Cinc mesos confinats: l'impacte emocional i físic en la gent gran a les residències

Els geriàtrics encara estan blindats per evitar el virus i no hi ha visites, però, a més, alguns han passat setmanes a l'habitació i han perdut companys i amics

Berta SolanasActualitzat

Per protegir la població més vulnerable com és la gent gran i que ha patit directament l'embat de la Covid-19, els geriàtrics estan blindats perquè no hi torni a entrar el virus. A diferència del que ha passat amb la resta de la població, el confinament -que va començar el 13 de març- encara no s'ha aixecat per la majoria de persones que viuen a les residències i fa cinc mesos que dura. No poden rebre les visites dels seus familiars i, en alguns casos, els residents no surten de l'habitació ni veuen ningú.

L'impacte psicològic, emocional i el deteriorament cognitiu i físic que han patit durant aquest, sovint doble confinament,  es fa difícil de revertir.

En els pitjors moments del confinament alguns residents han hagut de passar setmanes sense sortir de l'habitació (CCMA)

Un confinament que no ha acabat

Els equipaments que tenen el màxim nivell de blindatge perquè no hi entri el virus són les residències de gent gran. En aquest cas, el confinament que va començar el 13 de març encara no s'ha aixecat, a la pràctica.
No només van tancar les portes de les residències, també van haver de recloure els residents a les habitacions, en molts casos, durant més d'un mes, en un doble confinament.

"Només veien la finestra, tot el dia. Així fins a l'hora de dormir."

Explica l'auxiliar de geriatria de la residència Les Tres Magnòlies, Noelia Prieto. La majoria dels casos, només veien els treballadors, completament tapats amb monos i mascaretes, que a vegades ni reconeixien. No els podien abraçar, ni tocar, ni veure els familiars. El seu dia a dia es va capgirar totalment.

Impacte negatiu

I tot i que era imprescindible salvar el màxim de vides possibles, entre els més vulnerables la mesura va tenir conseqüències negatives. I, en funció del seu estat cognitiu i de salut, se'n feien més o menys el càrrec, com explica Antonio Cruz, director de la residència Les Tres Magnòlies de Viladecans.

"Els que cognitivament no estaven bé, no se'ls veia tan alegres o tan cridaners com eren en una situació normal, sinó que hi havia silenci, un silenci." (Si tenen problemes cognitius, molt més apagats."

El trasbals ha tingut un gran impacte psicològic, emocional i un deteriorament cognitiu i físic, segons Marco Inzitari, president Societat Catalana de Geriatria.

"Poden desencadenar problemes de trastorns de conducta, ansietat, depressió o tristor..."

I ara, tres mesos després, encara en parlen. Del confinament i també de la pèrdua sobtada de companys amb qui compartien habitació, jocs i activitats.

No poden rebre visites, però es veuen amb la família a través de la tanca del carrer (CCMA)

Sense visites de familiars

Encara, a bona part de Catalunya, les residències estan tancades a les visites. En aquesta de Viladecans tenen la sort de tenir un bon espai exterior i una tanca molt permeable. No es poden tocar, però sí veure's i parlar-ne, un moment emotiu per a la Pilar.

"De seguida m'emociono, sóc molt sensible i em poso molt contenta que em puguin venir a veure."

Però, al revés, quan no se'ls pot visitar, el deteriorament per la falta d'estímuls familiars s'acumula al del confinament. Com és el cas de la mare de Jordi Planella, que té la mare a Sant Gervasi Residencial, a Barcelona.

"Això li repercuteix no només en el pla psicològic, emocional i físic. Durant aquest temps ha tingut dues o tres pèrdues de coneixement... No els podem tenir allà, quan tenim recursos i capacitat organitzativa per, en bona part dels casos, donar una solució a aquest tema."

La videoconferència no és una alternativa a les visites per a tothom (CCMA)

 

L'única alternativa són les videoconferències, que hi ajuden, però que no serveixen per a tothom, com en el cas de les persones amb dificultats auditives o visuals.

Ara, a més de continuar evitant que la Covid-19 torni a entrar amb força a les residències, han de treballar intensament per revertir els deterioraments que s'hi hagin produït, com diu Marco Inzitari.

"Plans personalitzats molt clars per fomentar la mobilitat, l'estimulació cognitiva i emocional de les persones que viuen a la residència."

I tot plegat, aprofitant la capacitat de resiliència i superació de la gent gran, com la Tremedal Bausen, que assegura que hi ha de posar de la seva banda.

"Vaig dir: pels meus nassos que faré el què pugui. I això ho he fet. Una mica de geni, una mica de mala llet, el que toqui. I ja està."

Tremedal Bausen no perd els ànims (CCMA)
ARXIVAT A:
Coronavirus Salut
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut