anhels republicans de llibertat, igualtat i fraternitat, estenent la mà a tothom per construir un país que jo vull republicà al servei de tothom, on votar mai pugui ser considerat un delicte i on es respecti la voluntat de la ciutadania.

Una abraçada a tots els ciutadans de Catalunya.

Seguim i seguirem.

Txell Bonet

Qui també creu que hi ha hagut irregularitats en aquest judici és Txell Bonet, la parella de Jordi Cuixart, que denuncia que no s'ha pogut utilitzar el principi de contradicció ni contraposar els testimonis amb els vídeos.

''Tenen por, la por de la paraula, la por de la diferència.''

Bonet diu que per molt temps que passin a la presó condemnats no servirà per a res, i que pensar que hi haurà aviat la llibertat pot generar frustració. Prefereix pensar en el present. També en una carta que el president d'Òmnium ha escrit des de la presó parla del que sent:

''Pensar en tu, en el nen i en el que vindrà em dona pau i una sensació de llibertat que em fa feliç on sigui."

Susanna Barreda denuncia que durant el judici la comunicació ha estat més minsa que durant el temps de presó, ja que moltes vegades arribaven del Suprem tan tard que no tenien temps de trucar als familiars, ni tan sols temps de sopar. El missatge de Jordi Sànchez ha arribat a través de Whatsapp:

''Els escrits de fiscalia i de Vox posen en evidència que ha estat un judici polític, els arguments del fiscal Zaragoza ho posen en evidència. Una sentència condemnatòria farà més ampla l'escletxa entre les institucions del govern espanyol i gran part de la ciutadania catalana. Cal que la política surti dels tribunals.''