Cinc dies pel barri xino dels anys 30, la mirada de la fotògrafa Margaret Michaelis

Als anys vint i trenta del segle passat Barcelona estava de moda. A molts dels que venien de tot Europa no els atreia l'arquitectura de Gaudí, sinó el turbulent barri xino, famós per la gresca i la vida nocturna, que no tancava mai. Però al mateix temps era també un lloc de misèria i greus dèficits en la qualitat de vida.

L'any 1934, una jove fotògrafa que venia de Berlín es va trobar amb aquesta realitat. Margaret Michaelis, nascuda a Polònia, jueva i anarquista, acabava d'arribar a Barcelona fugint del nazisme.

Amb la seva Leica, Margaret Michaelis va passar cinc dies fotografiant el barri xino i la intensa vida dels seus carrers, sempre plens de gent. Va ser per encàrrec dels arquitectes del Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, el GATCPAC. Josep Lluís Sert i els seus companys volien mostrar que al barri calia fer-hi una reforma radical.

Ara, l'exposició "Cinc dies pel barri xino" de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra per primer cop, de forma contextualitzada, el reportatge que la fotògrafa Michaelis va fer l'any 1934 als carrers del Raval de Barcelona.

Dolors Rodríguez Roig, comissària de l'exposició, explica que l'encàrrec és dirigit, d'habitatges i carrers molt concrets: "Li marquen molt què és el que ha de fotografiar. Cuines, insalubritat, brutícia, no solament per fer denúncia, que també, sinó per avalar la seva intenció urbanística d'enderrocar."

Arquitectes del GATCPAC com Josep Lluís Sert i Antoni Bonet Castellana van acompanyar la fotògrafa en algun dels seus recorreguts pel barri. Les fotografies es van fer en dos sectors, un en el nucli del Raval, en carrers com Robador, Sant Rafael i Cadena, i l'altre, a la zona sud-portuària en carrers com Arc del Teatre o de l'Om.

Les fotografies del barri Xino es van exhibir en l'exposició del GATCPAC "La nova Barcelona", el juliol del mateix any 1934, amb uns peus de foto que posaven l'accent en les pèssimes condicions del barri. Creien que era irrecuperable i proposaven fer taula rasa, en el context de la reforma urbanística del Pla Macià.

Rodríguez Roig destaca que Margaret Michaelis quan comença el seu reportatge fotogràfic sí que es troba amb aquesta realitat que el GATCPAC li encarrega de fotografiar, però també es troba una altra cosa: "La realitat veritable del xino, que és el dinamisme, la gent obrera i treballadora que viu al barri".

"Ella defuig l'estigmatització i s'interessa per les persones que habiten aquest barri. El fet que fos dona va influir. Ella estableix un contacte directe i li ofereixen entrar als habitatges."

A diferència d'altres visions del Raval al llarg dels anys, en les imatges que va fer Michaelis es respira complicitat i empatia. Sovint les persones fotografiades miren a càmera i hi ha una clara interacció amb la fotògrafa.

L'exposició "Cinc dies pel Barri Xino", que inclou fotografies dels negatius dipositats a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, fons documentals i imatges de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, l'Arxiu Històric Ciutat de Barcelona (AHCB) i també de la National Gallery of Australia, permet descobrir noves facetes del treball de Michaelis i mostra la seva mirada personal. Com les fotos que va fer a Cal Peret, conegut com "la taverna dels tenors", al carrer Robador.

Michaelis captura els rostres dels parroquians en la seva vida quotidiana, amb proximitat i fins i tot amb humor, com en l'escenificació d'un robatori.

Durant els tres anys que va viure a Barcelona, Michaelis va muntar un estudi fotogràfic i va fer reportatges d'interiorisme i dels moderns edificis que feien els arquitectes del GATCPAC. Quan va començar la Guerra Civil va treballar per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana, fins que se'n va anar, el 1937. Ja no tornaria al reportatge fotogràfic. L'any 1939 va emigrar a Austràlia.

Sobre aquest canvi en la seva trajectòria, Dolors Rodríguez Roig reflexiona que Michaelis trenca amb aquesta manera de treballar per "l'impacte que li crea el període que li va tocar viure": "Ella quan s'instal·la a Austràlia torna a ser una exiliada. Ella allà fa un punt i a part i torna als orígens, a la fotografia de retrat, d'estudi i de moda que havia practicat inicialment a Alemanya."

En aquells cinc dies de l'abril de 1934, Michaelis va fer 148 fotografies que han quedat com un llegat històric i documental de gran valor, que mostra la vitalitat del barri del Raval, malgrat les mancances, i el seu rostre humà.

L'exposició "Cinc dies pel barri xino" es podrà visitar fins al 31 d'octubre. També es pot fer una visita virtual des de la web de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.