Primera cimera Putin-Zelenski per impulsar la pau a Ucraïna després de 13.000 morts

El president rus, Vladímir Putin, i l'ucraïnès, Volodímir Zelenski, es troben aquest dilluns en una cimera a París per abordar el conflicte que enfronta els dos països. Aquest diumenge, milers de persones es van manifestar a Kíev contra un acord de pau amb Rússia perquè temen la pèrdua de sobirania d'Ucraïna. A la cimera, també hi participen el president francès, Emmanuel Macron, i la cancellera alemanya, Angela Merkel.

Els manifestants demanaven a Zelenski que no capituli a favor de la pau durant la cimera. Tenen por que hi hagi una mena de compromís amb Rússia que restauri la influència del Kremlin en l'antiga república soviètica i que reculin les bones relacions amb Europa.

Poc abans de la cimera, una activista de Femen, un moviment feminista nascut a Kíev, s'ha manifestat davant l'entrada del Palau de l'Elisi. 

El moment en què una activista de Femen es manifestava contra Putin (EFE/EPA/Christophe Petit)
 

Un vigilant de seguretat s'ha llançat contra l'activista (Reuters/Charles Platiau) 
 

Primer cara a cara entre Putin i Zelenski 

Aquesta és la primera trobada cara a cara entre Putin i Zelenski. Es tracta d'una cimera gestada per Macron i Merkel en l'últim G7 que hi va haver a Biarritz. El conflicte entre Rússia i Ucraïna ja ha causat, segons algunes organitzacions humanitàries, 13.000 morts.

El canvi de govern a Ucraïna ha permès fer alguns passos en la solució del conflicte: hi ha hagut intercanvi d'alguns presoners i s'han retirat tropes de la frontera. Amb aquesta perspectiva, Emmanuel Macron pretén, d'una banda, establir ponts entre Rússia i la Unió Europea i de l'altra demostrar la capacitat del continent europeu en la resolució de conflictes geopolítics.

Milers d'ucraïnesos es van manifestar aquest diumenge contra un acord amb Putin (Reuters/ Valentyn Ogirenko)​


De la sublevació armada a la guerra oberta

La primera cimera entre els mandataris dels quatre països es va fer a Normandia el juny del 2014, coincidint amb els actes de commemoració del 70è aniversari del desembarcament en aquesta antiga regió francesa durant la II Guerra Mundial. Aquella reunió entre Vladímir Putin i el llavors president ucraïnès, Petró Poroixenko, arribava quan la sublevació armada es va convertir en guerra oberta.

L'octubre del 2016 hi va haver una altra trobada a Berlín. Va ser l'última. Des d'aquell moment han passat tres anys d'enfrontaments entre Moscou i Kíev, amb treves incomplertes entre l'exèrcit ucraïnès i les milícies separatistes prorrusses.

Macron i Merkel han gestionat la trobada entre Putin i Zelenski a París (Reuters/Regis Duvignau)

A la seva arribada al poder el maig passat, Volodímir Zelenski va prometre que la seva prioritat era acabar amb la guerra a l'est del país i, a llarg termini, recuperar els territoris controlats pels separatistes a Donetsk i Lugansk, a la zona del Donbass.

Putin va destacar la "sinceritat" de Zelenski a l'hora d'anunciar la seva intenció de portar la pau a la zona, però va qüestionar que sigui capaç de fer-ho pel fet que, segons el president rus, hi ha "batallons ultranacionalistes incontrolables al front."

En pocs mesos, però, el president d'UcraÏna ha acordat amb Putin un intercanvi d'una trentena de presoners, entre ells els mariners arrestats per guardacostes russos a finals de l'any passat. Un dels objectius principals de Zelenski en la reunió d'aquest dilluns és aconseguir la convocatòria d'eleccions locals a la zona del Donbass i la concessió de l'autogovern als separatistes si els comicis són declararats democràtics per observadors internacionals.

Mentrestant, Vladímir Putin considera "inadmissible" la revisió dels acords de pau de Minsk, subscrits el febrer del 2015, i que van acabar amb la guerra a gran escala a l'est d'UcraÏna.

A més de la implementació d'aquests acords, tant Macron com Merkel volen que s'aprovi una nova llei sobre l'estatus especial per al Donbass i que Putin compleixi amb les seves obligacions, en al·lusió al replegament de les seves forces sobre el terreny.

En principi, la cimera és prou important encara que no s'esperen grans acords, sinó només una declaració d'intencions.