Cinc anys de l'esclat de la crisi de les "subprime": de la crisi immobiliària a l'econòmica
La crisi de les hipoteques que escombraria els EUA va desembocar en la fallida de Lehman Brothers i va originar la crisi financera a Europa. En aquests cinc anys, ens hem familiaritzat amb conceptes com la prima de risc.
TV3Actualitzat
Aquesta crisi social provocada per l'augment de l'atur, els desnonaments i les retallades de l'estat del benestar tenen una arrel financera. Tal dia com aquest 9 d'agost, ja fa cinc anys, començava als Estats Units la crisi de les hipoteques escombraries. Al principi va passar gairebé desapercebuda, però al cap d'un any va caure Lehman Brothers i la crisi bancària travessava l'Atlàntic deixant sense crèdit famílies, empreses i administracions. Mitja dècada després de l'esclat de les "subprimes", l'OCDE ha dit que l'economia de tot el món continua presentant signes de feblesa.
Mai abans s'havia parlat de les hipoteques "subprime", "hipoteques escombraria" o els actius tòxics d'una manera tan familiar. Aquestes termes van entrar a les llars de moltes famílies fa cinc anys, quan va esclatar als Estats Units el que era una crisi immobiliària. Encara governava George Bush quan milers de nord-americans es van trobar que no podien pagar les cases que havien comprat.
El que el gran públic no sabia era que molts dels seus estalvis s'havien invertit en aquestes hipoteques que s'havien donat sense garanties a l'altre costat de l'Atlàntic. Eren productes financers aparentment molt sofisticats, un fet que van retratar els humoristes.
El primer tallafoc va ser una acció coordinada de la Reserva Federal amb el Banc Central Europeu per injectar diners a la banca. Però la metxa ja estava encesa i la crisi ja no es podia aturar. Es van haver de nacionalitzar i comprar bancs, fins que el govern nord-americà va deixar caure el banc d'inversions Lehman Brothers el 15 de setembre del 2008, data que marca l'inici d'una crisi econòmica que encara no ha tocat fons.
Va ser llavors quan la vista dels inversors es va girar cap a l'evolució del deute sobirà. I la prima de risc va entrar també en el vocabulari quotidià. Fins aquell moment, no se'n parlava perquè la diferència entre el deute espanyol i l'alemany era mínima, de només de 7 punts.
El 2008 seguia en 50 punts. Però de mica en mica es va anar enfilant, sobretot a partir del rescat de Grècia, l'abril del 2010. Unes setmanes més tard, el govern de Zapatero va anunciar la primera gran retallada de les polítiques socials, espantat per una prima de riscals 150 punts, que ara sembla insignificant comparada amb els més de 600 punts a què s'ha arribat aquest estiu.
Mai abans s'havia parlat de les hipoteques "subprime", "hipoteques escombraria" o els actius tòxics d'una manera tan familiar. Aquestes termes van entrar a les llars de moltes famílies fa cinc anys, quan va esclatar als Estats Units el que era una crisi immobiliària. Encara governava George Bush quan milers de nord-americans es van trobar que no podien pagar les cases que havien comprat.
El que el gran públic no sabia era que molts dels seus estalvis s'havien invertit en aquestes hipoteques que s'havien donat sense garanties a l'altre costat de l'Atlàntic. Eren productes financers aparentment molt sofisticats, un fet que van retratar els humoristes.
El primer tallafoc va ser una acció coordinada de la Reserva Federal amb el Banc Central Europeu per injectar diners a la banca. Però la metxa ja estava encesa i la crisi ja no es podia aturar. Es van haver de nacionalitzar i comprar bancs, fins que el govern nord-americà va deixar caure el banc d'inversions Lehman Brothers el 15 de setembre del 2008, data que marca l'inici d'una crisi econòmica que encara no ha tocat fons.
Va ser llavors quan la vista dels inversors es va girar cap a l'evolució del deute sobirà. I la prima de risc va entrar també en el vocabulari quotidià. Fins aquell moment, no se'n parlava perquè la diferència entre el deute espanyol i l'alemany era mínima, de només de 7 punts.
El 2008 seguia en 50 punts. Però de mica en mica es va anar enfilant, sobretot a partir del rescat de Grècia, l'abril del 2010. Unes setmanes més tard, el govern de Zapatero va anunciar la primera gran retallada de les polítiques socials, espantat per una prima de riscals 150 punts, que ara sembla insignificant comparada amb els més de 600 punts a què s'ha arribat aquest estiu.
