Científics nord-americans creen la primera cèl·lula artificial, amb el genoma sintètic
L'anomenat "pare del genoma humà", Craig Venter, ha creat la primera cèl·lula viva sintètica. És el primer cop que es crea de manera artificial una forma de vida, a partir d'un genoma desenvolupat al laboratori. Han estat 15 anys de feina de l'equip del nord-americà Venter, en què els investigadors han fabricat al laboratori les unitats bàsiques de l'ADN d'un bacteri, el "Mycoplasma mycoides", utilitzant diverses substàncies químiques i un sintetitzador. Els investigadors subratllen que a partir d'aquest avenç es podran crear, per exemple, algues que ajudin a atrapar el diòxid de carboni.
Quan van obtenir aquest codi genètic artificial, els científics van buidar d'ADN un altre bacteri i li van trasplantar el codi artificial. Poc després, la cèl·lula es va començar a comportar com un organisme nou, amb el genoma creat de forma sintètica.
Després d'aquesta fita científica, Craig Venter, el "pare del genoma humà", ha anunciat que continuarà treballant per aconseguir instruments per a la millora del medi ambient. Ha parlat, per exemple, d'algues que capturin la contaminació ambiental, o de la creació de combustibles nets. També hi ha investigacions en marxa per produir noves vacunes, ingredients alimentaris o bacteris que purifiquin l'aigua.
Aquesta investigació es publicarà aquest divendres a la prestigiosa revista "Science". A l'article, Venter qualifica la seva fita com una etapa molt important tant en l'aspecte científic com en el filosòfic, perquè canvia la definició de la vida i el seu funcionament.
Després d'aquesta fita científica, Craig Venter, el "pare del genoma humà", ha anunciat que continuarà treballant per aconseguir instruments per a la millora del medi ambient. Ha parlat, per exemple, d'algues que capturin la contaminació ambiental, o de la creació de combustibles nets. També hi ha investigacions en marxa per produir noves vacunes, ingredients alimentaris o bacteris que purifiquin l'aigua.
Aquesta investigació es publicarà aquest divendres a la prestigiosa revista "Science". A l'article, Venter qualifica la seva fita com una etapa molt important tant en l'aspecte científic com en el filosòfic, perquè canvia la definició de la vida i el seu funcionament.
