El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, aquest dimarts a Madrid (Reuters)
ANÀLISI

Cimera de l'OTAN a Madrid: mirant Rússia de fit a fit... i la Xina de reüll

Comença una cimera marcada per la invasió d'Ucraïna, les peticions d'ingrés de Suècia i Finlàndia i l'exigència d'augmentar la despesa militar

Enllaç a altres textos de l'autor Lluís Caelles

Lluís Caelles

Subcap de la secció d'Internacional de TV3

@LluisCaelles
Actualitzat

A la cimera de l'OTAN de Lisboa del 2010 Putin no hi era... Però sí que hi era el president de Rússia, Dimitri Medvedev, que li guardava el lloc a Putin, el primer ministre nominal, perquè no podia optar a la presidència sense un guaret constitucional de poder. És el que es va conèixer com a "tandemocràcia".

Vaja, que Rússia era a la cimera, rebuda amb tots els honors, i qualificada de "soci fiable". Els líders de l'aliança militar més poderosa del planeta i les portades dels diaris més respectats del món van repetir fins al cansament: "La guerra freda s'ha acabat".

Ara, dotze anys després, en una altra cimera de l'OTAN, el president de Rússia no ha vingut, Moscou ha deixat de ser un soci fiable per convertir-se gairebé en un estat pària, i la guerra freda ha tornat amb els tics més dolorosos de les guerres mundials.

La invasió russa d'Ucraïna mana en l'agenda de la cimera que arrenca a Madrid amb objectius definits.


Multiplicar les forces de resposta ràpida

L'Aliança es planteja multiplicar per vuit els efectius de les seves forces de resposta ràpida a Europa. Ara són 40.000 militars i en seran més de 300.000.

Les forces de resposta ràpida es mantenen estacionades als seus països i estan dissenyades per desplegar-se en qualsevol escenari en menys de cinc dies, i amb capacitat incorporada de mantenir-hi la presència durant un mes.


Reforçar el desplegament permanent

L'OTAN també reforçarà les forces desplegades de forma permanent als països bàltics i la seva frontera est; del Bàltic al mar Negre. Es tracta de vuit batallons, integrats per entre 1.000 i 1.600 soldats.

Ara passaran a ser brigades, amb el doble d'efectius. Tot plegat, el creixement més gran des de la guerra freda.

Els presidents de Turquia i Finlàndia, la primera ministra de Suècia i el secretari general de l'OTAN, aquest dimarts reunits a Madrid (Reuters)

Incorporar Finlàndia i Suècia

Les peticions de Suècia i Finlàndia per incorporar-se a l'Aliança havien topat amb Turquia, i a l'OTAN se li havia dibuixat un escenari enverinat: L'Aliança, que no perd l'oportunitat d'associar-se amb la democràcia, veia com un règim autoritari com el de Turquia volia vetar l'entrada de dues democràcies consolidades, amb l'argument que acullen activistes del PKK.

Però tot ha fet un gir en la primera jornada amb els mandataris de l'OTAN a Madrid: l'acord entre Turquia, Suècia i Finlàndia ha permès revertir aquest veto d'Ankara.
 

Fixar estratègia amb la Xina al punt de mira

Ucraïna a banda, la zona de l'Indopacífic acumula una enorme tensió geoestratègica: des de les rutes marítimes fins a la sobirania de Taiwan, passant per la imprevisible autocràcia de Corea del Nord. El Japó –que ha estat invitat a la cimera- adverteix que el que passa a Ucraïna es pot repetir al Mar de la Xina amb uns altres protagonistes.

L'anomenat "concepte estratègic", que s'ha de projectar deu anys en el futur, es veu obligat a contemplar i prioritzar la intervenció sobre aquest escenari.

El mantra del finançament

La cimera reiterarà la petició als membres perquè assoleixin el 2% del PIB en la seva inversió en defensa. És l'habitual estirada d'orelles als països que no ho fan -la gran majoria- entre els quals Espanya, que acull la cimera que comença. Més encara, el secretari general ja ha dit que el 2% no és un objectiu, sinó un nou llindar.

Fa dos anys, el president francès, Emmanuel Macron, deia que l'OTAN estava en situació de mort cerebral. Els pròxims dos dies, a Madrid, es farà evident que, tant si ho estava com si no, es planteja una teràpia de recuperació agressiva.

 

ARXIVAT A:
Estats UnitsUcraïnaRússiaOTAN
Anar al contingut