Científics reclamen accions immediates per la crisi climàtica: "La festa s'ha acabat"

Si no es transforma el model socioeconòmic, en la dècada del 2030-2040 es viurà un episodi molt difícil
Científics reclamen accions immediates per la crisi climàtica: "La festa s'ha acabat"

Científics reclamen accions immediates per la crisi climàtica: "La festa s'ha acabat"

Si no es transforma el model socioeconòmic, en la dècada del 2030-2040 es viurà un episodi molt difícil
Georgina Pujol Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

"Realment, la nostra societat és totalment dependent dels combustibles fòssils (el carbó, el petroli i el gas natural). I és tant així que som com un drogaaddicte que no pot prescindir de la següent dosi de combustible fòssil"

Aquestes són paraules de Jordi Solé, investigador principal del projecte de recerca MEDEAS, sobre com fer la transició energètica a la Unió Europea:

 

Jordi Solé estudia els recursos naturals i, en particular, els combustibles fòssils i l'exhauriment del petroli:  

"No pots tenir una societat basada en el consum en un planeta finit que té una quantitat de recursos que és finita i que té una capacitat d'absorbir resudis que és finita. És totalment incompatible amb el planeta. És així de clar!"  

El científic Jordi Solé es lamenta que la classe mitjana europea, el primer món, viu molt bé. Com si estigués en una festa, comparat amb d'altres generacions i altres llocs del món.  

 

 

I alerta que, si no transformem el nostre model socioeconòmic, en la dècada del 2030 -2040, la festa s'acabarà de cop i de mala manera. 

Aquest investigador del CSIC és el director del projecte europeu MEDEAS que estudia com fer la transició energètica cap a un altre model basat en fonts renovables a Europa. Sobretot, miren com aconseguir l'ambiciós objectiu que s'ha marcat la Comissió Europea de reduir en un 80% les missions de diòxid de carboni l'any 2050.

 Aquesta eina ha de servir a la classe política i als científcs per organitzar les estratègies necessàries per evitar, en les seves pròpies paraules, "les conseqüències catastròfiques del canvi climàtic".

Els científics participants reclamen als líders europeus accions immediates. I han gravat un curtmetratge per conscienciar a la població i als mandataris el canvi de rumb que hem de fer.

 

 

Exposen un dels escenaris que es projecten per al 2030 si no s'implementen polítiques i mesures a curt termini per frenar la crema de combustibles fòssils i la crisi climàtica. 

Per Solé, el problema que tenim és el consum perquè el lliguem al nostre benestar i la felicitat. I això ens porta a voler consumir cada cop més:

"Tots els ciutadans tenim un paper clau per començar a pensar com consumir menys i com podem ajudar a fer una transició d'un model basat en els combustibles fòssils a un altre sostingut per energies renovables" 

 

 

Pel científic Antonio Turiel, és més un canvi social que tècnic:

"No és un problema de trobar noves fonts d'energia o millorar la manera d'aprofitar-la, sinó canviar la manera de fer servir el que tenim" 

També apunta que si no fem aquest canvi, com a societat, tindrem dificultats econòmiques molt grosses i "eventualment conflictes entre països". 

Tots dos parlen d'escenaris amb racionament energètic. És a dir, episodis en què les autoritats demanaran a la població que no consumeixin electricitat. "Els serveis d'emergència, els serveis sanitaris i de comunicació es poden veure afectats o que, en certs períodes, no hi tinguem accés".  

Per no arribar a un escenari caòtic, tan Turiel com Solé parlen de disminuir el sistema de transport de mercaderies a llarga distància tant per carretera com per vaixell, disminuir el ritme de consum, reduir a la meitat la flota d'avions comercials i el turisme.

És a dir, "hem de tenir clar que la gent no podrà agafar un bitllet d'avió de 10 euros i anar a Londres, d'aquí a deu anys". També diuen que haurem de renunciar a tenir un internet superràpid, a publicar fotos a l'instagram o a tenir 10.000 fotos penjades al núvol.

 

 

Tot això consumeix molta energia i, segons els estudis, serà necessari pensar on és prioritari invertir-la. I afegeix que, si continuem obstinats a no renunciar al nostre nivell de vida, exactament com avui, "anem de cap al desastre". 

Són científics que parlen com a activistes perquè porten molts anys publicant estudis amb dades esfereïdores sense que els governs reaccionin. Ara se situen al límit de la denúncia ecologista perquè adverteixen que la situació és greu i que cal prendre mesures amb rapidesa. 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica

VÍDEOS RELACIONATS